| s-1
| De fet, tant la Generalitat com el Consorci per a la Comunicació Local ja han comunicat a l'Ajuntament de Vilanova que li donaran suport en tot el que calgui perquè Canal Blau recuperi la normalitat de les seves emissions. |
| s-2
| Canal Blau és una de les televisions locals més consolidades de Catalunya; emet en el canal 49 des del 1991 i està emparada pel règim transitori establert a la llei de Televisió Local per Ones Terrestres perquè ja emetia abans que s'aprovés la normativa, l'any 1995. |
| s-3
| Davant dels fets, la Federació de Municipis de Catalunya ha demanat aquesta tarda la intervenció del Consell Audiovisual de Catalunya i ha avançat que sortirà en defensa dels drets i els interessos dels mitjans audiovisuals locals que resultin perjudicats de la pràctica d'Antena 3 Televisión. |
| s-4
| El Departament de Medi Ambient ha fet públic els resultats de les anàlisis encarregades per esbrinar les causes de la mort d'uns cinc-cents peixos al riu Ebre, que van aparèixer dilluns passat a l'illa d'Audi, a la pedania tortosina de Bítem. |
| s-5
| Les analítiques han confirmat les sospites inicials i han resolt que els peixos van morir per falta d'oxigen i per una infecció d'algues. |
| s-6
| Al mateix temps s'ha descartat la presència d'elements contaminants. |
| s-7
| L'Agència Catalana de l'Aigua considera com a probable causa de la mortaldat 'els baixos nivells d'oxigen a què varen estar sotmesos els peixos durant les hores nocturnes en què no hi ha insolació i la població d'algues inverteix el seu comportament front l'oxigen i el consumeix, deixant als peixos sense l'esmentat element vital'. |
| s-8
| Aquest primer informe de l'estudi de les mostres dels peixos assenyala la presència de lesions a la pell degudes a una infecció per un fong saprolegnial, molt probablement Saprolegnia. |
| s-9
| Els resultats analítics dels paràmetres analitzats en la mostra d'aigua no presenten alteració ni dels paràmetres generals, ni dels tòxics analitzats, tret d'un valor lleugerament elevat de l'oxigen dissolt, que donada l'hora de la presa de mostra (migdia), indicaria un cert nivell de proliferació d'algues, compatible amb la tonalitat verda observada pel tècnic que va realitzar les observacions i la presa de mostres. |
| s-10
| Els tècnics de Medi Ambient ja van descartar, des d'un primer moment, que la mort dels peixos l'hagués produït l'episodi de contaminació per mercuri del mes de desembre passat, i es van inclinar per la infecció d'algues. |
| s-11
| Els peixos es van trobar en una llacuna de l'illa d'Audí amb molt poca aigua. |
| s-12
| Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir a Palafrugell, Hassan D., de 31 anys, veí de Palafrugell, com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. |
| s-13
| Segons sembla, va tirar una bossa amb 3,5 quilos d'haixix per la finestra del cotxe quan el perseguia la Policia Local per haver-se saltat un stop. |
| s-14
| El passat dia 19 la Policia Local de La Bisbal va observar com un turisme Peugeot 205, ocupat per dos homes feia cas omís d'un senyal d'stop; en conseqüència, els agents van donar al conductor ordre d'aturar-se , però aquest va fugir. |
| s-15
| Davant aquest incident els agents van iniciar una persecució per la carretera GI-664 en sentit Cruïlles. |
| s-16
| Durant el recorregut els policies van ser testimonis de com un dels ocupants va llençar una bossa a través de la finestra del vehicle. |
| s-17
| Posteriorment es va comprovar que el paquet llençat contenia la quantitat de 3'5 kg. d'haixix. |
| s-18
| Arran d'aquest fet la Policia Local va comunicar als mossos el que havia succeït, i juntament amb el grup d'investigació es van iniciar gestions per tal de localitzar els dos joves escàpols. |
| s-19
| Gràcies a la informació facilitada per la Policia Local, els mossos van identificar, localitzar i detenir un dels ocupants del turisme, quan es trobava en un bar de Palafrugell. |
| s-20
| Els mossos no donen el cas per tancat i no es descarten properes detencions. |
| s-21
| El detingut, que té antecedents, passarà demà a disposició del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de La Bisbal. |
| s-22
| La presidenta de la comissió parlamentària de la Societat de la Informació, Teresa Serra (PSC), s'ha compromès avui a iniciar els tràmits parlamentaris necessaris per aconseguir suport econòmic de la Generalitat per al projecte de construcció del centre Neàpolis a Vilanova i la Geltrú i per accelerar els tràmits que permetran l'entrada en funcionament dels serveis de banda ampla a la comarca del Garraf. |
| s-23
| Precisament, dilluns vinent, l'Ajuntament del municipi veí de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) atorgarà la llicència perquè l'empresa Menta comenci les obres d'instal·lació de fibra òptica necessària per desenvolupar la banda ampla. |
| s-24
| L'alcalde de Vilanova, Sixte Moral (PSC), ha insistit que l'Ajuntament necessita el suport d'altres administracions per tirar endavant un projecte de la dimensió del centre Neàpolis. |
| s-25
| La intenció de l'equip de govern és convertir aquest nou edifici, que es construeix a la zona de l'estació de Renfe, en un aglutinador de les noves tecnologies i la societat de la informació. |
| s-26
| La intenció de l'equip de govern és que les obres estiguin acabades el 2004, però, segons Sixte Moral, 'és necessari que s'hi impliquin el màxim nombre d'administracions possible'. |
| s-27
| Tant l'alcalde com el regidor de Comunicació, Josep Tomàs Álvaro (ERC), han coincidit que l'Ajuntament no renuncia a trobar el suport d'empreses privades que creguin en el projecte i aportin una part del capital necessari per fer-lo realitat. |
| s-28
| De moment, segons Moral, l'única administració que s'hi ha involucrat ha estat la Unió Europea, que donarà suport a la iniciativa a través dels fons Feder que es faran públics al mes de juny. |
| s-29
| La diputada socialista Teresa Serra no ha descartat la possibilitat d'arribar a acords amb el govern de la Generalitat perquè l'administració catalana doni suport al nou centre Neàpolis. |
| s-30
| De tota manera, segons Serra, la implicació del govern de la Generalitat en tot allò que fa referència a les noves tecnologies ha anat molt per darrere de les necessitats de cada moment. |
| s-31
| Segons Serra, 'la Generalitat no s'ha implicat com ho havia de fer a l'hora de negociar amb Menta la integració de tots els municipis de Catalunya en una xarxa de banda ampla'. |
| s-32
| Per a Serra, és evident que, cada dia més, els avenços tecnològics obliguen les ciutats a estar preparades per assumir la societat de la informació i aquesta preparació és 'sinònim de qualitat de vida'. |
| s-33
| Serra ha explicat que el 20 de març hi ha una reunió amb diputats de CiU al Parlament amb la intenció d'aconseguir que la banda ampla arribi al Garraf abans del termini previst, que és l'any 2005. |
| s-34
| Per a Serra, és clau que aquests serveis arribin el més aviat possible sobretot a les escoles i als centres educatius de la comarca. |
| s-35
| De fet, tant els hospitals com les escoles podran gaudir abans que ningú d'aquests serveis perquè el govern els ha atorgat a la companyia Telefònica. |
| s-36
| Serra ha lamentat, però, que totes aquestes iniciatives sempre les han hagut d'encapçalar els ajuntaments o moviments municipalistes perquè la Generalitat sempre ha prioritzat altres temes abans que les noves tecnologies. |
| s-37
| L'alcalde de Vilanova i el regidor de Comunicació han aprofitat la visita de Teresa Serra per ensenyar-li el Centre Tecnològic, que treballa en coordinació amb la UPC, el portal de compres de l'Ajuntament, i la Paperera. |
| s-38
| A més, l'alcalde ha demanat el suport del grup parlamentari del PSC per aconseguir ajuts econòmics per als petits empresaris que s'instal·lin a Vilanova amb empreses relacionades amb les noves tecnologies, per a la creació d'un mapa de la societat de la informació, perquè les noves tecnologies arribin a tots els punts del municipi i no només als nuclis més poblats i perquè les xarxes de banda ampla arribin el més aviat possible sobretot als hospitals i les escoles. |
| s-39
| De tota manera, l'Ajuntament de Vilafranca continua mantenint contactes amb l'empresa Menta perquè reconsideri les pretensions d'incrementar notablement les tarifes als abonats a la xarxa de cable. |
| s-40
| L'Ajuntament considera poc raonable una puja de les tarifes sense que hi hagi una compensació en la mateixa mesura quant als continguts i serveis. |
| s-41
| Amb tot, l'Ajuntament de Vilafranca recorda, però, que no té facultats per regular les tarifes que apliquen les empreses que presten serveis de telecomunicacions i serveis públics de difusió per cable, les quals actuen en virtut d'una adjudicació del govern estatal, a partir de la Llei general de telecomunicacions de l'any 1998. |
| s-42
| Aquesta llei es pronuncia per l'aplicació del principi de lliure competència en aquesta matèria, sobre la qual els ajuntaments no tenen facultat d'intervenció de cap mena. |
| s-43
| Tres interns del Departament Especial del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), han intentat escapar-se aquesta matinada després de serrar els barrots de la cel·la. |
| s-44
| Segons han confirmat fonts del Departament de Justícia, els fets s'han produït a les cinc de la matinada i els interns han estat detinguts quan ja es disposaven a enfilar-se al mur extern del centre. |
| s-45
| Justícia ha ressaltat que tot i que els presos han aconseguit saltar-se alguns dels mecanismes de seguretat, les alarmes del mur s'han disparat correctament i s'ha pogut detenir els interns. |
| s-46
| Es dóna la circumstància que entre els interns que han intentat fugir hi ha Jordi Cruz Arjona, que ha intentat escapar-se reiteradament. |
| s-47
| La darrera vegada que Jordi Cruz Arjona va intentar fugir ho va fer amb tres presos més, van serrar els barrots de les dues cel·les que ocupaven a Brians (Sant Esteve Sesrovires) i van baixar pel mur fins al pati central del centre penitenciari amb llençols que van nuar a manera de corda. |
| s-48
| Els Mossos d'Esquadra van poder interceptar dos dels fugitius quan intentaven escalar la tanca externa de la presó, però els altres dos, un d'ells Cruz Arjona, van aconseguir fugir. |
| s-49
| Cruz, que complia una pena de 20 anys per robatori i hauria pogut accedir a la llibertat condicional l'any 2005 i a la definitiva el 2010, va ser detingut poc després. |
| s-50
| Un jutge de Barcelona ha atenuat la condemna a un conductor que circulava borratxo pel terme municipal de Lli de Vall (Valls Oriental) perqu el mal funcionament dels jutjats de Granollers (Valls Oriental) va provocar importants dilacions en la instrucci de la causa, que ha tardat quatre anys a arribar a judici. |
| s-51
| La sentncia, a la qual ha tingut accs Intra-ACN, ha estat dictada pel jutjat penal nmero 3 de Barcelona i condemna Jos Julin V.B., ve de Granollers, a 720 euros de multa i dos anys de retirada del carnet de conduir per un delicte de risc contra la seguretat del trnsit per conduir sota els efectes d'alcohol. |
| s-52
| El magistrat, per, li ha valorat un atenuant de dilacions indegudes perqu l'estudi de les diligncies prvies 'posa de manifest que el jutjat instructor va tramitar aquesta causa amb nombroses dilacions indegudes, en paralitzar el curs processal sense causa aparent en tres ocasions diferents'. |
| s-53
| Segons el jutge, 's pblic i notori en l'mbit de Catalunya per desgrcia que alguns jutjats d'instrucci del partit judicial de Granollers pateixen importants mancances estructurals quant a la provisi de mitjans humans i materials'. |
| s-54
| La sentncia estableix que cal compensar el processat perqu s'ha vulnerat d'aquesta manera el seu dret a ser sotms a judici en un termini raonable. |
| s-55
| Els fets es remunten a les set del mat del 12 d'octubre de 1997, quan el processat condua per la carretera nacional N-152 dins el terme municipal de Lli de Vall sota els efectes de l'alcohol, i va envair en ziga-zaga els dos carrils de la marxa sense fer s dels llums intermitents. |
| s-56
| Una patrulla de la Gurdia Civil va fer-lo aturar-se , i li van practicar la prova d'alcoholmia que va donar positiu amb 0,86 milligrams d'alcohol per litre d'aire aspirat, i 15 minuts desprs, 0,81. |
| s-57
| Tots els veïns de Sant-Etienne-en-Dévouly tenien coneguts entre les víctimes. |
| s-58
| Tota la muntanya està de dol '. |
| s-59
| Aquesta frase pronunciada davant les càmeres de televisió per l'alcalde de Saint-Etienne-en-Dévouly, Jean-Marie Bernard, amb llàgrimes als ulls i la veu escanyada, resumeix el sentiment dels habitants del poblet després de la catàstrofe que va causar la mort de 20 persones, 'tots fills de la regió, tots coneguts'. |
| s-60
| Familiars i amics de les víctimes esperen notícies de l'accident. |
| s-61
| El dolor era intens. |
| s-62
| La població evitava la premsa. |
| s-63
| 'Massa emoció, massa dolor', deia una veïna. |
| s-64
| Al Café du Centre, un dels pocs comerços del poble, la gent hi acudia buscant notícies. |
| s-65
| El propietari recordava una vegada rere l'altra 'l'horror' que va sentir al saber per la ràdio de la pèrdua 'd'un gran amic que agafava cada dia la cabina per acudir al treball'. |
| s-66
| Entre ells parlaven de 'la desgràcia dels afectats', però gairebé ningú volia fer comentaris davant els micròfons. |
| s-67
| Dos obrers es van salvar de miracle d'una mort segura. |
| s-68
| Un d'ells va declarar en una ràdio local: 'Simplement, no era la meva hora'. |
| s-69
| El jove va decidir a l'últim moment no pujar a la cabina perquè una hora més tard havia de fer un altre viatge amb un camió. |
| s-70
| L'altre, Cyril Oddou, se 'n va salvar perquè la vigília havia programat malament el despertador. |
| s-71
| No va sonar a temps i es va adormir. |
| s-72
| La consternació es veia a totes les cares. |
| s-73
| A poc a poc, la gent es va anar amuntegant davant l'església, on es va instal·lar una capella ardent. |
| s-74
| Sostinguts per parents i amics, alguns familiars caminaven com somnàmbuls sense creure's el que estaven vivint. |
| s-75
| 'És difícil imaginar que passa el que està passant. |
| s-76
| ¿Com ha pogut ocórrer una cosa així? |
| s-77
| 'No hi havia ningú entre la petita multitud que no estigués afectat directament o indirectament per la tragèdia. |
| s-78
| Els socorristes voluntaris semblaven especialment implicats. |
| s-79
| Van ser els primers a acudir al lloc del drama i alguns hi van descobrir els cossos de familiars, amics o companys de treball. |
| s-80
| 'Escenes horribles', difícils de suportar. |
| s-81
| Va caldre assistència psicològica no només a les famílies, sinó també als socorristes. |
| s-82
| La capital catalana reuneix els principals grups que veneren Satan i Llucifer. |
| s-83
| La majoria dels adeptes consumeixen drogues i practiquen el sexe sense límits en els seus rituals. |
| s-84
| Les sectes satàniques a Espanya tenen la seva màxima implantació a Catalunya. |
| s-85
| També n'hi ha a la Comunitat Valenciana, Canàries, Andalusia i Astúries. |
| s-86
| La Vey, fundador de l'Església de Satan, en un ritual el 1997. |
| s-87
| Té seguidors a Barcelona, Madrid, València, Sevilla i Itàlia. |
| s-88
| Secta satànica de la comarca del Bages. |
| s-89
| Són l'excepció en política, ja que es declaren d'extrema esquerra i catalanistes. |
| s-90
| Practiquen la missa vermella i orgies sexuals. |
| s-91
| No amaguen la seva preferència per les menors. |
| s-92
| El seu líder es fa dir Pan, en record del déu grec. |
| s-93
| FUNDACIO DEL GEN SAGRAT. |
| s-94
| Reservada a dones. |
| s-95
| També se les coneix com Las Genomantes. |
| s-96
| Estan a Barcelona i València. |
| s-97
| Només admeten homes joves per a ritus sexuals. |
| s-98
| GRUP ASTAROTH. |
| s-99
| Secta amb més de 60 adeptes. |
| s-100
| Fan orgies a platges de Tarragona. |