| s-1
| També destaquen les al·legacions a les taxes socials com l'exempció total en la tramitació de documents per a totes aquelles persones cegues mentre el document en qüestió no vagi acompanyat d'un document adjunt en llenguatge braille. |
| s-2
| El Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació, a través de la Secretaria per a la Societat de la Informació, ha atorgat 100 milions de pessetes en ajuts destinats a crear catorze nous centres de teletreball a les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Solsonès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Garrotxa, Selva, Baix Camp, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Berguedà i Osona. |
| s-3
| Aquests ajuts serviran per a finançar parcialment o totalment inversions en equipament informàtic i de telecomunicació, i instal·lació. |
| s-4
| Els destinataris d'aquesta subvenció podien ser tots els consells comarcals i els ajuntaments amb una població de menys de 15.000 habitants i, també, aquells que haguessin promogut amb anterioritat un telecentre amb el suport de la Secretaria per a la Societat de la Informació. |
| s-5
| Els beneficiats són l'Ajuntament de Berga i l'Ajuntament de Puig-Reig (Berguedà), Ajuntament de La Coma i la Pedra (Solsonès) i el Consell Comarcal del Solsonès, Ajuntament de La Pobla de Segur (Pallars Jussà), Ajuntament de Lluçà (Osona), Ajuntament de Sant Hilari Sacalm (Selva), Ajuntament de Vilaplana (Baix Camp), Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de la Garrotxa, Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. |
| s-6
| Part d'aquests ajuts també serviran per finançar els telecentres ja creats a Banyoles, a través del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i a Sant Bartomeu del Grau (Osona) promogut per l'ajuntament d'aquest municipi. |
| s-7
| La creació de telecentres haurà de fomentar les activitats de teletreball com a eina estratègica per a contribuir al reequilibri territorial, estimular el desenvolupament econòmic local, potenciar la cohesió social i evitar-ne el despoblament. |
| s-8
| Els centres destinats a aquesta activitat hauran d'actuar com a centre d'accés públic a Internet, servir de centre de recursos i de suport per a teletreballadors, actuar com a viver d'empreses i com a centre de formació en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. |
| s-9
| En el Pla Estratègic 'Catalunya en Xarxa' ja es contemplava donar suport a la creació de centres pilot de teletreball que ajudessin a aconseguir un territori econòmicament i socialment més equilibrat, facilitant l'ús de les noves tecnologies als ciutadans. |
| s-10
| Per això, la Generalitat ha impulsat fins al moment, amb el suport d'altres organismes, tres telecentres pilot situats a Ribes de Freser, Banyoles i Sant Bartomeu del Grau. |
| s-11
| El diputat del Partit Popular, Daniel Sirera, ha demanat al conseller de Justícia de la Generalitat, Josep Delfí Guàrdia, que torni a estudiar la possibilitat de crear mòduls de protecció especial en tots aquells centres sanitaris que atenguin presos, dins del marc de debat al Ple del Parlament de Catalunya. |
| s-12
| El conseller de Justícia, Josep Delfí Guàrdia, ha recordat al diputat que l'any 1998 ja es va fer una petició per tal d'estudiar aquesta possibilitat i que un cop fetes les anàlisis pertinents la Generalitat ha considerat inoportú crear-los . |
| s-13
| Sirera ha presentat aquest dijous una interpel·lació al Consell Executiu sobre els seus propòsits de capteniment pel que fa a la seguretat penitenciària, en el marc del debat al Ple del Parlament de Catalunya. |
| s-14
| Sirera ha utilitzat com a arguments per a reforçar la seva crítica al govern, l'incident del 12 d'octubre en què dos mossos d'esquadra van ser ferits a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida quan traslladaven uns presos per tal de ser atesos. |
| s-15
| Durant l'exposició del diputat popular ha fet referència a la descoordinació que hi ha al Govern en referència a la seguretat penitenciària, ja que no és clar quin departament se n'encarrega. |
| s-16
| En aquest sentit, Sirera li ha recordat que en els fets de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no va ser el conseller de Justícia l'encarregat de fer les declaracions sinó el d'Interior, que va justificar la negligència per la falta de mossos d'esquadra, pel retard de l'arribada de l'ambulància que havia de recollir els presos i pel retard a l'hora d'emetre el permís de sortida. |
| s-17
| De la mateixa manera, Sirera ha instat el conseller que revisi els permisos de sortida. |
| s-18
| Delfí Guàrdia ha explicat que no és possible eliminar els permisos ja que és una mesura indispensable per a aconseguir l'objectiu que preveu el Reglament i la Constitució espanyola d'intentar la reinserció dels interns a les presons. |
| s-19
| Delfí Guàrdia ha criticat que la intervenció del popular ha estat una mica descoordinada i plena de contradiccions i 'massa alarmista'. |
| s-20
| Li ha volgut aclarir que durant l'any passat només hi va haver sis evasions efectives i enguany, cinc, que són les produïdes a les presons de Quatre Camins, de Sant Esteve Sesrovires, la de l'Hospital de Santa Maria, la del Centre de Joves i la de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. |
| s-21
| El conseller de Justícia també ha recordat que durant l'any passat hi va haver 1.235 sortides i només set faltes de retorn, xifra que significa un 0,56 per cent. |
| s-22
| Per tant, ha dit, és un volum insignificant d'evasions que no justifica ser alarmistes. |
| s-23
| Daniel Sisera ha retret al conseller que no li respongués la pregunta sobre els 88 presos que l'any passat van sortir de les presons catalanes sense acompanyament judicial quan la llei ho requeria específicament. |
| s-24
| Guàrdia li ha explicat que durant el 2000 es van fer 29.000 trasllats. |
| s-25
| El 57 per cent van ser per requeriments judicials i per això el Govern estudia la possibilitat de crear una xarxa de teleconferència per tal que els presos no hagin de sortir per anar als jutjats. |
| s-26
| Del total de trasllats, el 28 per cent van ser per motius sanitaris i el 15 per cent per trasllats entre institucions penitenciàries. |
| s-27
| La Comissió d'Agricultura , Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei que insta el Govern de la Generalitat a efectuar les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat per tal de demanar a la Comissió Europea que agiliti la presentació dels estudis adients sobre el sector de la fruita seca a Catalunya. |
| s-28
| Així mateix, es demana a la Comissió Europea que aprovi l'establiment d'ajuts al productors de fruits secs, garrofes i, específicament, l'avellana. |
| s-29
| La proposició no de llei presentada pel grup parlamentari popular, amb l'acceptació de les esmenes de CiU, estableix que el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea i el Parlament Europeu siguin els encarregats d'elaborar l'estudi sobre la situació de la fruita seca al nostre país. |
| s-30
| Pel que fa a les ajudes, el text de la proposició determina que s'estableixin seguint el marc de l'Organització Comuna de Mercat de fruites i hortalisses per tal de garantir el manteniment d'aquests cultius. |
| s-31
| Així mateix, s'ha instat a l'Executiu a que iniciï les converses necessàries amb el Govern central per tal que, mentre no s'adopti una resolució definitiva en el marc europeu, es defensi davant la Unió Europea la pròrroga dels ajuts existents fins ara per la millora de la qualitat i comercialització de fruita amb closca, garrofes, així com la creació d'un ajut específic al sector de l'avellana. |
| s-32
| La proposició no de llei ha estat presentada, tal i com ha explicat el parlamentari popular, Rafael Luna, atesa la importància que té en el conjunt de l'activitat agrària de Catalunya el cultiu de fruits secs i les garrofes. |
| s-33
| Així mateix, també ha assenyalat el relleu que té en el conjunt d'activitats econòmiques de les comarques de Lleida i Tarragona. |
| s-34
| El diputat de CiU, Carles Pellicer, ha recordat en la seva intervenció que aquests punts que avui s'han aprovat seran debatuts el proper dia 21 a la Comissió Europea. |
| s-35
| Subway és el nou segell de música independent nascut aquest divendres a Badalona, en homenatge a la música underground. |
| s-36
| Els seus fundadors són membres de grups catalans i les seves preferències musicals són els ritmes jamaicans, el rock, el soul o el punk. |
| s-37
| Els responsables de Subway formen part de bandes catalanes, com Dr. Calypso, Pliseners i Opció K95. |
| s-38
| Un dels seus fundadors, Carles Viñas, ha explicat a Intra-ACN que el motiu pel qual ha triat aquest tipus de música per promoure ha estat perquè gira a l'entorn dels estils de les bandes a què pertanyen i perquè els permet donar sortida als sons que els són més propers. |
| s-39
| La nova discogràfica pretén ampliar les seves fronteres de distribució i estendre la seva acció més enllà dels Països Catalans. |
| s-40
| Asseguren tenir ja certs contactes fora del domini català, concretament a Europa i al Japó, on han sabut que el mercat és ampli i els consumidors estan interessats en propostes adreçades a un públic minoritari. |
| s-41
| Subway no vol allunyar-se ni fugir dels circuits comercials, ja que sap que és la manera de facilitar la seva entrada al mercat. |
| s-42
| Tot i així, la seva intenció és seguir marcant les seves pròpies normes, sense fer gaires concessions. |
| s-43
| Constituïts al juliol del 2001, com a cooperativa, fan una valoració molt positiva dels seus inicis. |
| s-44
| Tenen la seu a un petit local del barri de Llefià, en gran mesura perquè un dels seus fundadors és nascut a Badalona. |
| s-45
| El bloqueig dels Estats Units a les importacions de clementines de l'Estat espanyol ha provocat l'alarma entre els productors de cítrics del Baix Ebre i el Montsià, principal zona productora de Catalunya. |
| s-46
| Unió de Pagesos ha advertit que la mesura pot fer perdre un 40 per cent de la producció, amb un valor que supera els 1.000 milions de pessetes. |
| s-47
| El Govern nord-americà justifica el bloqueig per la detecció de larves de mosca del Mediterrani en cítrics procedents de València. |
| s-48
| Unió de Pagesos estima que unes 20.000 tones de clementines, al voltant del 40 per cent de la producció catalana, es podrien perdre per aquest motiu, fet que comportaria unes pèrdues directes superiors als mil milions de pessetes. |
| s-49
| El sindicat destaca que al voltant del 50 per cent de la producció no es veuria afectada directament però sí de manera indirecta, ja que les clementines que fins ara es destinaven als Estats Units aniran a parar ara al mercat comunitari, amb la qual cosa hi haurà una pressió a la baixa dels preus. |
| s-50
| En aquests moments, el bloqueig nord-americà ja ha provocat la retallada de fins a un 50 per cent del preu que percep el productor, passant de les 70 pessetes / quilo inicials a les 30-35 pessetes actuals. |
| s-51
| Davant d'aquesta situació, el sindicat agrari ha demanat al comerç que no baixi artificialment els preus i no s'aprofitin de la conjuntura actual. |
| s-52
| Unió de Pagesos ha demanat al Departament d'Agricultura i al Ministeri d'Agricultura que demanin la reobertura de fronteres. |
| s-53
| El sindicat sospita que el bloqueig està instigat per les cooperatives americanes, que poden ara monopolitzar el mercat interior. |
| s-54
| Un motorista va resultar ferit lleu ahir en un xoc que va tenir lloc en un encreuament de l'Eixample. |
| s-55
| Segons va relatar un testimoni, David H. P. circulava en un ciclomotor Suzuki Katana per Consell de Cent i va ser envestit per un Citroën XM, matrícula d'Almeria, que baixava pel passeig de Sant Joan. |
| s-56
| El testimoni no va poder precisar qui dels dos es va saltar el semàfor en vermell. |
| s-57
| La gran aposta per al 2000 és 'Sea Odyssey', un viatge virtual en submarí. |
| s-58
| El parc invertirà 14.000 milions en tres hotels per atraure el turisme estranger. |
| s-59
| El parc temàtic Universal 's Port Aventura tanca avui la cinquena temporada amb l'aconseguiment d'haver excedit els tres milions de visitants i, per tant, superat l'afluència del 1996, el seu millor any. |
| s-60
| El centre recreatiu afronta nous temps després del desembarcament de la multinacional nord-americana Universal Studios Recreation Group, que té com a principal objectiu convertir el parc en un destí de vacances. |
| s-61
| 'Els cinc nous espectacles, en especial Fiestaventura, han estat el gran èxit del 1999 i han consolidat una oferta de gran qualitat que ha calat entre els nostres clients', indica Josep Maria Brugués, director de Comunicació. |
| s-62
| La gran aposta per al 2000 és la nova atracció Sea Odyssey, un viatge al·lucinant pel fons de l'oceà en dos submarins amb forma de balena i amb capacitat per a 1.650 espectadors per hora. |
| s-63
| La inversió puja a 4.500 milions de pessetes. |
| s-64
| 'Es tracta d'un simulador únic al món que ha estat possible gràcies a la tecnologia més avançada', ha revelat Craig Hanna, un dels seus promotors. |
| s-65
| Oferta d'allotjament pròpia. |
| s-66
| També es destinaran 14.000 milions de pessetes a la construcció de tres hotels, un d'emplaçat a l'àrea de la Mediterrània i els altres dos als terrenys que Universal 's Port Aventura reserva per a ús residencial. |
| s-67
| D'aquesta manera es dissenyarà una oferta d'allotjament pròpia. |
| s-68
| 'Volem que el centre recreatiu sigui alguna cosa més que un simple element d'oci i es converteixi en un punt de referència en el moment de vendre paquets de visites i estades', van manifestar fonts del parc. |
| s-69
| L'any 2001 estaran disponibles uns 2.000 llits, mentre que 1.000 més es posaran al mercat posteriorment. |
| s-70
| Brugués va reconèixer que la gran assignatura pendent és incrementar la presència de turistes estrangers, i així acabar amb la dependència del visitant espanyol i l'estacionalitat de la Costa Daurada. |
| s-71
| Per aconseguir-ho , s'impulsa la creació d'hotels. |
| s-72
| El recinte té anunciades inversions per valor de 250.000 milions fins al 2013. |
| s-73
| Posar en marxa Port Aventura va costar 48.000 milions l'any 1995, encara que des d'aleshores ja se n'han desemborsat 5.000 milions més en atraccions, així com també en millores. |
| s-74
| Dos arqueòlegs nord-americans acaben de muntar un gran enrenou amb una nova teoria. |
| s-75
| Segons les seves investigacions, els primers pobladors d'Amèrica van arribar per mar des de la península Ibèrica fa 18.000 anys, gairebé 5.000 anys abans del que es creia. |
| s-76
| Els primers pobladors van arribar des de la península Ibèrica, segons dos experts. |
| s-77
| Els primers pobladors del continent americà podrien haver estat habitants de la península Ibèrica que fa 18.000 anys van travessar l'Atlàntic i van arribar a la costa Est del que avui són els EUA. |
| s-78
| Aquesta és la provocativa teoria de dos arqueòlegs nord-americans, en clara contradicció amb la generalment acceptada que Amèrica va ser poblada fa 13.500 anys per nòmades procedents d'Àsia que van entrar-hi per Alaska. |
| s-79
| Dennis Stanford, comissari d'Antropologia de la prestigiosa Smithsonian Institution de Washington, i l'arqueòleg independent Bruce Bradley van revolucionar amb la seva nova teoria un congrés d'arqueòlegs celebrat aquest cap de setmana a Santa Fe (Nou Mèxic, EUA). |
| s-80
| Basant-se en la comparació de puntes de llança i unes altres restes trobades a l'Amèrica del Nord i a la península Ibèrica, Stanford i Bradley afirmen que els primers pobladors d'Amèrica van poder ser solutrians, que fa més de 18.000 anys vivien en el que avui és Espanya, Portugal i el sud de França. |
| s-81
| No se sap com van travessar l'Atlàntic, però segons el seu coneixement de cultures natives de l'Àrtic, Stanford especula que els solutrians van poder fer la travessia en rais fabricats amb pells d'animals perquè, amb bon temps i un corrent fort, la travessia hauria pogut fer-se en a penes un mes. |
| s-82
| L'arqueòleg va recordar que els illencs del sud del Pacífic fa més de 20.000 anys que naveguen en mar obert i amb mitjans molt precaris. |
| s-83
| Després d'arribar a Amèrica i durant 6.000 anys, els solutrians s'haurien estès cap als deserts nord-americans, la tundra canadenca i Sud-amèrica, portant la cultura de la caça. |
| s-84
| La teoria avui acceptada és que grups nòmades van travessar des de Sibèria fins a Alaska per l'estret de Bering, aprofitant que l'última glaciació va unir totes dues costes amb un pont de gel. |
| s-85
| Des d'allà van poblar Amèrica donant peu a una cultura coneguda com a Clovis. |
| s-86
| Però Stanford i Bradley sostenen que Clovis i el Solutrià són gairebé idèntiques. |
| s-87
| 'Les seves puntes de llança són impossibles de distingir. |
| s-88
| No hi ha res a Clovis que no sigui al Solutrià ', diu Stanford. |
| s-89
| La teoria de tots dos arqueòlegs tardarà anys a avaluar-se , però no són els únics que consideren superada la creença que els pobladors d'Amèrica van arribar fa 13.500 anys per Alaska, ja que s'han detectat restes de fins a 16.000 anys d'antiguitat a Xile, Pennsilvània, Virgínia i Carolina del Sud. |
| s-90
| El regidor de Comunicació de l'Ajuntament de Vilanova, Josep Tomàs-Àlvaro (ERC), ha assegurat que els serveis jurídics municipals estudien la possibilitat de posar una denúncia contra Antena 3 Televisión perquè, des de fa dos dies, ocupa la freqüència de la televisió local de la ciutat, Canal Blau. |
| s-91
| Segons Tomàs-Àlvaro, les emissions corresponen al canvi de televisió analògica a televisió digital que ha començat a fer la cadena privada espanyola. |
| s-92
| L'Ajuntament de Vilanova està disposat a arribar fins on calgui per recuperar la normalitat de les emissions. |
| s-93
| Des de fa dos dies, les emissions de la televisió local de Vilanova i la Geltrú es veuen amb dificultat perquè hi ha l'espectre de l'emissió d'Antena 3 Televisión. |
| s-94
| Els problemes van començar fa dos dies. |
| s-95
| Fins ara, el regidor de Comunicació, Josep Tomàs-Àlvaro, ha aconseguit el suport de la Federació de Municipis de Catalunya que ha emès un comunicat advertint del perill que suposa la pràctica de la cadena privada per a les cadenes locals de televisió implantades i consolidades a Catalunya des de fa anys. |
| s-96
| A més, la Federació de Municipis de Catalunya també recorda el dret que tenen els ajuntaments a informar els ciutadans amb els mitjans que tinguin a l'abast i sobretot el dret dels ciutadans a estar informats. |
| s-97
| Precisament, aquest punt de vista és el que destaca el regidor de Comunicació de l'Ajuntament de Vilanova, que assegura que com a responsable de la cadena de televisió local se sent envaït i clarament perjudicat. |
| s-98
| De tota manera, Josep Tomàs-Àlvaro ha assegurat que, des de l'Ajuntament s'està fent tot el possible per arribar a un acord amb Antena 3 Televisión perquè abandoni la freqüència del canal 49 abans que l'Ajuntament de Vilanova hagi d'emprendre accions legals. |
| s-99
| Les proves d'emissió d'Antena 3 corresponen al projecte de digitalització de la cadena privada i han començat aquesta setmana sense que ni el ministeri de Ciència i Tecnologia, ni la direcció general de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat de Catalunya en tinguessin coneixement. |