| s-1
| La Federació, a l'igual que els altres col·lectius congregats en la roda de premsa, han lamentat igualment la negació d'assistència a un dels detinguts de la casa on la policia va entrar després de Kan Nyoki, la Kasa de la Muntanya, que va estar dues hores retingut sense que el veiés un metge tot i que presentava ferides greus en un ull per l'impacte d'una pilota de goma. |
| s-2
| Segons les associacions, el jove podria haver estat atès immediatament a l'Hospital de l'Esperança, que està a pocs metres del lloc dels fets, però va estar dues hores sense assistència i quan li van donar, va ser tot i traslladant-lo a l'Hospital més allunyat, a Bellvitge. |
| s-3
| El jove ha estat operat quirúrgicament i segons l'assemblea d'okupes, ha perdut la visió d'un ull. |
| s-4
| Gabriela Serra, presidenta de la Federació d'ONG, ha coincidit amb la majoria d'associacions en el fet que hi ha, des de la delegació de Govern, una clara intenció de 'criminalitzar els moviments socials', i aquest és 'el pitjor mètode amb el qual es poden abordar aquest tipus de problemes'. |
| s-5
| Per a Gabriela, hauria estat molt més senzill i pràctic recórrer a un mediador i no a la 'violència extrema' i el 'saqueig'. |
| s-6
| Segons l'advocat Fidel Sánchez, que defensa cinc dels detinguts, les autoritats no només podrien haver comès els delictes de detenció il·legal, en no tenir fonaments per a dur a terme la seva acció, sinó també un delicte de violació de domicili, ja que no tenien ordre d'entrada i escorcoll i tot i així van estar-se vuit hores a l'interior de la Casa de la Muntanya, tot i confiscant la biblioteca d'una de les associacions que contenia llibres i publicacions de tipus polític i social. |
| s-7
| Sánchez ha insistit que la jutgessa de guàrdia d'ahir, a les 18,30 hores de la tarda, encara no tenia coneixement de l'actuació policial i va saber dels fets per la mateixa denúncia que van interposar els advocats dels detinguts, que han acusat Júlia Garcia Valdecasas de prevaricació. |
| s-8
| Per la seva banda, el representant de la comissió de defensa del col·legi d'Advocats de Barcelona Robert Sabata ha qualificat l'actuació policial de 'desproporcionada' i de plena 'impunitat', i va denunciar que la Brigada d'Informació va actuar amb l'únic propòsit d'aconseguir 'dades i informació' que podia haver a l'interior del domicili. |
| s-9
| Aquesta tarda a les 20 hores hi ha una concentració convocada a la plaça Rovira, també al districte de Gràcia. |
| s-10
| (Seguirà fotografia) |
| s-11
| L'Esbart Cadí de Bagà celebra aquest any el 50è aniversari de la creació de l'entitat, per la qual han passat des de llavors unes 500 persones. |
| s-12
| Una comissió integrada per antics dansaires i col·laboradors de l'entitat han programat l'edició del llibre 'Esbart Cadí de Bagà , 50 anys de compromís 50 anys d'il·lusió' i la representació d'un muntatge escènic que combina danses tradicionals, música en directe i un audiovisual. |
| s-13
| L'espectacle mobilitzarà un centenar de dansaires, entre els quals hi haurà balladors i balladores dels primers anys de funcionament de l'Esbart, i un centenar de persones més entre muntadors, músics, coordinadors i organitzadors. |
| s-14
| L'espectacle té una durada d'una hora i mitja i s'estrenarà el dia 3 d'agost al pavelló municipal. |
| s-15
| El guió de l'espectacle és de Màrius Puig, exdansaire de l'esbart. |
| s-16
| Pel que fa a l'audiovisual que el complementa ha estat creat i dirigit pel Grup d'Audiovisuals l'Acadèmia de Berga. |
| s-17
| La música serà interpretada per la Cobla Pirineus de Berga. |
| s-18
| El llibre 'Esbart Cadí de Bagà , 50 anys de compromís , 50 anys d'il·lusió' es presentarà el dia 29 de juliol a la plaça Porxada de Bagà. |
| s-19
| En la presentació hi intervindran l'autor, el periodista i exdansaire de l'Esbart, Jordi Pardinilla, responsables de l'entitat i autoritats locals. |
| s-20
| L'acte es completarà amb tres danses que protagonitzaran balladors de diferents èpoques de l'entitat. |
| s-21
| Jordi Pardinilla explica la història de l'Esbart en 128 pàgines il·lustrades amb un centenar de fotografies i documents, entre els quals hi ha programes i cartes, alguns inèdits. |
| s-22
| El llibre ha estat possible gràcies a la cessió de fotografies d'arxius personals de famílies de Bagà i de fora de la Vila. |
| s-23
| L'Esbart Cadí de Bagà és l'única entitat d'aquestes característiques de la comarca del Berguedà que ha mantingut l'activitat de forma ininterrompuda durant 50 anys. |
| s-24
| Tot i que es va fundar l'any 1950, l'Esbart no va fer la seva primera actuació pública fins la festa major de l'any 1951. |
| s-25
| Els impulsors de l'entitat van ser Joan Pardinilla i Maria Guiu, que eren mestres de la Vila i que van anar incorporant les danses tradicionals i populars catalanes en els estudis dels alumnes. |
| s-26
| L'objectiu de la creació de l'Esbart era la recuperació i el manteniment del patrimoni cultural. |
| s-27
| La tasca iniciada en aquell moment va permetre mantenir el Ball Cerdà, la Bolanguera de Bagà i danses com el Ball de les Cosses de Gósol o la coreografia de la Dansa de Falgars. |
| s-28
| Durant els anys setanta, l'entitat viu una crisi per manca de relleu generacional, però es recupera a primers dels vuitanta. |
| s-29
| En aquests moments, a més de donar a conèixer les danses tradicionals, l'Esbart ha incorporat al repertori balls de nova creació, més espectaculars tant en la seva coreografia com en la seva posada en escena. |
| s-30
| El Tribunal Suprem de França va rebutjar ahir el recurs presentat per l'exprimer ministre Alain Juppé i va confirmar el seu processament per corrupció i complicitat d'abús de confiança en el sumari dels 'llocs de treball ficticis' de l'alcaldia de París en benefici del partit conservador Assemblea per a la República (RPR). |
| s-31
| Aquesta decisió hipoteca la carrera política de Juppé, que s'havia arribat a plantejar seriosament tornar a agafar les regnes de l'RPR. |
| s-32
| Juppé, que va ser processat el 21 d'agost de l'any passat en qualitat d'exadjunt de finances de l'alcaldia de París i exsecretari general de l'RPR, havia reclamat l'anul·lació de la instrucció. |
| s-33
| Però el Tribunal en va rebutjar tots els arguments i va autoritzar el jutge Patrick Desmure a continuar la instrucció. |
| s-34
| A més a més de Juppé, en aquest sumari també hi estan implicats els antics tresorers de l'RPR Jacques Boyon, Jacques Oudin i Robert Galley i l'exdirector de gabinet del president Jacques Chirac a l'alcaldia de París. |
| s-35
| Sospitós d'haver afavorit la contractació a càrrec de l'alcaldia de París de diverses persones que en realitat treballaven a la seu de l'RPR, Juppé ha estat acusat oficialment de corrupció i de complicitat d'abús de confiança. |
| s-36
| L'època de Chirac. |
| s-37
| Els fets es remunten a l'època que el president Jacques Chirac era alcalde de París. |
| s-38
| Malgrat això, no hi ha cap risc que el cap de l'Estat sigui processat, ja que la justícia s'ha declarat incompetent a causa de la seva actual situació institucional. |
| s-39
| Un antic director de personal, Georges Quémar, assegura que als anys 80 hi havia més de 200 llocs de treball ficticis a l'alcaldia de París. |
| s-40
| Existeix, a més a més, una carta firmada per Chirac, que, el 1993, proposava la promoció d'una secretària remunerada per a l'alcaldia que treballava a l'RPR. |
| s-41
| Però el jutge Desmure va renunciar a utilitzar aquest document com a prova. |
| s-42
| El PNB sol·licita gairebé 9.000 milions de pessetes més per a infraestructures i la gestió de la sanitat i serveis socials a Euskadi, segons consta en les esmenes presentades als Pressupostos de l'Estat per a l'any 2000. |
| s-43
| A pesar de les desavinences entre el PNB i el Govern central pel que fa a la política de pacificació d'Euskadi, la setmana passada els nacionalistes bascos van ajudar el PP a derrotar les esmenes a la totalitat dels Pressupostos de l'Estat presentades per l'oposició d'esquerres, si bé el seu portaveu, Jon Zabalia, va avisar que en el tràmit parlamentari presentaran esmenes. |
| s-44
| Els nacionalistes reclamen 2.824 milions de pessetes addicionals per a la cobertura de les prestacions sanitàries que tenen assumides, i 140 milions més per a la gestió dels serveis socials transferits des de l'Inserso. |
| s-45
| En matèria d'infraestructures, el Grup Basc sol·licita un augment de la dotació de gairebé 6.000 milions de pessetes. |
| s-46
| Destaquen els 1.500 milions sol·licitats per al metro de Bilbao, i els 4.000 milions per destinar a infraestructura ferroviària. |
| s-47
| Desplegat entre 400 i 2.000 metres d'altitud, el territori de les granges de Chebaa es troba en els vessants de la muntanya Hermon i va ser conquistat per Israel, juntament amb els Alts del Golan, el 1967. |
| s-48
| Grups de falaixes (jueus etíops) s'hi van instal·lar als anys 80. |
| s-49
| Avui, el territori disputat (uns 25 quilòmetres quadrats) engloba una estació d'esquí i llocs d'observació militar. |
| s-50
| Per a sorpresa general, aquestes granges perdudes s'han convertit en una peça clau per a la diplomàcia internacional. |
| s-51
| El Líban assegura no haver reconegut la seva pertinença a Síria, i Damasc diu que no ha estat mai el legítim ocupant d'aquesta zona de la frontera sirianolibanesa. |
| s-52
| El Líban ha demanat a les Nacions Unides que se li restitueixi aquesta zona, on hi ha quatre fonts d'aigua importants que alimenten la conca del riu Jordà. |
| s-53
| El govern d'Israel ha rebutjat les reivindicacions libaneses. |
| s-54
| Els treballadors van mostrar als carrers de Caracas la fractura de la societat veneçolana. |
| s-55
| Dues grans manifestacions, la convocada per la Confederació de Treballadors de Veneçuela (CTV) i la del Front Bolivarià de Treballadors (FBT), van recórrer la capital amb crits en contra o a favor del president, Hugo Chávez. |
| s-56
| No obstant, els principals líders de totes dues marxes van optar per parlar de 'rectificació' i també de 'reconciliació'. |
| s-57
| El temps mig d'espera per a ser intervingut quirúrgicament a la Regió Sanitària de Tarragona, que inclou el Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà, ha baixat de tretze dies durant el primer trimestre d'enguany i ara és de 70. |
| s-58
| Actualment en aquesta regió hi ha 2.070 pacients en llista d'espera, vuitanta menys que en acabar l'any passat. |
| s-59
| Aquests són els primers resultats del Pla de Xoc per a reduir les llistes d'espera a Catalunya presentat fa un any i que comprèn seixanta centres i catorze tipus d'intervencions. |
| s-60
| En el conjunt de Catalunya el temps d'espera ha baixat fins a 3,4 mesos quan l'objectiu previst era de quatre per a l'actual exercici. |
| s-61
| L'increment de l'activitat quirúrgica que entre l'any passat i enguany ha passat de 128.000 a gairebé 132.500 intervencions, un 3% més, han permès millorar el temps de resolució i estabilitzar el nombre de pacients en llista d'espera, tal i com ha indicat el director de l'Àrea de Serveis i Qualitat del Servei Català de la Salut, Oriol Morera. |
| s-62
| Les intervencions per a col·locar una pròtesi de genoll, que era un dels més conflictius, s'ha reduït en quatre mesos passant dels vint-i-un als disset mesos. |
| s-63
| Enguany en relació a aquesta operació es faran mil intervencions més, és a dir un increment del 21 %, que l'any passat va a les 5.700. |
| s-64
| Però l'augment de les intervencions també s'ha donat en altres patologies com ara les cataractes i les varius amb un 13,7% i un 10,2% més d'operacions. |
| s-65
| Pel que fa a les intervencions cardíaques, els malalts han d'esperar trenta-nou dies contra els quaranta-cinc de l'any passat i els 109 de fa un any i mig. |
| s-66
| Actualment hi ha 351 persones que esperen ser operats del cor. |
| s-67
| El temps mig d'espera s'ha reduït a totes les Regions Sanitàries del país i en cap cas, inclosa la de Barcelona ciutat, se superen els quatre mesos i mig. |
| s-68
| Tret de la Regió Sanitària de Barcelona i Tortosa, la resta se situen fins i tot per sota dels quatre mesos de mitjana d'espera. |
| s-69
| El Pla de Xoc de la Generalitat contempla que el temps mig de resolució de les intervencions quirúrgiques sigui de tres mesos i mig l'any vinent i de tres mesos l'any 2003, tot i que des del Servei Català de la Salut i un cop vistos els primers resultats es veu probable superar aquest objectiu. |
| s-70
| Enguany el nombre d'intervencions quirúrgiques amb un temps màxim garantit de sis mesos d'espera ha passat de quatre a vuit i a banda d'incloure l'extirpació de la bufeta de la fel, l'alliberament del nervi del canell, pròstata i extirpació de la matriu per causa benigna, s'hi ha d'afegir les cataractes, les artroscòpies, les hèrnies de maluc i la fimosi. |
| s-71
| A principis de l'any vinent els usuaris podran consultar a la web del Departament de Sanitat i Seguretat Social (www.gencat.essanitat) el temps mig d'espera de cadascun dels centres hospitalaris. |
| s-72
| L'Audiència de Barcelona ha condemnat una veïna de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) a un any de presó i a repartir el premi de 250 milions de pessetes que va obtenir la sèrie d'un dels cupons de loteria que va jugar amb tres companyes de feina, en entendre que s'ha demostrat l'existència d'un pacte verbal. |
| s-73
| La decisió de la secció sisena de l'Audiència s'ha fet pública avui, i l'advocat de la processada ja ha anunciat que interposarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per no estar d'acord amb la resolució. |
| s-74
| L'acusació particular va demanar quatre anys de presó, i el fiscal un any, per considerar que Elvira A.D. s'havia apropiat indegudament d'un premi que havia de repartir, en compliment d'un pacte verbal, amb les seves companyes de feina. |
| s-75
| La sentència condemna la processada a pagar 62 milions de pessetes a cadascuna de les tres perjudicades, després de repartir en quatre parts iguals el premi obtingut per la sèrie i que se l'havia quedat íntegrament la veïna de Montornès. |
| s-76
| Elvira A.D. va negar durant el judici les acusacions i va explicar que mai no havia acordat 'res' sobre el repartiment de premis amb les persones amb qui jugava. |
| s-77
| De fet, va negar que fos habitual, que juguessin juntes a un mateix número, i va relatar que ella tenia per costum comprar números, que després venia, regalava o es quedava en funció del dia. |
| s-78
| La Sala, però, ha donat credibilitat a la versió de les denunciants, que compartien la filera de vasos a la secció de la fàbrica Starlux de Montmeló (Vallès Oriental) on treballaven. |
| s-79
| La processada comprava els números a una carnisseria del poble. |
| s-80
| Els fets van passar el 5 de febrer de 1999, quan en el sorteig va sortir premiat el número 22.983 que havia comprat. |
| s-81
| Dilluns següent, cap al migdia, la processada va rebre notificació de la denúncia que li havien interposat les altres companyes de feina. |
| s-82
| La processada va deixar la feina, i el seu marit, que treballava igualment a la fàbrica, va marxar també unes setmanes després. |
| s-83
| Amb tot, a causa del requeriment judicial, no han fet cap disposició econòmica dels diners guanyats. |
| s-84
| La sentència creu que s'ha demostrat que les quatre dones jugaven els divendres alterns des de feia més d'un any, en una versió que va ratificar una cinquena treballadora que va deixar la secció abans que sortís agraciat el premi i que va recordar que havien acordat repartir-se el premi a la sèrie si mai no tocava. |
| s-85
| El consell de Govern del Govern Balear aprovarà avui l'Avantprojecte de Llei de Cultura Popular i Tradicional amb l'objectiu de 'donar rellevància a la cultura popular i tradicional, dignificar-la ', segons ha manifestat el conseller d'Educació i Cultura illenc, Damià Pons. |
| s-86
| La llei, 'senzilla però útil', neix amb la intenció de garantir la protecció i el foment de la cultura popular i tradicional de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i ordena el marc jurídic general en què s'han de desenvolupar a les Illes Balears les polítiques públiques en aquesta matèria. |
| s-87
| D'aquesta manera, l'arxipèlag balear serà la segona comunitat autònoma de l'Estat, darrere de Catalunya, a posar en marxa un projecte d'aquesta mena. |
| s-88
| La Llei estableix que s'entén per cultura popular i tradicional el conjunt de manifestacions de la memòria i de la vida col·lectiva dels pobles de les Illes Balears, tant per les que encara es mantenen vigents com les que han desaparegut a causa dels canvis històrics i socials. |
| s-89
| La cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de les manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són la música i els instruments, els balls, la indumentària, les festes, els costums, les tècniques i els oficis, la gastronomia i els jocs, les danses rituals o religioses, les representacions, les creacions literàries, com també totes aquelles altres activitats que tenen caràcter tradicional i que han estat o són populars. |
| s-90
| El director general de Cultura, Pere Muñoz, ha assenyalat que 'la Llei ja recull una de les darreres decisions de la UNESCO en relació a les declaracions de Patrimoni de la Humanitat, que és la de tenir en compte els béns immaterials'. |
| s-91
| La Llei, a més, recull a l'exposició de motius alguns dels motius que justifiquen la necessitat de l'existència d'una protecció específica per a la cultura popular i tradicional. |
| s-92
| En especial es fa menció a la generalització de l'anomenada cultura de masses i la tendència derivada de la globalització del consum cultural i de les formes de vida i de lleure. |
| s-93
| Per garantir la continuïtat i vigència social de la cultura popular i tradicional, per la seva dimensió de creadora d'identitat col·lectiva i de generadora de cohesió social, a més del seu caràcter creatiu, cal afavorir les seves diverses manifestacions i les associacions i fundacions que la promouen o l'estudien. |
| s-94
| Al seu articulat la Llei estableix que les administracions públiques hauran de perseguir la valoració social i cultural de la cultura popular i tradicional; la recuperació, la protecció i l'inventari dels béns, les manifestacions i les creacions de la cultura popular i tradicional a totes les Illes; la difusió en tots els àmbits i el suport a les iniciatives de dinamització sociocultural i associatives relacionades amb aquesta matèria. |
| s-95
| Alguns dels elements més destacats de la nova norma són les festes d'interès cultural i la creació del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional. |
| s-96
| Una altra de les peculiaritats de la Llei de Cultura Popular i Tradicional és la protecció i el suport a les associacions i fundacions que desenvolupen les seves activitats en l'àmbit de la cultura popular i tradicional. |
| s-97
| Així, es preveu que les associacions i les fundacions que exerceixen principalment les seves funcions a les Illes Balears i que tenen com a finalitats primordials la realització d'activitats de foment de la cultura popular i tradicional puguin ser declarades d'interès cultural i que aquest reconeixement els comporti determinats avantatges. |
| s-98
| Una vegada aprovada pel Consell de Govern, la Llei seguirà el seu procés parlamentari i, si tot va segons el previst, podria aprovar-se a principis de l'any que ve. |
| s-99
| L'Ajuntament de Riudoms ha aprovat per unanimitat una al·legació que té com a finalitat que la Diputació de Tarragona refaci el projecte del tram comprès entre el cementiri i la plaça Arnau de Palomar. |
| s-100
| L'alcalde del municipi, Josep Vallès, creu que es va exagerar en les manifestacions fetes per a salvar els arbres de la plaça de Sant Antoni, ja que en el projecte inicial 'mai no s'havia pensat a destruir-los '. |