Dependency Tree

Universal Dependencies - Catalan - AnCora

LanguageCatalan
ProjectAnCora
Corpus Parttrain
AnnotationMartínez Alonso, Héctor; Pascual, Elena; Zeman, Daniel

Select a sentence

s-1 La víctima, Alí S. S., de 34 anys, ciutadà d'origen pakistanès, conduïa un ciclomotor que va topar amb un cotxe Saab 9000.
s-2 Després de l'accident, el motorista va ser traslladat a l'Hospital de Sant Pau, on va morir a les 16.45 hores.
s-3 L'antiga Vidriera de la Bordeta es convertirà en jardí.
s-4 El projecte d'urbanització del solar de la fàbrica de vidre del carrer de Gayarre, entre els carrers de Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Portugalete, costarà 38 milions.
s-5 Al gener passat es va inaugurar al nord de la plaça un edifici promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge que delimita la configuració de l'espai públic.
s-6 La plaça disposarà de parterres de gespa i tanques de xiprers.
s-7 Els arbres existents es traslladaran mentre duri la urbanització.
s-8 El PP reclama saber el futur de l'edifici Miramar.
s-9 El portaveu del grup municipal, Emilio Álvarez, ha presentat una interpel·lació en la qual manifesta que l'equip de govern no ha sabut donar utilitat a l'antiga seu de TV a Catalunya, avui en desús.
s-10 La reforma d'aquesta construcció es va paralitzar una mica abans dels Jocs Olímpics de 1992.
s-11 Zulema, la filla del president argentí, Carlos Menem, continua exercint fidelment de primera dama, suplint el buit que va deixar, fa anys, el divorci del seu pare i Zulema Yoma.
s-12 Pare i filla van gaudir ahir d'un cafè a la plaça de San Marco, a Venècia, que posava punt final a la visita oficial a Itàlia de Menem.
s-13 Zulemita, cada vegada més elegant, va complir amb diligència el seu paper de discreta acompanyant del president.
s-14 El mandatari i la seva filla van estar acompanyats per l'alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, amb qui havien inaugurat l'exposició Jorge Luis Borges , 1899-1999, que rememora el centenari del naixement de l'escriptor argentí.
s-15 Els beneficis nets atribuïts al Grup Telefónica van ser de 300.292,9 milions de pessetes (1.804,7 milions d'euros), davant dels 217.584,1 milions del 1998 (1.307,7 milions d'euros), cosa que va suposar un increment del 38,01%, segons les dades donades a conèixer ahir per la companyia.
s-16 L'operadora presidida per Juan Villalonga va ressaltar que l'increment dels resultats va ser la conseqüència directa de les plusvàlues generades per les sortides a borsa de TPI, Terra i Infonet, la venda de participacions no estratègiques del grup, com Temasa i Recoletos, i els sanejaments d'actius fixos de Telefónica de España.
s-17 Sense aquestes operacions, el benefici del grup hauria crescut un 18,8%, 4,3 punts més que el 1998.
s-18 Telefónica va tenir uns ingressos de 3,8 bilions de pessetes el 1999 (22.957 milions d'euros), davant dels 2,9 bilions de l'any anterior, un 31% més.
s-19 Tot i aquest balanç consolidat anual positiu, la firma va començar a notar al seu compte de resultats les conseqüències negatives - per als seus interessos - de la liberalització de les telecomunicacions al mercat interior.
s-20 Telefónica de España va registrar per primera vegada a la història pèrdues comptables, un total de 26.821 milions de pessetes (161,2 milions d'euros), davant dels beneficis de 120.469 milions de pessetes (724,2 milions d'euros), de l'any anterior.
s-21 La raó d'aquests números vermells al compte de resultats s'ha de buscar en les provisions extraordinàries fetes per compensar l'impacte de l'increment de la competència en els serveis de telefonia bàsica a Espanya i l'amortització d'actius.
s-22 Aquestes provisions van pujar a 286.549,9 milions de pessetes (1.722,2 milions d'euros), dels quals la majoria van correspondre a apunts comptables per a l'amortització ràpida d'actius substituïts i substituïbles, així com d'altres que per l'escassa rendibilitat que tenien no es podien recuperar.
s-23 En previsió de la progressiva pèrdua d'activitat al mercat local, Telefónica de España ha potenciat la política d'ajust de costos, al reduir-los en 49.915 milions de pessetes.
s-24 La plantilla es va retallar gairebé un 20% (el 19,8%), principalment per externalitzacions de serveis i mitjançant prejubilacions, de manera que la xifra d'empleats es va quedar el dia 31 de desembre en 46.619.
s-25 La companyia va ressaltar que, després de l'ajust, la productivitat serà de 412,4 línies per empleat, un dels millors índexs mundials.
s-26 Telefónica de España - telefonia fixa - va tenir ingressos d'1,67 bilions de pessetes (10.075,2 milions d'euros), un 2,4% més que el 1998.
s-27 Els ingressos per operacions en trucades provincials van caure l'11,9% i en trucades nacionals, el 24,2%, mentre que en internacionals i locals van augmentar l'11,3% i el 12,3%, respectivament.
s-28 El gran motor de la companyia segueix sent la telefonia mòbil, activitat que va tenir uns beneficis de 93.642 milions de pessetes (562,8 milions d'euros), davant dels 80.198 milions de l'any anterior.
s-29 Telefónica va destacar la bona evolució dels nous serveis i l'increment del trànsit, que es va situar en 13,4 minuts per línia i dia, un 11,9% més que fa un any pel creixement del trànsit per Internet, el servei de contestador o les trucades a mòbils.
s-30 Telefónica va vendre ahir Companhia Riograndense de Telecomunicaciones a Telecom Italia en compliment de les normes de competència brasileres.
s-31 El River Plate va rebutjar ahir l'oferta de 4.000 milions de pessetes del Barça per Saviola.
s-32 El club de Buenos Aires, pressionat per la reacció popular contra la venda del Conejo, va comunicar a l'emissari del club blaugrana que no està disposat a deixar marxar la seva jove estrella, de 19 anys, per menys de 30 milions de dòlars nets - uns 5.400 milions de pessetes -.
s-33 'No acceptem l'oferta del Barcelona.
s-34 Considerem que Saviola val més ', va declarar David Pintado, el president del River Plate, que demà assistirà a Zuric a la reunió executiva de la FIFA.
s-35 El cas Saviola, no obstant, no està tancat.
s-36 El president Pintado encara confia a reunir-se personalment amb Gaspart per negociar el futur del jugador.
s-37 Quina és l'oferta que ha rebutjat el River Plate?
s-38 El Barça oferia 22 milions de dòlars - 4.000 milions de pessetes - i no incorporava el jugador a la seva plantilla fins a la temporada 2001-02.
s-39 El club blaugrana també estava disposat a pagar el 15% corresponent a Saviola, el 2% per a l'AFA, els impostos corresponents, i un milió i mig per al seu representant.
s-40 El Barça, a més a més, li facilitava al jugador una casa per poder viure amb tota la seva família i li pagava els estudis.
s-41 'La negativa dels seguidors hi ha influït molt.
s-42 Per això ens hem de mostrar forts en aquesta negociació ', va declarar Pintado, que, de totes maneres, no tanca la porta al Barça, ja que el deute del River puja a 8.000 milions.
s-43 Únicament ens desprendrem de Saviola si ens convé.
s-44 És una de les joies del club i no el malvendrem.
s-45 Si el Barcelona decideix augmentar oferta pel jugador, em reuniré a Europa amb Gaspart ', va dir Pintado.
s-46 El Barça, de moment, no sembla disposat a passar la barrera dels 25 milions de dòlars (4.500 milions de pessetes), malgrat que va arribar a oferir al club argentí la possibilitat de disputar una sèrie de partits amistosos a Buenos Aires.
s-47 El Barça, si es pacta el fitxatge de Saviola, també està disposat a assegurar-se una clàusula de prioritat sobre Aimar.
s-48 L'esperada rebaixa dels tipus d'interès a la zona euro no va servir perquè els mercats espanyols acabessin la setmana amb alces.
s-49 Al final, l'Ibex 35 va experimentar durant l'última setmana d'agost una retallada acumulada del 2,57%.
s-50 Les causes d'aquest retrocés en la borsa espanyola es troben, per un costat, en les males dades sobre l'evolució de l'economia nord-americana, que es van anar coneixent de manera escalonada.
s-51 Hi va influir també el reconeixement per part de Wim Duisenberg - president del Banc Central Europeu (BCE) - que l'economia europea creixerà menys del previst inicialment.
s-52 El temor a un agreujament de la debilitat de l'economia nord-americana, com va deixar traslluir la dada publicada dimarts passat sobre l'índex de confiança dels consumidors, va impedir als mercats celebrar la baixada del preu del diner.
s-53 A pesar de l'evolució negativa al llarg de la setmana, el divendres - últim dia d'agost - van arribar les bones notícies per als Estats Units: el creixement de les comandes de fàbrica i, sobretot, del PIB nord-americà van donar noves empentes als mercats financers espanyols i van permetre tancar la sessió amb una pujada de l'1,08%.
s-54 Dins de l'Ibex 35, el valor que millor va evolucionar aquests dies va ser Gas Natural, en què les accions es van revaloritzar el 0,83%.
s-55 No obstant, van predominar les retallades: Telefónica va perdre el 4,63%; el BSCH, un 3%, i Repsol YPF, el 2,21%.
s-56 Però els que més van perdre van ser els accionistes de Terra, el 10,09%; Aldeasa, amb una caiguda del 8,38%; Viscofán, el 7,69%, i Sogecable, que va retrocedir el 6,69%.
s-57 L'euro, la setmana de la presentació oficial dels bitllets, va acabar per sota dels 91 centaus de dòlar.
s-58 EL PERIODICO DE CATALUNYA patrocinarà el Museu d'Història de Catalunya, segons un conveni firmat el 24 d'abril passat per Joan Alegre, director gerent d'Ediciones Primera Plana, i Jaume Sobrequés, director del centre cultural.
s-59 Segons Alegre, EL PERIODICO 'vol mostrar la seva sensibilitat per les institucions que promocionen la història de Catalunya, i en especial per aquest museu'.
s-60 Sobrequés va destacar l'interès de la institució que dirigeix per col·laborar amb el diari.
s-61 Miguel M.H. i el seu fill José Antonio M.B. han estat detinguts per l'assassinat de dues persones al pub Directo de Granada, l'abril passat.
s-62 Les víctimes van ser Juan Aguilera González, de 30 anys, i José Manuel Gutiérrez Cortés, de 28.
s-63 El mòbil va ser un assumpte de drogues, però els assaltants van disparar indiscriminadament.
s-64 Reclamen un accés de la línia 4 entre Selva de Mar i Besòs Mar.
s-65 Uns 2.500 veïns del barri del Maresme i quatre partits polítics s'han dirigit a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per sol·licitar una nova parada intermèdia de la línia 4, entre les actuals de Selva de Mar i Besòs Mar, que acosti el metro a casa seva.
s-66 Amb la petició, els firmants insisteixen en una antiga reivindicació que va sorgir a partir del creixement de la zona, que no ha estat mai atesa amb un transport públic adequat.
s-67 La petició veïnal al consorci del transport com a objectiu aconseguir que la nova estació s'inclogui en el Pla Director d'Infraestructures (PDI), la planificació de metro i ferrocarril per al període 2001-2010 que l'ATM aprovarà a finals d'aquest mes.
s-68 Santos Pérez, president de l'associació de veïns del Maresme, creu que el PDI 'és l'últim tren per millorar el metro en el barri'.
s-69 'No el podem deixar passar', afirma .
s-70 El tram Selva de Mar - la Pau de la línia 4 va ser inaugurat l'octubre del 1982, quan el Maresme i l'entorn de la rambla de Prim i Pujades no presentava el grau d'edificació actual.
s-71 Això explica que el barri hagi quedat a mig camí entre les parades de Selva de Mar i Besòs Mar, separades per una de les distàncies més llargues de la xarxa de metro.
s-72 Per pal·liar l'oblit o l'estalvi de fa 17 anys, els veïns demanen ara un nou accés intermedi, davant el col·legi Joaquim Ruyra, a la confluència de Llull, Josep Pla i Diagonal.
s-73 A la petició dels veïns s'hi han sumat els quatre grups municipals del districte de Sant Martí: PSC, IC-Verds, CiU i PP.
s-74 La llarga distància que han de recórrer els veïns per arribar al metro no és l'únic problema del transport públic al barri.
s-75 Santos Pérez recorda que les línies de busos que serveixen la zona - 43, 36 i 141 - són insuficients, amb un temps d'espera excessivament llarg, gairebé de 15 minuts en les dues últimes, i no comuniquen amb punts bàsics, com ara la Zona Universitària.
s-76 'Sembla que els nostres fills no tenen dret a estudiar', assenyala el president de l'associació de veïns.
s-77 El president de la Generalitat, Jordi Pujol, el Conseller en Cap, Artur Mas, i el secretari general de la Federació de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, han participat avui en el darrer acte de campanya de CiU a Barcelona.
s-78 El candidat nacionalista a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, ha lamentat en nom de tota la federació que aquesta campanya municipal s'hagi centrat només en la picabaralla política entre el president del govern espanyol, José María Aznar, i el secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero.
s-79 Trias ha fet una crida a la participació massiva als comicis del proper diumenge per garantir la victòria de CiU arreu de Catalunya.
s-80 El darrer acte de campanya dels nacionalistes a Barcelona i preludi dels tancaments que es faran avui arreu del territori, ha començat amb un esmorzar al Mercat de la Boqueria.
s-81 Després, Pujol, Mas, Duran i Lleida i Xavier Trias han fet una passejada per les parades del mercat on han estat successives les peticions de la gent per a que Jordi Pujol no es retiri de la política catalana.
s-82 Els líders de la federació han continuat l'acte amb una caminada per les Rambles.
s-83 Abans però, el candidat a l'alcaldia de Barcelona ha volgut fer una petita valoració del que ha estat la campanya municipal.
s-84 Trias ha lamentat, en nom de tots els líders de la federació que avui l'acompanyaven i que no han volgut intervenir en el discurs per donar el màxim protagonisme al candidat barceloní, que la campanya hagi estat principalment centrada en la picabaralla política entre Aznar i Zapatero.
s-85 Per al candidat nacionalista és 'inadmissible' que s'hagi parlat més del conflicte basc, la guerra o l'enfonsament del Prestige que no pas de les propostes municipals.
s-86 Tot i reconèixer que aquests problemes preocupen al conjunt de la població catalana, Trias ha recordat que 'el que tocava durant aquests 15 dies era parlar de propostes per la ciutat, no pas fer una precampanya per les eleccions generals de la primavera de l'any vinent'.
s-87 El candidat nacionalista ha estat especialment crític amb l'alcalde de Barcelona i candidat socialista a la reelecció, Joan Clos, al que ha acusat de tenir por a fer un debat cara a cara amb ell per debatre les polítiques de la ciutat.
s-88 Trias també s'ha referit a l'acte central de campanya celebrat ahir pels socialistes a Nou Barris denunciant la necessitat que Joan Clos i Pasqual Maragall tenen de que el seu líder polític a l'estat espanyol hagi de venir per donar-li suport.
s-89 'Clos va fer de teloner de Zapatero i això demostra la submissió del PSC al PSOE' continua Xavier Trias que recorda que amb l'acte d'avui, on només ha intervingut ell, es demostra que CiU no està sotmès a ningú.
s-90 Xavier Trias ha tancat la seva intervenció fent una crida a la mobilització massiva als comicis del proper diumenge per 'consolidar la victòria de CiU arreu Catalunya'.
s-91 'Hem de votar amb el cor i reflexionant què és el que necessita Catalunya', ha emfasitzat el candidat nacionalista.
s-92 El Parrokiko San Pedro Abesbatza (Cor de la Parròquia de Sant Pere) de Zumaia oferirà demà a 2/4 de deu de la nit un concert a l'Ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils.
s-93 Aquest cor guipuscoà oferirà una part acompanyada per la prestigiosa organista M. Carmen Azpeitia i la segona part serà a capella.
s-94 La coral zumaiarra ha estat convidada per la Coral Verge del Camí que celebra el seu 35 aniversari i torna la invitació realitzada pel cor basc.
s-95 El concert s'ha batejat com una 'jornada de reflexió musical'.
s-96 El cor guipuscoà oferirà una part acompanyada per la prestigiosa organista M. Carmen Azpeitia amb obres dels compositors Perosi, Mozart, Frank i Handël.
s-97 Una segona part a capella constarà d'obres d'Olaizola, Embil, Arteaga, Riezu i Lesbordes.
s-98 Previament a aquest concert el cor participarà a la missa que es realitzarà a 2/4 de nou del vespre a la Parròquia de Santa Maria de Cambrils.
s-99 Aquesta formació musical està dirigida per Amaia Aldalur i compta amb més de 130 anys d'antiguitat amb un gran prestigi al món coral basc.
s-100 El Parrokiko San Pedro realitza una important tasca de recuperació, recerca i manteniment de les obres amb que compta el seu arxiu centenari.

Text viewDownload CoNNL-U