| s-1
| El manifest considera que la societat civil i les institucions de les dues comarques 'han de tenir veu i vot en el disseny de la futura divisió del país' per poder ser 'protagonistes del seu futur'. |
| s-2
| A partir de la setmana entrant començarà una campanya de difusió de la proposta per recollir adhesions a Osona i al Ripollès. |
| s-3
| També està prevista la creació d'una pàgina web que reculli el manifest i les adhesions que s'hi vagin fent. |
| s-4
| Un dels promotors del manifest, el degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Àlvar Solà, la societat civil 'està amb nosaltres, amb matisos, però d'acord en no haver de dependre de Manresa'. |
| s-5
| Malgrat tot, aclareix , aquesta no és una proposta ni 'contra Manresa ni contra els manresans' i diu que si la situació fos al revés, la reacció de Manresa hauria estat la mateixa, perquè els fluxos de comunicació entre Osona i el Bages 'no han existit històricament i és forçar-ho '. |
| s-6
| Per això, explica , el manifest aposta per una vegueria que uneixi el Ripollès i Osona, que s'han comunicat tradicionalment a través del tren i les valls del riu i que han mantingut relacions socials i econòmiques. |
| s-7
| De moment, els promotors del manifest a Osona ja han mantingut alguns contactes amb representants de la societat civil de la comarca del Ripollès, i segons Àlvar Solà, 'ni ho veuen malament ni es tanquen a aquesta possibilitat'. |
| s-8
| En el cas de la Garrotxa, encara no s'ha establert cap contacte sobre aquesta qüestió. |
| s-9
| Les exportacions de Girona han crescut en l'últim any en un 13'36%, segons es desprèn de les dades facilitades per la Cambra de Comerç de Girona relatives al període gener-març 2002/2003. |
| s-10
| Es tracta d'una xifra superior a la mitjana catalana i espanyola, que se situen en un 4,75% i 5,56% respectivament. |
| s-11
| El dinamisme empresarial de les empreses gironines, així com la recuperació de nous mercats com el d'Amèrica Llatina s'apunten com les principals causes d'aquest augment. |
| s-12
| El sector metal·lúrgic, seguit dels productes agroalimentaris i els productes químics són els que més es venen a l'estranger. |
| s-13
| Concretament la carn, els automòbils i les màquines són els productes que més s'exporten. |
| s-14
| Entre els mesos de gener i març de l'any 2002 Girona va exportar per un valor més de 553 milions d'euros. |
| s-15
| En el mateix període de l'any 2003, la xifra superava els 627 milions d'euros. |
| s-16
| Narcís Puigvert, cap de comerç exterior de la Cambra de Comerç de Girona, atribueix aquest increment 'a la recuperació de nous mercats'. |
| s-17
| És el cas d'Amèrica Llatina, on a països com Argentina les exportacions han crescut un 163,76 %, Costa Rica, un 224 % o Colòmbia. |
| s-18
| Les empreses gironines també han apostat pel mercat d'Argèlia, on s'han incrementat les exportacions en un 251 % o a Croàcia, on han crescut un 224 %. |
| s-19
| Segons l'informe de la Cambra de Comerç, Girona exporta un 82 % als països de la Unió Europea. |
| s-20
| França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Portugal, s'emporten bona part del pastís de les exportacions amb un 75 %. |
| s-21
| Estats Units, Mèxic i el Canadà representen el 7 % de les exportacions. |
| s-22
| Els països de l'Europa de l'Est, d'Amèrica Llatina i de l'Orient Mitjà són altres de les destinacions dels productes gironins. |
| s-23
| Des de l'any 1986 les exportacions gironines han crescut per sobre de la mitjana espanyola. |
| s-24
| Narcís Puigvert es mostra convençut que aquesta tendència a l'alça continuarà en el futur i assegura que 'Girona serà capdavantera quant a creixement de les exportacions a nivell de Catalunya'. |
| s-25
| Per sectors, el metal·lúrgic continua encapçalant el rànquing d'exportacions, amb un 28 % del total. |
| s-26
| El segueixen els productes agroalimentaris, amb un 24 %, els productes químics, amb un 15 % i el tèxtil amb un 13 % de les exportacions totals. |
| s-27
| Tot i això, les exportacions del sector tèxtil són les que menys han crescut respecte l'any 2002, amb un lleuger increment d'un 1,19 %. |
| s-28
| Puigvert, que qualifica el sector del tèxtil com 'la ventafocs de les exportacions de les comarques gironines', atribueix aquests números a la repercussió de tractats internacionals d'ajuda a altres països. |
| s-29
| Per contra, un dels productes que més ha augmentat el ritme d'exportacions respecte l'any 2002 ha estat el de productes minerals, que ha patit una puja del 152,73 %. |
| s-30
| El pioner d'Internet Vinton Cerf ha remarcat aquest dimarts la importància de la xarxa com a instrument de difusió i ha dit que Catalunya té 'l'obligació de mostrar la seva riquesa cultural arreu del món a través d'Internet'. |
| s-31
| Cerf ha remarcat la doble utilitat d'aquesta tasca: 'integrar els catalans que viuen fora del país i mostrar-se a altres cultures del planeta'. |
| s-32
| El creador del protocol que permet la interconnexió dels ordinadors, ha estat rebut aquest matí pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, que li ha expressat la voluntat de posicionar Catalunya en la nova societat de la informació. |
| s-33
| Cerf considera que hi ha una gran oportunitat per compartir la cultura amb gent d'arreu del món. |
| s-34
| Vinton Cerf ha recordat el cas d'un català d'Abudhabi (Somàlia) que descarrega programes de ràdio en català des d'Internet i els escolta al cotxe. |
| s-35
| 'Segurament no hi ha ningú més en aquell indret que parli català però en canvi es pot integrar a la comunitat catalana'. |
| s-36
| Cerf pensa també que cal legislar en relació a la compra a través d'Internet per aquells casos en què es produeix un desacord, ja que avui un client no sap a quina autoritat ha d'acudir quan fa una compra transnacional. |
| s-37
| 'Ens cal un marc global de legislació i uns notaris electrònics', ha dit Cerf. |
| s-38
| El problema, segons Vinton Cerf, és que 'sovint les persones que legislen no saben què és Internet i fan lleis que no saben com aplicar'. |
| s-39
| Sobre el manteniment de la privacitat de la informació particular del consumidor en les transaccions econòmiques Cerf no considera que la privacitat sigui una qüestió tècnica sinó ètica de manera que les empreses siguin prou responsables a l'hora de no revendre les dades confidencials. |
| s-40
| Un dels creadors del protocol TCP/IP, que ha permès la connexió entre ordinadors, ha destacat el progrés que suposa per a Internet el canvi generacional. |
| s-41
| Així doncs, Cerf ha recordat que 'els nens d'avui no es pregunten d'on ve Internet, hi és i ja està' mentre que els hàbits de les generacions joves, que ja no truquen sinó que s'envien missatges electrònics, obliguen els pares i avis a interessar-se per aquesta tecnologia si volen mantenir el contacte amb els seus fills quan són lluny de casa. |
| s-42
| Sobre el desenvolupament d'Internet a Cataluynya Cerf ha denunciat el comportament de Telefònica a l'estat espanyol ja que considera que les companyies telefòniques o el sistema telefònic, que és o es comporta com un monopoli, esdevenen ja que la Xarxa només es desenvolupa ràpidament quan hi ha competència sana. |
| s-43
| 'Aquest és un element crític', ha dit Vinton Cerf, que s'ha posat les mans al cap quan ha sabut el cost d'un minut de connexió a Internet amb el telèfon mòbil. |
| s-44
| En aquest sentit, el president del capítol català de la Internet Society, Manuel Sanromà, ha denunciat el conjunt d'operadores telefòniques que encara no s'han adherit a la ISOC, una organització sense ànim de lucre que treballa pel desenvolupament d'Internet arreu del món, tal i com ho han fet gran part de les companyies de telecomunicacions més importants del món. |
| s-45
| La ISOC defensa un abaratiment dels costos de connexió com un dels factors bàsics per a l'extensió de la Xarxa. |
| s-46
| Carles Pàramo ha estat reelegit president de la Diputació de Girona gràcies al pacte entre CiU i ERC per governar l'ens durant els propers quatre anys. |
| s-47
| Pàramo, en la presa de possessió del càrrec, ha apostat pel diàleg i consens entre les diferents forces polítiques, amb la intenció de 'treballar pel municipalisme'. |
| s-48
| L'acte de constitució de la corporació, que s'ha fet aquest matí, ha estat marcat pels retrets que s'han intercanviat el grup socialista i ERC arran del pacte de govern entre CiU i ERC a la Diputació. |
| s-49
| El portaveu del grup socialista, Joan Manel del Pozo, s'ha mostrat dolgut i perplex per la situació creada per la seva exclusió del govern de la Diputació. |
| s-50
| Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Joan Puig, s'ha referit 'al pànic que tenen alguns dirigents polítics per l'entrada d'aire nou a algunes institucions'. |
| s-51
| La corporació està formada per 27 diputats, 12 de CIU i 5 d'ERC, que formen l'equip de govern; 9 del PSC i, per primera vegada, entra a formar part de l'ens un representant d'ICV. |
| s-52
| En l'inici del nou mandat, el President de la Diputació de Girona, Carles Pàramo, ha apostat per una fluïda col·laboració entre les diferents forces polítiques que integren l'ens en benefici dels municipis. |
| s-53
| En aquest sentit ha reclamat diàleg i consens per tirar endavant projectes que beneficiïn les poblacions. |
| s-54
| 'CiU i el PSC hem governat junts i separats, i sempre ens hem entès, perquè aquí no hi poden haver invents: som administració local amb vocació de servei als municipis', ha exposat Pàramo. |
| s-55
| En una línia similar s'ha pronunciat el portaveu de CiU a la Diputació, Jaume Torramadé, qui s'ha mostrat convençut que 'es trobaran línies d'entesa entre el PSC i ICV. |
| s-56
| No seria lògic que no fos així ', ha manifestat Torramadé. |
| s-57
| Especialment crític s'ha mostrat el portaveu del grup socialista a la corporació, Joan Manel del Pozo, qui ha utilitzat un símil futbolístic per definir l'actuació d'ERC en el pacte de govern a la Diputació. |
| s-58
| 'ERC ha fallat en el moment decisiu. |
| s-59
| ERC és el davanter que rep la pilota amb el porter abatut i la porteria buida a dues passes, i tira la pilota als núvols. |
| s-60
| La decepció dels espectadors, la majoria d'esquerres, es mastega al camp. |
| s-61
| És incompetència del davanter, és la por escènica, què és ? '. |
| s-62
| Del Pozo ha lamentat que no hagi estat possible un canvi d'hegemonia a la Diputació de Girona, amb un govern d'esquerres i de progrés, i ha acusat ERC 'd'actuar com a fre, i no com a motor del canvi social i polític que Catalunya demana'. |
| s-63
| Del Pozo, que ha estat el primer diputat en felicitar l'actual president de la Diputació, Carles Pàramo, també ha instat al diàleg entre les diferents forces de la corporació. |
| s-64
| Per la seva banda, el portaveu d'ERC a la Diputació de Girona, Joan Puig, ha explicat que l'acord que han firmat amb CiU, 'és un pacte seriós que garanteix l'equilibri territorial'. |
| s-65
| Puig també ha tingut paraules de crítica contra el PSC i ha dit que aquells que critiquen els pactes que s'han fet a institucions com la Diputació de Girona o al Consell Comarcal són un clar exemple de 'manipulació i filibusterisme polític'. |
| s-66
| El portaveu de CiU, Jaume Torramadé, ha assenyalat que el pacte amb ERC 'no ens fa por', i ha recordat al grup socialista, que 'quan un juga, pot ser que perdi o que guanyi', en al·lusió a la seva exclusió del govern de la corporació. |
| s-67
| D'altra banda el diputat d'ICV a la corporació, el regidor de Palamós Francesc Matés, també ha lamentat la manca de consens per arribar a un pacte d'esquerres a la Diputació 'tal com volia la ciutadania'. |
| s-68
| Els monitors que treballen a les empreses d'esports d'aventura del Pallars Sobirà començaran aquests dies una batuda pel riu Noguera Pallaresa, per tal de netejar el riu davant possibles riscos per a la pràctica d'aquest tipus d'esports. |
| s-69
| Aquesta iniciativa, sorgida dels mateixos monitors, arriba després que diumenge morís una jove de 22, veïna de Madrid, mentre practicava 'hidrospeed', al donar-se un cop al cap amb unes branques i quedar atrapada entre uns troncs, en una zona coneguda com El Tótem, que ja ha estat retirat, a instàncies del jutge. |
| s-70
| Els monitors s'han reunit per donar suport als tres companys que diumenge estaven treballant en el servei que va resultar ser mortal. |
| s-71
| Amb aquesta iniciativa pretenen retirar, durant els propers dies, aquells elements com branques o troncs que puguin ocasionar algun problema als practicants dels esports de risc, des de les voreres fins al fons del riu. |
| s-72
| El president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Josep Messegué, ha explicat que els fets que van passar diumenge van ser produïts perquè 'la natura ens va guanyar', i ha recordat que dels 16 anys que es fan esports d'aventura al Pirineu de Lleida, aquesta ha estat la primera víctima mortal. |
| s-73
| Anteriorment, l'any 1996, n'hi va haver una altra, però en aquell cas va morir d'un atac de cor, i la víctima mortal s'estava medicant. |
| s-74
| Messegué ha recalcat que les mesures de seguretat estan en marxa des que es va començar amb l'activitat, i que en el cas de diumenge, no hi va haver cap negligència. |
| s-75
| A més a més, ha recordat que mentre es fan activitats com 'hidrospeed' o 'ràfting', hi ha un vehicle de seguiment que permet als clients de les empreses deixar l'activitat a mig camí, i diumenge alguns d'ells van sortir del riu, mentre que 'la víctima es va veure capacitada de poder continuar'. |
| s-76
| Els Mossos d'Esquadra mantenen oberta la investigació per aclarir les causes de la mort. |
| s-77
| Seixanta delegats dels tretze països europeus amb costa marítima celebren demà i demà passat a Tarragona l'assemblea general de l'Organització de Ports Marítims Europeus (ESPO). |
| s-78
| Entre els temes a debat d'aquest lobby europeu hi ha la liberalització de serveis dels ports, la seguretat marítima, el transport marítim de curta distància i les ajudes públiques als ports. |
| s-79
| Al marge dels representants dels països membres de l'ESPO, l'assemblea comptarà amb la presència d'observadors de països tercers, els presidents de les Autoritats Portuàries de Barcelona i Algesires i la vice-presidenta de la Comissió Europea, Loyola de Palacio. |
| s-80
| Els objectius de l'ESPO són promocionar la política i opinions dels ports comunitaris davant les autoritats de la Unió Europea (UE) i d'altres institucions internacionals relacionades, i estudiar qualsevol tema relatiu a l'activitat portuària de la UE i informar els seus membres per tal d'adoptar posicions comunes. |
| s-81
| L'ESPO està present en el Parlament Europeu per tal de promoure el sector de ports marítims i assegurar l'existència d'una competència lleial dins el transport marítim. |
| s-82
| En l'assemblea d'aquest any, que s'inaugura demà a Tarragona, es debatrà essencialment sobre transport marítim de curta distància, seguretat marítima, la liberalització d'alguns dels serveis dels ports, com per exemple els pràctics, i el finançament públic dels ports. |
| s-83
| El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona i amfitrió de les jornades, Lluís Badia, ha indicat que un dels punts calents de l'assemblea serà precisament aquest últim, el debat sobre les ajudes als ports amb diner públic. |
| s-84
| Badia ha explicat que els ports del nord d'Europa reben finançament públic, a diferència dels ports del sud, i això fa que hi hagi 'una lluita acarnissada' perquè 'no pot ser que hi hagi un diferent finançament en ports de la UE, la qual cosa fa necessària la creació d'una directiva europea que ho reguli'. |
| s-85
| Badia ha aprofitat el marc de la presentació de l'assemblea de l'ESPO per dir que les converses amb el govern central per l'afer de les taxes 'van per molt bon camí' i ha ressaltat el bon clima d'enteniment que hi ha hagut durant una recent entrevista amb el president de Ports de l'Estat. |
| s-86
| Recordem que el president de l'APT reclama, des de fa temps, una solució econòmica i política per resoldre la impugnació judicial de les tarifes portuàries que van fer les empreses consignatàries contra les taxes aprovades durant l'últim govern socialista a través d'un ordre ministerial, la qual cosa obligaria el Port de Tarragona a retornar fins a set mil milions de pessetes. |
| s-87
| El Cafè del Teatre Escorxador de Lleida acull aquesta nit una actuació del grup Il Gran Teatro Amaro. |
| s-88
| La formació porta a Lleida la seva experimentació acústica de la mà de músics procedents del rock i de diferents nacionalitats. |
| s-89
| La diversitat pel que fa a la nacionalitat dels músics components d'Il Gran Teatro Amaro és un dels factors importants que expliquen la varietat d'aquesta formació, tot i que els seus components sempre han mostrat interès en investigar músiques de diverses cultures. |
| s-90
| El grup actuarà aquesta nit al Cafè Teatre de l'Escorxador de Lleida a partir de les onze i l'entrada és gratuïta. |
| s-91
| El públic podrà gaudir d'una bona combinació entre una escenografia acurada i una dosi d'humor, a més de bona música, un conjunt que ha portat més d'un crític a qualificar les seves actuacions de 'delicatessen'. |
| s-92
| El grup traspua bohèmia a través de la seva imatge, els decorats naïf i els estils que ofereixen. |
| s-93
| Tots els components procedeixen del rock però en un moment donat van decidir deixar l'electrònica i experimentar en acústica. |
| s-94
| La major part del seu repertori és de creació pròpia i es nota la influència de la música tradicional napolitana, de la cançó francesa, de la música alemanya de cabaret dels anys 30 i, fins i tot, hom hi pot trobar elements de la música àrab. |
| s-95
| Il Gran Teatro Amaro es va fundar l'any 90 de la mà de la italiana Roberta Possamai. |
| s-96
| Per les seves files han passat artistes d'Holanda, França, Alemanya i Catalunya. |
| s-97
| Tots ells han aconseguit situar el grup en l'elit musical i trobar una atmosfera íntima, intensa i vital. |
| s-98
| Il Gran Teatro Amaro s'ha preocupat també sempre de trobar les arrels europees. |
| s-99
| De fet, l'única excepció al seu repertori eurocèntric és segurament una versió de Lou Reed. |
| s-100
| Aquesta sensació de pertànyer a una cultura de la cançó europea els ha portat a reivindicar autors gairebé desconeguts com Piero Ciampi. |