| s-1
| La ciutat d'Olot ha iniciat el procés per a l'elaboració del Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat, primer pas pel desenvolupament de la seva Agenda 21 Local. |
| s-2
| L'objectiu final del Pla és impulsar un model de ciutat sostenible, de manera que es millori la qualitat de vida de tots els ciutadans, mantenint la integritat ecològica de l'entorn i sense comprometre el benestar de les generacions futures. |
| s-3
| Amb aquesta iniciativa Olot s'integra en una estratègia - l'Agenda 21 Local - que ja han iniciat més de 1000 municipis i regions d'Europa. |
| s-4
| A les comarques gironines aquests processos tenen el recolzament de la Diputació de Girona a través del seu Programa de suport a la redacció de Plans d'Acció Locals per a la Sostenibilitat. |
| s-5
| El procés de realització del Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat acabarà a finals del 2001. |
| s-6
| La primera fase de treball consta de l'elaboració d'una Diagnosi de l'estat actual del municipi a partir de l'anàlisi dels diferents aspectes socials, econòmics i ambientals. |
| s-7
| Amb aquesta s'obtindrà una radiografia del funcionament actual de la ciutat, tenint en compte aspectes com els residus que genera, el consum i gestió de l'aigua, els mitjans de transport que s'utilitzen o les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen. |
| s-8
| En funció d'aquesta Diagnosi s'elaborarà el Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat, configurat per un conjunt d'accions a emprendre, consensuades amb la ciutadania i els agents socials i econòmics locals. |
| s-9
| Aquest Pla esdevindrà una estratègia de futur a favor del desenvolupament sostenible d'Olot que definirà, per exemple, els sistemes de sanejament de les aigües residuals, l'enllumenat públic, les activitats econòmiques a potenciar o el tipus de transport públic a introduir per la ciutat. |
| s-10
| La darrera fase de tot aquest procés serà l'elaboració del Pla de Seguiment, que constarà d'un sistema d'indicadors de seguiment per a controlar el desenvolupament del Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat. |
| s-11
| El Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat integrarà les altres estratègies i processos iniciats a la ciutat. |
| s-12
| Així es coordinarà, per exemple, amb la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana, el Pla de Cultura, el Pla de Mobilitat i el Pla Municipal de Gestió de Residus. |
| s-13
| 'En l'elaboració del Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat és imprescindible la implicació de la ciutadania i el conjunt d'agents locals', han explicat des de l'ajuntament. |
| s-14
| Al llarg del procés es realitzaran diferents activitats d'informació, difusió i debat del Pla com enquestes als ciutadans, sessions de participació per les associacions i la població i una pàgina web del Pla. |
| s-15
| Amb aquest objectiu el proper dissabte 21 d'octubre, i en el marc de la Fira de Sant Lluc, es realitzaran les primeres sessions de participació dels agents locals, en les quals es presentarà el procés d'elaboració del PALS i s'analitzaran les debilitats i les fortaleses del municipi. |
| s-16
| De l'Agenda 21 de Rio a l'Agenda 21 Local d'Olot. |
| s-17
| Els antecedents del que és avui l'Agenda 21 Local els trobem el 1992, a Rio de Janeiro, on es va celebrar la Cimera de la Terra. |
| s-18
| Aquí 179 representants de diferents estats del món van signar l'Agenda 21 de Rio, un ampli programa d'actuació que pretenia frenar la degradació del planeta i les desigualtats humanes, tot promovent un model de desenvolupament sostenible. |
| s-19
| El 1994 a Aalborg es va celebrar la 1a Conferència Europea de les Ciutats Sostenibles, on es va redactar la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat o Carta d'Aalborg, que trasllada els principis globals de l'Agenda 21 de Rio a l'àmbit local. |
| s-20
| S'inicia així una campanya pel desplegament de les Agendes 21 Locals, plans d'acció a llarg termini a desenvolupar en les diferents ciutats i pobles arreu d'Europa. |
| s-21
| La 2a Conferència Europea de les Ciutats Sostenibles va tenir lloc a Lisboa el 1996 amb l'objectiu d'avaluar l'estat dels processos d'Agendes 21 Locals i passar a iniciar accions per afavorir la sostenibilitat. |
| s-22
| I més recentment, i en el marc de la 3a Conferència Europea de les Ciutats Sostenibles (Hannover, Febrer 2000), s'ha signat la Declaració de Hannover, en la qual es reafirma el camí emprès cap a la sostenibilitat per part de les autoritats locals europees i es demana la implicació per part d'altres instàncies polítiques en aquesta estratègia. |
| s-23
| Olot, a l igual que centenars d'altres ciutats i pobles europeus ja ha iniciat aquest procés, adherint-se a la Carta d'Aalborg, assumint així els principis de sostenibilitat que contempla, i iniciant la redacció del Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat. |
| s-24
| El Parlament de Catalunya ha demanat a la Generalitat que faciliti habitatges alternatius a les famílies afectades pels moviments de terres del barri de l'Estació de Sallent (Bages) i que s'estableixin línies de crèdit privilegiades per a l'adquisició d'altres residències. |
| s-25
| El Parlament també insta la Generalitat a fer un estudi de l'estat de les cases i pisos del barri per determinar les possibles solucions. |
| s-26
| La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat avui una iniciativa consensuada entre tots els grups que demana al Govern que resolgui els problemes dels habitatges del barri de l'Estació de Sallent (Bages). |
| s-27
| Així, el mes de gener del 2001, el Govern haurà de presentar els estudis que determinin la dimensió i l'abast dels problemes estructurals dels habitatges i que mentrestant s'estableixin mesures com oferir habitatges alternatius a les famílies afectades i que estableixin línies de finançament privilegiat, ja sigui per comprar habitatges existents en el mercat o construïts per l'Institut Català del Sòl. |
| s-28
| La iniciativa demana que s'estenguin les ajudes a altres llocs que, com el barri de l'Estació de Sallent, es puguin veure afectats per moviments de terres o filtracions a causa d'extraccions mineres. |
| s-29
| Així, el Govern haurà de fer estudis sobre els problemes que es donen en espais més amplis que el mateix barri de l'Estació de Sallent i com és el cas de les zones mineres de Súria i Cardona. |
| s-30
| A banda d'aquestes mesures, la iniciativa demana al Govern que es procedeixi a la rehabilitació del barri en el termini més breu possible i que es mantinguin informats l'Ajuntament de Sallent, la Comissió de seguiment i Associació de Veïns, així com els veïns i les veïnes del barri de l'Estació sempre que hi hagi noves dades sobre la situació. |
| s-31
| En la seva exposició de motius, el diputat socialista Joan Roma ha valorat molt positivament l'acord de tots els grups parlamentaris a l'hora de tirar endavant aquesta iniciativa per la preocupació que provoca l'estat del barri entre els seus veïns i el perill que suposa viure als habitatges afectats. |
| s-32
| En aquest sentit, Roma ha dit que es tracta d'una demostració que es poden consensuar acords entre les diferents forces polítiques i ha recordat la importància d'assumir responsabilitats compartides per part de totes les administracions per resoldre un problema que suposa un volum d'inversió molt gran. |
| s-33
| En el mateix sentit s'ha expressat el diputat de Convergència i Unió Francesc Iglesias, que ha reclamat les inversions adequades per part de l'administració buscant, si cal, fons a l'Estat i a la Unió Europea. |
| s-34
| També Jaume Oliveras, del grup d'Esquerra Republicana, ha instat a demanar ajuts a altres administracions i ha comparat els problemes estructurals del barri de l'Estació de Sallent amb els que es van donar a Barcelona a causa de l'aluminosi. |
| s-35
| Per la seva banda, la diputada d'Iniciativa per Catalunya-Verds Bet Font ha lamentat que no s'hagin trobat solucions després que l'alarma ja va saltar fa cinc anys, mentre que la diputada del grup Popular Dolors Montserrat ha fet palesa la dificultat econòmica en la qual es troben els afectats en no poder presentar els seus habitatges com a avals per a qualsevol operació. |
| s-36
| Montserrat també ha demanat un esforç per part de tothom davant el problema econòmic que suposa per a les famílies i la perillositat de viure al barri, tant per l'estat dels habitatges com per l'estat d'algunes instal·lacions com l'escola, que pateix el mateix problema. |
| s-37
| La qualitat sanitària de les platges tarragonines ha estat excel·lent en el 94,4 per cent dels casos i bona en un 4,2 per cent, segons les dades que ha presentat aquest dimecres el conseller de Medi Ambient, Felip Puig. |
| s-38
| El Govern català dotarà, de cara a l'estiu de 2001, amb una embarcació lleugera per a la recollida de residus sòlids flotants tots els municipis del litoral tarragoní, i d'una avioneta l'aeroport de Reus (Baix Camp), que controlarà les taques, les masses de sòlids i els possibles vessaments d'hidrocarburs sobre els quals s'actuarà amb un nou vaixell. |
| s-39
| La xarxa de vigilància de l'estiu de 2000 a la costa catalana, s'ha composat de 207 platges, amb 237 punts de control a més d ' 11 zones de bany interior. |
| s-40
| Per demarcacions a Girona la campanya s'ha fet a 77 platges i 84 punts de control, a Barcelona a 58 platges i 73 punts de control i a Tarragona a 72 platges i 80 punts de control. |
| s-41
| Les platges s'han controlat al llarg de 17 setmanes consecutives (del 25 de maig al 19 de setembre) i cada setmana s'han fet més de 1.100 inspeccions. |
| s-42
| El grau de compliment de la Directiva comunitària que regula la qualitat sanitària de les platges ha estat del 97.6% a Catalunya, tot i la incidència dels aiguats de juny de 2000 que han aportat més residus sòlids dels habituals en altres temporades. |
| s-43
| La qualitat sanitària de l'aigua de les platges catalanes ha passat de tenir, en onze anys, una qualificació d'excel·lent en el 26 % dels casos al 90 % actual, és a dir de trenta-tres l'any 1990 a les 185 d'enguany. |
| s-44
| El Departament de Medi Ambient entén que la informació que reben els banyistes sobre l'estat de les platges és millorable i en aquest sentit instal·lar uns nous panells informatius a totes les platges on hi constaran les dades sobre l'estat de la sorra i l'aigua i la qualitat microbiològica de la platja així com altres dades d'interès ambiental. |
| s-45
| D'aquesta manera, els usuaris de la platja podran saber-ne l'estat tant des de casa com a través dels mitjans de comunicació, com a la pròpia platja. |
| s-46
| The Mississipi Mass Choir, una de les millors masses corals de gospel i guanyadora d'un Grammy el 1997, actuarà el dia 29 de juliol al Festival Castell de Peralada, que avui posa les entrades de la present edició a la venda a través de Servicaixa. |
| s-47
| Aquest any del centenari de Luis Buñuel han estat nombrosos els homenatges que se li han dedicat. |
| s-48
| La 2 reprèn avui (00.15 hores) el tema amb l'emissió d'un documental de dos capítols d'Antonio Drove, director de pel·lícules com La veritat sobre el cas Savolta (1979). |
| s-49
| La segona part s'oferirà diumenge que ve. |
| s-50
| Segons Jesús González, productor executiu dels documentals, no es tracta només d'una biografia de Buñuel ni d'un mer estudi de la seva filmografia, sinó que és 'una visió especial' del cineasta, centrada en 'la seva obsessió pels somnis'. |
| s-51
| Antonio Drove mostra en el documental, titulat La memoria y los sueños, algunes de les seves personals opinions sobre el director aragonès. |
| s-52
| També desvela alguns misteris. |
| s-53
| Molt cara li ha sortit al ministre alemany de Finances la voluntat de donar exemple a la societat germànica. |
| s-54
| Hans Eichel, com una mestressa de casa en les seves ocupacions domèstiques, es va posar a netejar tots els racons de la seva vivenda amb tan mala sort que va acabar amb una hèrnia discal. |
| s-55
| Segons sembla, el membre del govern de Schroeder va notar en plena feina 'una estirada molt forta'. |
| s-56
| El mal gest, segons el Bild alemany, va comportar el consell dels metges d'una 'operació immediata'. |
| s-57
| Eichel, però, ha preferit suportar el mal fins divendres per poder presentar personalment les positives previsions econòmiques del Govern per a aquest any. |
| s-58
| La quarta edició de la Fira del Disc de Col·leccionista de Reus se celebrarà diumenge amb l'assistència de més de 80 expositors procedents de diversos països, entre ells, els EUA, el Japó i el Perú; 500.000 discos a la venda, nou concerts en directe, el popular Dia dels Beatles i la tradicional subhasta. |
| s-59
| Jordi Tardà, impulsor d'aquesta iniciativa, va explicar que la mostra ha ampliat el nombre d'estands i considera que aquest serà el millor certamen dels que s'han portat a terme fins ara. |
| s-60
| Tot i que no es va mostrar obsessionat a aconseguir rècords d'afluència, va recordar que la primera convocatòria va atraure 6.000 persones, mentre que la de l'any passat va arribar als 10.000 visitants. |
| s-61
| 'Repetir o superar lleugerament aquesta xifra serà un gran èxit', va recalcar . |
| s-62
| Les actuacions del grup Lax 'n 'Busto i Pep Sala seran els plats forts dels concerts. |
| s-63
| El conjunt vendrellenc intervindrà al matí amb Papa : Noes i Mai Toquem Junts. |
| s-64
| Pep Sala ho farà a la tarda en un cartell que compartirà amb Carmen Virus, Xavi Vidal, Sr. González i els Magical Mystery Grup. |
| s-65
| Pep Sala avançarà temes del disc que llançarà al setembre. |
| s-66
| Els fans de Sopa de Cabra tindran l'oportunitat de demanar-los autògrafs ja que seran presents al palau firal de Reus. |
| s-67
| La jornada dedicada als Beatles també té un programa espectacular. |
| s-68
| Es projectaran els 39 capítols de la sèrie de dibuixos animats The Beatles cartoons i diversos films i documentals sobre la seva trajectòria. |
| s-69
| Ramon Robert presentarà el seu llibre Locos por ellos, un text de 320 pàgines que narra les relacions entre el quartet de Liverpool i el cine. |
| s-70
| La subhasta tradicional posarà, a les vuit del vespre, a l'abast de mitòmans peces úniques com una samarreta de Sex Pistols firmada per la banda, inclòs Sid Vicious, que sortirà al preu de 140.000 pessetes. |
| s-71
| També un teclat usat en estudi de gravació i que està rubricat pels Pet Shop Boys, valorat en 110.000 pessetes. |
| s-72
| A la subhasta d'articles beatles sobresurt una fotografia en blanc i negre amb els autògrafs de tot el grup, que començarà a licitar a partir de les 100.000 pessetes; el testament de John Lennon, que sortirà per 60.000, i una placa del carrer de Mathew Street, on està situat el local The Cavern de Liverpool, per 70.000, entre altres joies. |
| s-73
| Tardà també ha destacat com a novetat que els que viatgin en tren a Reus disposaran d'un descompte del 30% en els passatges. |
| s-74
| Xavier Filella, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, va posar èmfasi en la transcendència de la fira per a la ciutat i va anunciar: 'Quan s'acabi, prepararem les dels anys vinents perquè aquest acte ens col·loca al mapa mundial de la música'. |
| s-75
| Bronzejada i demostrant que ella és de les que saben mantenir el greix a ratlla sense ser una fanàtica del gimnàs, la televisiva Mar Saura va presentar dijous a la nit la tercera edició de l'entrega dels premis Made in DIR entre les persones que practiquen fitness als diversos clubs de la cadena. |
| s-76
| La festa muntada al Club Hispà, amb l'assistència d'unes mil persones, va servir per demostrar que l'esforç físic i la diversió poden anar ben bé agafats de la mà. |
| s-77
| Hi va haver també un homenatge a un client gairebé centenari, coreografies per part dels monitors d'aquest tipus de gimnàstica, l'actuació de les cheerleaders dels Barcelona Dragons i un vídeo que recollia en clau d'humor les proves físiques que han passat els candidats. |
| s-78
| El jurat va elegir entre els finalistes Jessica Ortiz, una jove que escampa simpatia i fibra, i Hugo López, un espigat estudiant d'Arquitectura que fa els seus primers passos com a model. |
| s-79
| El VII Festival de Músiques Contemporànies oferirà aquest vespre l'acció musical del contrabaixista i compositor Barry Guy i de la violinista Maya Homburger, ambdós especialistes en música barroca, però amb la intenció de fusionar-la amb els sons contemporanis. |
| s-80
| 'No sols intentem fusionar, sinó també portar al públic la fascinació per totes dues', ha assegurat Guy a Intra-ACN. |
| s-81
| Amb treballs conjunts des de 1992, Homburger i Guy centren la seva creació en la sonoritat, en l'evolució del so: 'Usem l'espai, els amplificadors ... fins arribar a la polifonia total', apunten . |
| s-82
| Així, durant un moment del recital, la violinista s'aixecarà del seu seient per voltar amb un solo per tot l'Auditori, on sonaran set pistes de violins pregravades. |
| s-83
| 'Amb Navajo Indians - títol de la peça - ella pot viatjar al voltant del públic', afegeix Guy. |
| s-84
| Oferiran set temes, cinc de Guy i dos del compositor barroc Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704), un dels violinistes més arriscats del segle XVII. |
| s-85
| I entre cada un se succeiran les improvisacions del contrabaixista, qui, segons la seva companya, 'gaudeix d'un gran virtuosisme que fa bo veure'l i escoltar-lo , ja que si només l'escoltes pots arribar a pensar que hi ha cinc o sis contrabaixos quan només n'hi ha un'. |
| s-86
| Guy és un dels músics més innovadors de l'escena musical anglesa i europea. |
| s-87
| Com a compositor és dels que equiparen la improvisació a la composició instantània. |
| s-88
| I assegura que al Barroc ja s'improvisava: 'La música disposava de molta llibertat i espontaneïtat'. |
| s-89
| Quant a Homburger, cal destacar que toca un violí barroc original fet a Treviso el 1740 per Antonio dalla Costa. |
| s-90
| Suïssa d'origen, es va traslladar a Anglaterra per tocar amb les formacions barroques més prestigioses del moment, com les dirigides per John Elliot Gardiner i Trevor Pinnock. |
| s-91
| Mentre que a Guy se l'ha conegut especialment pel seu lligam amb la London Jazz Composers Orchestra. |
| s-92
| 'La combinació de la música contemporània i la barroca és molt interessant pel color que surt després i els diferents espectres harmònics d'instruments com el violí i el contrabaix', clou Guy. |
| s-93
| El popular cantant de rock, Josep Maria Sanz, 'Loquillo', ha assistit avui al judici contra els exmembres dels 'Centurions', ara 'Àngels de l'Infern', per solidaritzar-se amb ells. |
| s-94
| 'Loquillo' ha explicat que a ell mateix l'haurien pogut detenir juntament amb Carles Segarra, cantant de 'Los Rebeldes', perquè el dia de la intervenció policial havien d'anar a la seu dels 'Centurions' a organitzar una agenda de concerts a Tarragona. |
| s-95
| El fins ara delegat del Departament de Medi Ambient a Girona, Josep Bou, ha estat nomenat aquest dimarts nou director general de Planificació Ambiental pel Consell Executiu de la Generalitat. |
| s-96
| Bou substitueix Pere Torres, que passa a fer-se càrrec del Programa per al Planejament Territorial i la seva Implementació. |
| s-97
| Josep Bou i Tomàs, nascut a Sarrià de Ter (gironès) l'any 1960 és Llicenciat en Biologia i des de 1985 és funcionari públic, membre del cos de titulats superiors, biòlegs, de la Generalitat de Catalunya. |
| s-98
| Des de l'any 1985 a 1988, va treballar com a col·laborador tècnic del Servei de Medi Ambient del departament de Política Territorial i Obres Públiques, mentre que els anys 1989 i 1990 va ser Cap de la Secció d'Espais Naturals de la Direcció General de Medi Ambient. |
| s-99
| De l'any 1990 al 1993 va actuar com a Cap de la Secció Territorial de Protecció de l'Entorn i de la Secció Territorial de Gestió Ambiental de la Delegació Territorial a Girona i des de l'any 1993 fins l'actualitat, ha estat Delegat Territorial a Girona del Departament de Medi Ambient. |
| s-100
| El muntatge d'Amics de l'Òpera de Sabadell recorrerà Catalunya aquest mes. |