Dependency Tree

Universal Dependencies - Catalan - AnCora

LanguageCatalan
ProjectAnCora
Corpus Parttrain
AnnotationMartínez Alonso, Héctor; Pascual, Elena; Zeman, Daniel

Select a sentence

s-1 La reunió va evidenciar que, malgrat les discrepàncies sobre els fons de cohesió, existeixen coincidències entre el PSOE i el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) sobre el futur de la UE.
s-2 El mateix Borrell va reconèixer que 'els alemanys tenen raó quan plantegen que la seva aportació econòmica a la UE és excessiva'.
s-3 'Les balances fiscals s'han de fer ', va dir Borrell, per remarcar que, gràcies a conceptes com el cobrament de l'IVA, països com Dinamarca, Luxemburg, Itàlia i la Gran Bretanya, tot i la seva condició d'estats rics, reben més diners de la UE dels que aporten.
s-4 El vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, va agrair ahir la defensa de Borrell de les posicions espanyoles.
s-5 Rato es va entrevistar a Madrid amb el ministre de Finances holandès, Gerrit Zalm, per acostar els criteris dispars dels dos països sobre l'Agenda 2000.
s-6 Zalm va manifestar que el problema no s'ha d'entendre com l'existència d'un grup de països favorable als fons i un altre que hi està en contra.
s-7 Segons el seu parer hi ha altres països, com Itàlia, França i el Regne Unit, que s'han d'implicar en la solució amb una aportació més gran.
s-8 La cimera del comerç mundial de Seattle declara l'estat d'emergència pels incidents provocats per milers de manifestants.
s-9 El governador de Washington hi envia la Guàrdia Nacional hores abans de l'arribada de Clinton.
s-10 La cerimònia d'obertura de la tercera Conferència Ministerial de l'Organització Mundial de Comerç (OMC) va haver de ser suspesa ahir a causa del fet que desenes de milers de manifestants van bloquejar els accessos a l'edifici on estava previst que se celebrés l'acte, al centre de la ciutat de Seattle, a l'estat de Washington (Estats Units), i es van enfrontar a la policia.
s-11 L'alcalde de Seattle, Paul Schell, davant la gravetat de la situació i la impotència de les forces de seguretat per poder dispersar els manifestants, va declarar l'estat d'emergència i el toc de queda a les set del vespre, hora local (quatre de la matinada a Espanya).
s-12 Aquest tindrà vigència fins a les 7.30 hores de la matinada d'avui (15.30 hores a Espanya).
s-13 El governador de l'estat de Washington també va decidir enviar-hi la Guàrdia Nacional.
s-14 Això es produeix hores abans que el president dels Estats Units, Bill Clinton, arribi a Seattle per assistir a la cimera.
s-15 Davant la situació de caos viscuda a l'exterior del centre de convencions, l'OMC va descartar portar a terme la cerimònia d'obertura i la primera sessió plenària va començar amb cinc hores de retard.
s-16 La ministra de Comerç Exterior de Colòmbia, Marta Lucía Ramírez de Rincón, va ser agredida pels manifestants quan intentava entrar a l'edifici.
s-17 Nombrosos delegats i periodistes van veure obstaculitzat el seu accés al centre de convencions.
s-18 La mateixa representant especial de Comerç dels Estats Units, Charlene Barshefsky, va haver de suspendre una roda de premsa que estava prevista per primera hora del matí perquè el seu accés a l'edifici també va ser bloquejat.
s-19 Contra el lliure comerç.
s-20 Les manifestacions, en què van participar més de 30 grups d'activistes i sindicalistes dels EUA i altres països, es van dur a terme per protestar contra la liberalització del comerç, els aliments modificats genèticament, per defensar els drets laborals dels treballadors i la defensa del medi ambient, drets que, segons els manifestants, vulneren les grans corporacions industrials i el lliure comerç.
s-21 Els manifestants, alguns disfressats de tortuga i papallona, portaven pancartes en què es podia llegir: 'Justícia social', 'No al lliure comerç injust' o 'Stop a l'OMC'.
s-22 També entonaven càntics - '¿ Quin món ? El nostre . ¿ Quins carrers ? Els nostres'; 'No , no , no , OMC , no' - i portaven banderes roges i negres anarquistes.
s-23 Segons els plans originals, l'anomenada Ronda del Mil·leni havia de ser inaugurada per la secretària d'Estat nord-americana, Madeleine Albright; la representant de Comerç dels EUA, Charlene Barshefsky; i el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan.
s-24 En una declaració als mitjans de comunicació moments abans del començament de les sessions de treball, Mike Moore, director general de l'OMC, va lamentar els incidents i va recordar que les manifestacions pacífiques sempre han tingut una contribució més positiva a l'hora d'obtenir importants reivindicacions que no pas l'ús de la violència.
s-25 Organització democràtica.
s-26 Moore va voler centrar la seva intervenció en la importància de la cimera - 'aquesta conferència serà un èxit perquè hi ha qüestions molt importants per tractar' - i va defensar el tarannà democràtic de l'organització que presideix: 'No acceptaré mai que es digui que aquesta organització no és democràtica perquè no és cert'.
s-27 En relació amb les ferides sofertes per la ministra colombiana, Moore va dir que 'ha tingut algunes dificultats' en intentar entrar al centre de convencions, però va afegir: 'He pogut parlar amb ella i es troba '.
s-28 Representants de 135 països i zones duaneres assisteixen a aquest fòrum que pretén acordar l'inici d'una nova ronda de negociacions per a l'eliminació de barreres en el comerç mundial.
s-29 La policia de Barcelona ha interceptat per ordre judicial tots els missatges enviats i rebuts a través d'Internet pels querellats Álvaro Pernas Barro, inspector d'Hisenda sancionat, i la seva companya sentimental, la cubana Yousi Pérez.
s-30 La policia ha remès els e-mails a la jutgessa.
s-31 Entre la documentació entregada hi ha dos documents titulats 'I.M.' i 'I.M. Administración', que contenen les inversions en borsa de l'inspector per quantitats de difícil justificació amb un sou de 500.000 pessetes mensuals.
s-32 La policia va entregar també els missatges gestionats a través del compte Internet Barna, a nom de Pernas, i tres persones més.
s-33 Els policies van confiscar dos vehicles de luxe: un Porsche i un Mercedes.
s-34 Pernas s'ha queixat davant la jutgessa de les informacions d'aquest diari, encara que no les desmenteix.
s-35 En la seva queixa qüestiona la parcialitat de quatre dels seus antics companys que ara intervenen com a pèrits en la causa.
s-36 La jutgessa manté el secret parcial de les actuacions per investigar les dades d'una agenda intervinguda a un altre dels 16 imputats, Jesús García Algora, i documents d'IM Administración, així com uns informes policials i de la fiscalia.
s-37 El director de l'FMI rebutja una obertura econòmica total arran de la crisi asiàtica.
s-38 El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Michel Camdessus, va defensar ahir una 'tercera via' en la liberalització del moviment de capitals als països que evolucionen cap a una economia de mercat, sense una obertura excessiva ni massa controls.
s-39 Camdessus, durant l'assemblea de l'FMI a Washington.
s-40 Aquesta iniciativa, que analitzarà el directori de l'FMI, neix de l'experiència i dels resultats de les liberalitzacions totals.
s-41 'La crisi asiàtica demostra que hi pot haver liberalitzacions de capital que poden anar molt malament', va destacar Camdessus a la roda de premsa en què va fer balanç de les assemblees anuals de l'FMI i del Banc Mundial celebrades a Washington.
s-42 Camdessus va lligar la liberalització, defensada amb afany per l'FMI fins que van entrar en crisi els països asiàtics que van aplicar les receptes recomanades pel Fons, a diverses mesures prèvies que haurien de prendre les nacions en vies de desenvolupament.
s-43 En aquest capítol hi va incloure l'estabilització macroeconòmica i la consolidació del sistema bancari, així com 'certs controls de capitals a curt termini'.
s-44 Les assemblees anuals de l'FMI i del Banc Mundial no van poder acabar amb un acord final per a l'alleugeriment del deute dels països més pobres, l'eix central de les reunions d'aquest any.
s-45 No obstant, s'ha avançat de forma substancial en obtenir un 'suport unànime' per situar la reducció de la pobresa com a centre de les activitats de l'FMI.
s-46 Camdessus també va considerar 'encoratjador' que 91 països contribueixin amb diners addicionals a l'aportació d'or de l'FMI per reduir el deute dels països més pobres amb les institucions internacionals.
s-47 Camdessus va destacar que 58 d'aquests països s'han beneficiat de 'la medicina' de l'FMI, fet que demostra que 'no és amarga' per als qui l'han tastat.
s-48 Pla contra el deute.
s-49 El comitè de governadors de l'FMI va aprovar ahir formalment la revalorització de reserves d'or per fer front al pla contra el deute.
s-50 El Fons comptabilitzarà a preu de mercat 14 milions d'unces d'or de les seves reserves i les vendrà a bancs centrals que es comprometran a tornar el préstec, amb això s'evitarà col·locar l'or al mercat, un fet que rebutjava el congrés dels Estats Units.
s-51 A l'assemblea de l'FMI, el president dels EUA es va comprometre a condonar el deute bilateral contret pels països més pobres, i altres països com Espanya van anunciar aportacions.
s-52 Al final no hi va haver foto ni acte de clausura.
s-53 'Tenim l'obligació d'actuar', va dir Camdessus.
s-54 La Fundació Tàpies situa als seus espais l'obra filmogràfica d'Steve McQueen (Londres, 1969), un pioner del 'cinema d'exposició' que utilitza codis atípics en el llenguatge de les imatges per transmetre el seu discurs per via sensorial.
s-55 McQueen ha assegurat durant la presentació que les obres que es poden veure sota el nom de 'Carib's Leap / Western Deep' reforcen una idea d'una caiguda que porta l'espectador des del Carib fins una mina sud-africana a 2'5 quilòmetres sota terra.
s-56 Un viatge als inferns carregat d'ambiguitats lumíniques.
s-57 Els espais de la Fundació Tàpies són els escenaris de projecció d'algunes de les obres més significatives de l'artista.
s-58 Els seus dos films estrella, Carib's Leap i Western Deep es fusionen per donar peu a la primera retrospectiva real de McQueen a Catalunya, un viatge al passat on es recull des del primer film 'Bear' (1993) amb el qual va debutar i va aconseguir el premi Turner del Royal College of Art de Londres, fins obres com 'Exodus' (1992/1997), on mostra com homes cosmopolites vestits amb elegància transporten palmeres entre la multitud d'un carrer londinenc.
s-59 Pel camí McQueen ha esdevingut un dels pioners en un nou llenguatge cinematogràfic, el 'cinema d'exposició', que utilitza imatges reals i de ficció per crear un terreny imaginari on la percepció s'entén com a acte físic i no estrictament òptic.
s-60 Potser per aquest motiu les seves peces no es projecten en pantalles normals, sinó que adquireixen proporcions monumentals i ocupen parets senceres - de terra al sostre - amb l'objectiu d'ampliar l'experiència i convertir la visió en una pràctica corporal.
s-61 Contrari a la concepció del cinema com a espectacle i entreteniment, McQueen juga amb un altre element que li permet crear noves experiències en l'espectador.
s-62 El so eixordador de la maquinària de les mines d'or, o el silenci més absolut, tracen línies argumentals més enllà del dictat per les imatges.
s-63 Per a crear aquest món McQueen utilitza també les referències dels grans clàssics del cinema, de Jean Vigo a Buster Keaton, passant per Billy Wilder i Bob Raffelson, pel cinema experimental d'Andy Warhol i per les pèrformances dels anys seixanta i setanta.
s-64 També s'hi reflecteixen, segons el catàleg de la mostra, els grans mestres de la improvisació en un moviment de la càmera i encadenaments típics del cinema de John Cassavetes.
s-65 La nova economia es basa en el potencial de desenvolupament que ha provocat la combinació de la informàtica i la telecomunicació.
s-66 La concreció imminent serà convertir el telèfon mòbil en ordinador, i així cada ciutadà podrà portar una oficina a la butxaca.
s-67 Hi ha a més a més un element agitador que la fa créixer: els mercats financers estan aportant bilions de pessetes per facilitar el creixement de les companyies que operen en aquests nous negocis.
s-68 No obstant, encara que sembli la part més forta de l'entramat economicofinancer actual, les borses presenten prou trets de vacil·lació o d'eufòria no justificada a l'hora de valorar moltes companyies, que més aviat sembla relacionar-se amb la principal característica de la vella economia: l'especulació ferotge que porta a l'engany no pocs petits estalviadors amb escassa informació.
s-69 Tampoc s'ha de reduir l'anàlisi de la nova economia a pensar que la bombolla financera actual és com altres anteriors.
s-70 La convicció que estem en un marc econòmic diferent radica en el fet que l'aplicació de tecnologies avançades en processos productius ha fet miques els índexs que vam utilitzar durant tot un segle en la indústria per avaluar productivitat i eficiència.
s-71 És el que han demostrat els EUA amb el seu rècord de creixement sostingut i sa durant nou anys, i el que la UE pretén aconseguir.
s-72 La recent cimera de Lisboa va reconèixer la supremacia dels EUA i mínimament va discernir entre el que s'ha d'imitar i evitar per no perdre la identitat.
s-73 La nova economia abusa del terme mundialització: els seus efectes positius afecten poc més del 20% de la població mundial i dins del Primer Món crea discriminacions noves.
s-74 Són positives les possibilitats que propicia el trenat de capital, capacitació i tecnologia; però també aporta el gran risc d'excloure bona part dels seus possibles beneficiaris.
s-75 Tres de les grans capitals del món, Londres, París i Nova York, van acomiadar el 2000 condicionades per situacions meteorològiques extremes.
s-76 Vents de fins a 130 quilòmetres per hora van escombrar el nord-oest de França la nit del 31 de desembre.
s-77 La situació, no obstant, es va deixar notar especialment a la costa bretona, al Canal de la Mànega i a Normandia.
s-78 Un catamarà alemany amb cinc tripulants a bord va xocar contra les roques al litoral francès com a conseqüència del vent, però tots ells van poder ser rescatats il·lesos per un helicòpter.
s-79 Al Regne Unit i a Irlanda, el temporal de neu i pluges va provocar tres víctimes mortals l'últim dia de l'any.
s-80 Els focs artificials i les celebracions a l'aire lliure previstes en ciutats com Liverpool i Londonderry, per exemple, van ser suspesos a causa del vent, amb la finalitat de prevenir accidents.
s-81 A Nova York, contràriament, la tempesta de neu que durant diversos dies ha castigat la costa est dels Estats Units va amainar oportunament amb l'arribada de l'últim dia de l'any.
s-82 Les precipitacions van deixar finalment a Central Park 30 centímetres de neu, mentre que els aeroports de la ciutat nord-americana, que havien viscut hores de col·lapse, amb centenars de persones que esperaven per enlairar se, van tornar a operar amb normalitat.
s-83 L'alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani, unes hores abans que se sentissin les 12 campanades a Times Square, va animar els habitants de la metròpoli a disfrutar com a mínim de les conseqüències del temporal, ja que, segons el seu punt de vista, havien donat a la ciutat un 'aire més bell'.
s-84 Una nova borrasca travessarà Espanya a partir d'avui i afectarà principalment Galícia i l'oest de la Península, encara que la millora del temps generalitzat d'ahir en la major part del país va permetre a Protecció Civil retirar tots els avisos d'emergència.
s-85 La situació a les carreteres i les muntanyes es va normalitzar en totes les autonomies afectades.
s-86 L'entrada del nou front atlàntic, que comporta forts vents i pluges abundants, s'enquadra dins d'un pas de successives borrasques que va començar fa 10 dies i que es preveu que continuarà fins a la setmana que ve.
s-87 Cada vegada que ETA ha estat tan assetjada per les forces policials com ho està ara, el Govern democràtic de torn no ha esperat que els terroristes aixequessin la bandera blanca de la rendició.
s-88 El 1992, després del cop que va patir la cúpula etarra a Bidart, l'Executiu socialista va obrir una negociació.
s-89 El 1998, el del PP va acceptar com a bona una treva que va resultar ser trampa.
s-90 A la tercera podria anar la vençuda.
s-91 Cinc operacions policials d'envergadura a França en 10 dies, diversos comandos desarticulats, un polvorí incautat demostren la debilitat dels terroristes.
s-92 Tant de bo ningú els socorri des del poder.
s-93 Tant de bo ETA es rendeixi sense la contrapartida de concessions polítiques.
s-94 Tant de bo a la tercera es doni la vençuda.
s-95 El pla per acabar amb el corralito, que consisteix a oferir títols públics a canvi dels diners dipositats als bancs, hauria de significar el final de la restricció monetària a què s'ha sotmès l'economia argentina per evitar la devaluació del peso, la inflació i, no en últim lloc, la insolvència dels bancs.
s-96 Aquest pla hauria de ser el començament d'una inundació de l'economia amb moneda de curs legal, tot i que aquesta mesura provoqui inflació.
s-97 El Banc Central de l'Argentina sembla que, amb cautela, ho està fent.
s-98 L'alternativa que el Govern és ben difícil, perquè ha de triar entre dos mals: inflació i depressió.
s-99 La gent pot viure amb inflació, com s'ha demostrat en el passat; però la gent no pot viure sense feina i sent cada vegada més pobres.
s-100 El Govern de Duhalde ha de pensar més en els desocupats, que ja són la quarta part de la població, que en els bancs i en els inversors internacionals (l'FMI ja hi pensa prou).

Text viewDownload CoNNL-U