| s-1
| També ha col·laborat amb grans directors com Yehudi Menuhin, Peter Maag o Lukas Foss i ha acompanyat importants orquestres com la Filharmònica de Kíev, la Pittsburgh Simphony o la Bayrischer Rundfunk. |
| s-2
| Alessandro de Luca té un repertori que va des de Bach a compositors contemporanis com Franco Ferrara de qui ha enregistrat un CD amb música inèdita de Ferrara. |
| s-3
| És titular de la càtedra de piano del conservatori 'Refice' de Frosinone. |
| s-4
| El Museu Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès inaugura aquest divendres l'exposició 'Metamorphosis', organitzada per la Fundació Fhidias i supervisada per Christa Vyvey. |
| s-5
| L'exposició està dedicada a l'art flamenc actual, mostra obres dels joves artistes flamencs Peter Buggenhout, Berlinde De Bruyckere, Peter De Cupere i Johan Tahon, i es podrà veure a Mollet fins al 28 d'abril. |
| s-6
| El treball dels artistes flamencs fa referència al procés de metamorfosi que suposa adaptar-se als imperatius de la vida, a les migracions vitals i a les respostes que s'ha de donar als canvis de lloc i de moment per a comprendre i adequar el món personal a cadascun dels móns que s'ha de viure. |
| s-7
| Entre les obres hi ha els treballs sensorials de Peter De Cupere que utilitza les olors naturals i orgàniques per ampliar el significat dels materials i anant més enllà del pla visual. |
| s-8
| La instal·lació d'aquest artista vol provocar la recerca de records en l'espectador. |
| s-9
| D'aquesta manera, De Cupere retreu a la societat moderna l'oblit del plaer de les olors com a tret diferencial de les coses, els objectes i els llocs i rebutja un món inodor. |
| s-10
| Berlinde De Bruyvkere representa amb la seva obra el cicle vital de la natura, que vincula la vida i la mort i que té l'amor com a punt intermedi. |
| s-11
| Les obres d'aquesta artista utilitzen peces de dones cobertes de teles o cabell per entreteixir un relat malenconiós sobre el paper del component femení. |
| s-12
| En definitiva, la creació d'aquesta jove artista parla de la situació de la dona en la societat. |
| s-13
| L'exposició mostra també les escultures de Peter Buggenhout, que donen resposta a un procés d'investigació sobre la 'terrible, obscena nuesa' dels materials orgànics que utilitza: estómacs d'animals dissecats. |
| s-14
| L'obra d'aquest artista constitueix una reflexió sobre el fet de treballar l'art d'una manera calculada com a resultat d'uns paràmetres imposats per un sistema racional que condueix a viure situacions d'alienació metafísica. |
| s-15
| Buggenhout pretén mostrar un paisatge orgànic / intern que esdevé anòmal i vulnerable en un context altament tecnològic. |
| s-16
| El darrer artista present a la mostra és Johan Tahon, que també exposa escultures. |
| s-17
| Les obres de Tahon són una representació antinatural de l'anatomia de les figures humanes. |
| s-18
| Això es plasma també amb l'omissió o adhesió de protuberàncies o extensions als cossos que apareixen com a elements estranys a la seva constitució. |
| s-19
| La mostra recupera els lligams històrics entre Mollet del Vallès i Flandes, ja que el pintor Joan Abelló va ser un artista actiu a aquest país durant els anys setanta. |
| s-20
| Aquesta és la primera exposició que acull el Museu Municipal Joan Abelló procedent d'un altre país d'Europa. |
| s-21
| Després de la seva participació al disc col·lectiu 'Altres cançons de Nadal' produït per TVC, la formació 'Mesclat', que han format els músics d'altres grups de rock català, ha tret el seu primer àlbum, on donen a conèixer el seu nou projecte musical de fusió del rock i el folk. |
| s-22
| En els propers mesos el disc es presentarà amb actuacions a Roda de Ter, Tarragona, Barcelona, Puig-Reig, les Borges Blanques, Manresa i Berga. |
| s-23
| Joan Reig (bateria d'Els Pets) de Constantí, Francesc Ribera 'Titot' (cantant de Brams) de Berga, Carles Belda (acordió de Pomada) de Sabadell, Marcel Casellas (contrabaix de Casellas Sextet Folk) d'Esplugues de Llobregat, Pep Toni Rubio (xeremier i fabioler de Ximbomba Atòmica, Música Nostra i Xeremiers de sa Calatrava) de Mallorca i David Rosell (guitarra d'Skipjack) de Manresa, s'han reunit expressament per donar a conèixer un projecte musical que fusiona el rock i el folk. |
| s-24
| El primer treball en solitari acaba d'editar-se . |
| s-25
| El componen 14 temes que interpreten temes propis i aliens amb una nova sonoritat entre el folk i el rock. |
| s-26
| A més d'interpretar peces compostes per integrants de la formació, Mesclat toca temes tradicionals catalans. |
| s-27
| Malgrat això el grup no ho considera 'un punt d'arribada', sinó 'el quilòmetre zero d'un recorregut estimulant per unes sonoritats pròpies del país i alhora connectades amb els corrents més innovadors del rock internacional'. |
| s-28
| Entre els temes de l'àlbum hi ha cançons compostes per Francesc Ribera i Marcel Casellas al costat de temes reversionats, com el 'Tot explota' d'Ovidi Montllor o la cançó de Maria del Mar Bonet 'Què volen aquesta gent ?'. |
| s-29
| El disc recupera cançons tradicionals reinventades com la cançó anònima del segle XIX 'Si el rei vol corona' o la cançó de festa 'No en volem cap'. |
| s-30
| Malgrat l'aparent dificultat d'unir-se per fer actuacions pels seus compromisos amb els seus altres grups, des de la seva creació, l'any 2000, la formació ja ha fet una vintena llarga de 'bolos'. |
| s-31
| L'agenda de presentació del nou disc preveu actuacions a Roda de Ter (23 de febrer), Tarragona (21 de març), Gràcia, a Barcelona (22 de març), Puig-Reig (10 de maig), Sants, de nou a Barcelona (17 de maig), Les Borges Blanques (18 de maig), Manresa (8 de juny) i Berga (19 de juliol). |
| s-32
| La població de Catalunya registrarà un creixement moderat i se situarà per sobre dels sis milions i mig d'habitants al final de la primera dècada del segle XXI, segons les estimacions oficials de població per comarques i àmbits territorials elaborades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. |
| s-33
| L'estudi, que es presenta en una jornada de treball a la qual assistiran una vuitantena de representants d'organismes i institucions, posa de relleu que l'estructura demogràfica de la població catalana afavoreix un augment del creixement natural a mig termini (més naixements que defuncions) a causa de l'arribada de les generacions nascudes als anys setanta a l'edat de màxima fecunditat. |
| s-34
| Els resultats obtinguts per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a favor de l'augment de població suposa un trencament amb altres projeccions del mateix Idescat o de la Unió Europea que han vaticinat retrocessos en la població catalana. |
| s-35
| Les raons esgrimides per l'estudi combinen una recuperació relativa de la fecunditat amb una ralentització de la migració en el temps. |
| s-36
| A la seguretat de creixement s'hi afegeix, però, la incertesa del seu repartiment en el territori, que s'associa a les migracions. |
| s-37
| Les línies principals de l'estudi postulen perquè les comarques litorals i prelitorals, que han conegut llargs períodes de migració positiva i gaudeixen d'una estructura jove per edats, tindran un creixement natural positiu. |
| s-38
| Les comarques pirinenques i les de l'interior de Tarragona, en canvi, presenten una demografia envellida i registraran una evolució inversa, si no hi ha un fort corrent immigratori que doni la volta a la tendència. |
| s-39
| Pel que fa a la distribució de la població per edats, les comarques catalanes també han estat i estan condicionades principalment per la immigració, que es compensarà amb un creixement de la població de 0 a 15 anys que capgirarà la piràmide dels últims anys. |
| s-40
| El canvi de tendència s'acompanyarà d'un creixement lent de la població en edat laboral i una millora de les taxes de supervivència de la població de 65 anys i més. |
| s-41
| Territorialment els àmbits que coneixeran un creixement més notable de la població de 0 a 15 anys són el camp de Tarragona, les comarques gironines i l'àmbit metropolità en la parcel·la de població en edat escolar. |
| s-42
| En la franja d'edat laboral, pràcticament totes les comarques preveuen un augment o un manteniment en els nivells actuals i només el Barcelonès o el Ripollès poden registrar alguna reculada. |
| s-43
| Finalment, en els propers anys l'evolució territorial dels efectius en edat de jubilar-se reflectirà bàsicament les diferències passades en els nivells dels fluxos migratoris a cada comarca. |
| s-44
| Mentre que a les comarques anomenades 'joves' com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme o el Garraf preveuen un ràpid augment d'aquesta franja, s'espera un cert declivi en les comarques 'velles' entre les quals es troben la Segarra, l'Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà la Terra Alta i el Priorat. |
| s-45
| El cantant Pep Sala presentarà dissabte el seu darrer treball 'Carpe Diem' al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. |
| s-46
| Aquest concert forma part d'una gira de petit format que Pep Sala ha organitzat per presentar el disc en teatres i recintes tancats. |
| s-47
| 'El problema és que, en aquest país, no hi ha espais per fer música' ha explicat el cantant mentre assegurava que els grans concerts vindran a l'estiu. |
| s-48
| 'Carpe Diem' és un homenatge a la vida: 'aprofita el temps al màxim, que la vida sigui extraordinària, que cada moment sigui únic'. |
| s-49
| Aquest és el missatge que Pep Sala vol transmetre amb el seu darrer treball 'Carpe Diem' que dissabte arriba al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. |
| s-50
| Acompanyat de la seva banda (Josep Lluís Pérez, Toni Pagès, Valen Nieto, Ramon Altimiri i Jordi Gras) presentarà dissabte les onze cançons que conformen el disc i, aprofitarà per recuperar alguns temes del passat. |
| s-51
| De tota manera, Pep Sala no és partidari de recuperar cançons de Sau o d'altres èpoques: 'sempre t'identifiques més amb l'últim que acabes de fer perquè és el resultat de la teva evolució com a músic i com a persona', ha explicat el cantant. |
| s-52
| Les lletres de les cançons de 'Carpe Diem' parlen de la vida quotidiana, de sentiments, de vivències personals del músic, de sensacions i de matisos que identifiquen cada tema i demostren el talent de Pep Sala per fer bones lletres. |
| s-53
| Fins ara, Sala ha presentat el disc en una desena de municipis dels Països Catalans. |
| s-54
| Després de la seva visita a Vilanova i la Geltrú el presentarà a Londres i continuarà la petita gira fins a l'estiu. |
| s-55
| El director general de la CCRTV, Miquel Puig, ha eludit aquest divendres, durant la comissió de control del Parlament, reconèixer que hagi rebut pressions per part de la Casa Reial espanyola a l'hora de reduir les imitacions que l'actor Toni Albà fa del Rei Joan Carles I al programa 'Set de Nit' de TV3. |
| s-56
| El diputat d'ERC Josep Huguet ha exigit saber com han arribat les pressions que demostren 'ignorància, manca d'intel·ligència i fan benignes les imitacions de Toni Albà en relació a la imbecil·litat demostrada'. |
| s-57
| En la seva edició d'avui, el diari 'Avui' informa d'una carta feta arribar des de la Casa Reial a la CCRTV on es suggeriria que les aparicions de l'imitador del rei fossin menys sovintejades. |
| s-58
| El diputat d'ERC Josep Huguet no ha acceptat la resposta de Puig i li ha recordat que 'la monarquia regna però no governa' i que és inacceptable la ingerència de la Casa Reial espanyola en una competència de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. |
| s-59
| 'Ens trobem amb una monarquia al·lèrgica a la sàtira, que necessita la censura per sobreviure, una monarquia bananera que fa que segurament ens mereixem la república', ha reblat el diputat sobiranista. |
| s-60
| 'Tothom té dret a trucar al director de la CCRTV per expressar la seva opinió, el que sí és condemnable és què es fa després d'aquesta trucada', ha dit Puig en la seva defensa. |
| s-61
| Puig ha negat en canvi que dinés amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida; en el transcurs del dinar se l'hauria pressionat sobre la reforma dels informatius amb el previsible relleu del periodista Carles Francino del TN Vespre i el proper nomenament d'un nou director de TVC, tal i com ha suggerit el diputat socialista Joan Ferran. |
| s-62
| El màxim responsable de la CCRTV ha criticat les 'interpretacions negatives, gratuïtes, violentes i gens fonamentades' que des de diversos sectors polítics i professionals varen provocar que no es fes efectiu el relleu de Francino malgrat conduir l'informatiu líder d'audiència a Catalunya a la franja televisiva de vespre. |
| s-63
| Puig ha arribat a denunciar un boicot de pressions de diversos sectors que amenaçaven de minar el prestigi de la CCRTV si es rellevava el periodista. |
| s-64
| El Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig, ha explicat al Parlament la situació de la corresponsal de Catalunya Ràdio a Amèrica Llatina, Elisabet Sabartés. |
| s-65
| Puig considera que Sabartés ha actuat 'erròniament' en denunciar la seva precarietat laboral i conflictes amb l'emissora 'a través dels partits polítics'. |
| s-66
| Tant el grup parlamentari PSC-CpC com ERC han criticat que la corresponsal a Amèrica Llatina hagués d'informar sobre la crisi argentina des de Mèxic i que la direcció de Catalunya Ràdio no destinés més diners per finançar el seu desplaçament fins Buenos Aires. |
| s-67
| En aquest sentit, ambdós grups han denunciat 'la precarietat laboral' dels corresponsals de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. |
| s-68
| Miquel Puig ha afirmat que els corresponsals de la Corporació no es troben en situació tan precària com assegura l'oposició i ha remarcat que només poden dotar-los de les comoditats tècniques i professionals que el pressupost que tenen els permet. |
| s-69
| En aquest sentit, Puig ha explicat que si el Parlament incrementa 'els pressupostos congelats de la Corporació', es podrà millorar la situació de les corresponsalies. |
| s-70
| Durant el debat s'ha produït una picabaralla entre Miquel Puig i el diputat d'ERC Josep Bargalló perquè el director general de la CCRTV ha opinat que la situació de la corresponsal a Amèrica Llatina no 'és un tema que s'hagi de tractar al Parlament'. |
| s-71
| El diputat d'Esquerra ha apuntat que el Parlament és la primera instància de la Generalitat i representa la sobirania del poble. |
| s-72
| 'Puig no és ningú per dir-li a la cambra què s'ha de tractar i què no', ha afirmat . |
| s-73
| Posteriorment Miquel Puig ha demanat disculpes per la seva afirmació anterior. |
| s-74
| En relació a la recent signatura del Contracte-Programa de la CCRTV, que ha de garantir el model públic de ràdio i televisió i la seva sostenibilitat econòmica, Puig ha indicat que l'èxit en el seu compliment ve determinat per la negociació del conveni col·lectiu amb els treballadors a quatre anys vista per controlar el cost salarial. |
| s-75
| En aquest sentit, Puig ha anunciat la signatura, dilluns, d'un preacord amb els treballadors de TVC. |
| s-76
| L'altra qüestió que condiciona el resultat final del contracte és la reducció dels costos d'un punt per sota de la inflació en la negociació de la compra de pel·lícules i retransmissions de partits de futbol. |
| s-77
| En relació a aquest darrer punt, Puig ha reconegut que el procés és ple d'incerteses. |
| s-78
| El diputat del PSC-PSOE-CpC David Pérez ha lamentat el retard de tres anys amb el qual arriba el contracte i per no resoldre finalment els problemes per als quals ha estat creat. |
| s-79
| A preguntes de les diputades Assumpta Baig (PSC-CpC) i Rosa Bruguera (CiU) sobre els criteris de programació infantil i la sèrie de dibuixos animats 'Shin Chan', Miquel Puig ha traslladat als pares la responsabilitat de permetre veure determinats programes als més petits. |
| s-80
| El director general de la Corporació ha aclarit que hi ha unes franges horàries molt determinades en funció de l'edat: sigui en preescolar, programació infantil i preadolescent i adolescent que s'han volgut potenciar ja que a partir dels nou anys es detectava una fugida dels espectadors infantils i juvenils cap a televisions privades. |
| s-81
| És en aquesta darrera en la qual s'inscriu 'Shin Chan', que no va dirigida a nens sinó a majors de 13 anys. |
| s-82
| Puig ha recordat que s'han seguit les peticions del dictamen del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que recomanava variar lleugerament l'horari d'emissió. |
| s-83
| Demana una reforma de la llei electoral perquè els partits 'no segrestin la voluntat popular'. |
| s-84
| CDC respon al dirigent d'Unió que ningú ha de donar-li lliçons de democràcia interna. |
| s-85
| El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va dur a terme ahir una profunda crítica als partits polítics estructurats al voltant de forts lideratges. |
| s-86
| 'Els partits de líders carismàtics no tenen futur', va proclamar ahir al fòrum de debat Tribuna Barcelona, on va sol·licitar que ningú posés 'noms i cognoms' a la reflexió que va exposar en veu alta. |
| s-87
| No obstant això, la direcció de CDC no va trigar ni una hora a donar-se per al·ludida, i el seu secretari general, Pere Esteve, va respondre: 'Cap partit ens ha de donar lliçons de democràcia interna'. |
| s-88
| L'eix central de la intervenció del líder d'Unió va ser la necessitat d'afrontar una reforma de la llei electoral que comporti una participació més gran dels ciutadans en la política. |
| s-89
| Segons l'opinió de Duran Lleida, la transició espanyola va propiciar una mena de partits excessivament dependents d'un líder carismàtic i que no tenen mecanismes de democràcia interna. |
| s-90
| D'aquesta manera, va afegir , a penes hi ha debat polític de fons, que queda relegat a la mínima expressió durant les campanyes electorals. |
| s-91
| Reforma de la llei electoral. |
| s-92
| 'La voluntat popular està segrestada pels partits i, com menys democràtic és un partit, més gran és el segrest', va denunciar el dirigent democristià. |
| s-93
| Com a solució, va apostar per una fórmula de llistes obertes, que es podria aplicar inicialment a les eleccions municipals en l'àmbit de les localitats més petites. |
| s-94
| La llei electoral vigent - va prosseguir Duran Lleida - fa que 'la força no radiqui en el poble, sinó en qui fa les llistes electorals'. |
| s-95
| El dirigent d'Unió va finalitzar la seva intervenció llançant un pronòstic: 'Els líders carismàtics seran substituïts per altres que no ho seran tant, i les pròximes generacions seran molt més lliures, sense el trauma de la transició'. |
| s-96
| Formalment, cap element d'aquest discurs incitava a pensar que Duran Lleida estigués fent una referència implícita a Convergència, però, tal com era previsible, la conferència va desencadenar una reacció negativa de la cúpula convergent. |
| s-97
| Les relacions entre els socis de CiU són, d'algun temps ençà, especialment fràgils. |
| s-98
| Ja a les seves paraules de presentació de la conferència, l'escriptor Joan Barril va definir la relació que Unió manté amb Convergència com 'la dels mosqueters davant la guàrdia del cardenal'. |
| s-99
| Fidel a aquesta situació de permanent estat d'atenció, CDC no va ocultar la seva rotunda disconformitat amb alguns dels elements del discurs de Duran Lleida. |