| s-1
| Els objectius prioritaris de la Carta, els quals el Parc Natural de La Garrotxa ha arribat a acomplir íntegrament, són la protecció i millora del patrimoni local, el desenvolupament econòmic i social, la preservació i millora de la qualitat de vida de la població local, i el control de l'afluència de turistes i la millora de la qualitat dels serveis. |
| s-2
| El Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, entenent la importància del desenvolupament sostenible, que combina la conservació dels valors naturals amb una explotació ordenada dels recursos, s'hi va adherir. |
| s-3
| D'aquesta manera va esdevenir un dels 10 parcs pilots que van impulsar activament la redacció final de la CETS, juntament amb representants de nombroses associacions europees de turisme i organitzacions conservacionistes. |
| s-4
| Des d'aquell moment, es va elaborar una estratègia de desenvolupament sostenible d'acord amb la CETS. |
| s-5
| Un cop realitzats els primers passos d'avaluació i diagnosi, el pas següent, el debat, va fer possible una implicació total i la participació de tots els agents, empresaris turístics, tècnics i responsables polítics, que van elaborar un projecte de futur plenament consensuat i assumit per tothom. |
| s-6
| El delegat del govern de la Generalitat a la demarcació de Girona, Carles Llorens, i el director del Parc Natural, Narcís Ribas, s'han desplaçat a Matrei-East Tirol (Àustria) per participar en l'Assemblea General d'Europarc i Conferència de la Federació de Natura i de Parcs Nacionals d'Europa, marc en què s'ha fet efectiu el reconeixement al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. |
| s-7
| Steve Wilson farà el 7 d'octubre el concert de cloenda del Tercer Festival de Jazz de Girona. |
| s-8
| Wilson, considerat pel 'New York Times' com un dels artistes emergents més interessants del panorama mundial, presenta a Girona el darrer lliurament de la seva carrera en solitari, 'Passages'. |
| s-9
| El gran talent de Steve Wilson l'ha convertit en un dels saxofonistes més sol·licitats tant a l'estudi com als escenaris. |
| s-10
| Aquesta situació l'ha portat a tocar de forma regular tant amb músics consagrats com amb figures emergents de l'escena jazzística. |
| s-11
| Noms com Chick Corea, Dave Holland, Mulgrew Miller, Leon Parker, Buster Williams, Ralph Peterson o, entre d'altres James Williams, han comptat amb ell per portar els seus projectes a bon port. |
| s-12
| Per tot això el New York Times li va dedicar un article el setembre de 1996, considerant-lo com un dels músics de l'escena actual amb més capacitat per convertir-se en un veritable líder. |
| s-13
| Segons els organitzadors del festival 'els seus primers discs per al segell Criss Cross ja són una mostra clara de la maduresa i singularitat del seu llenguatge i, més recentment, les seves gravacions a Stretch Records demostren la seva posició de músic complert i consolidat'. |
| s-14
| 'Passages', el seu segon treball per aquesta companyia, presenta a Wilson acompanyat del seu grup habitual, amb Bruce Barth al piano, Ed Howard al contrabaix i Adam Cruz a la bateria, essent Nicholas Payton el trompetista convidat. |
| s-15
| Wilson va néixer a Hampton (Virgínia) i va començar la seva formació als dotze anys tocant amb diverses bandes de rhythm and blues i funk fins el final de la seva adolescència. |
| s-16
| Durant aquests anys va estudiar música a la Virgínia Commonwealth University de Richmond i va tenir l'oportunitat de tocar i gravar amb Jimmy i Percy Heath, Jon Hendricks, Jaki Byard, Frank Foster i Ellis Marsalis. |
| s-17
| El 1986 Wilson va obtenir un lloc al grup Out Of The Blue, un sextet que reunia als joves més prometedors de l'escena nord-americana i que comptava amb el recolzament del prestigiós segell discogràfic Blue Note. |
| s-18
| Durant l'estiu de 1987 Wilson es traslladà a Nova York sense deixar de treballar amb Out Of The Blue, gravant un disc amb aquest grup i fent amb ells gires per Estats Units i Europa. |
| s-19
| En aquesta mateixa època els dos continents el veuen actuar com a membre regular de l'orquestra de Lionel Hampton. |
| s-20
| El 1988 el bateria Ralph Peterson el va contractar pel seu grup i el seu treball en ell li va suposar el reconeixement de la crítica. |
| s-21
| A continuació el troben treballant amb formacions de tant prestigi com Buster Williams Quintet o The Smithsonians Masterworks Orchestra. |
| s-22
| Com acompanyant Steve Wilson ha gravat amb Diane Reeves, Charlie Byrd, Donald Brown, Kevin Hays, Bruce Barth, Kevin Mahogany, Dave Liebman, Louie Bellson, Don Byron i altres. |
| s-23
| Actua amb freqüència amb la Vanguard Orchestra i la Mingus Big Band. |
| s-24
| Les seves activitats actuals es completen amb la seva dedicació pedagògica i educacional a diverses escoles i universitats americanes. |
| s-25
| Wilson va ser el consultor artístic de Harvey Keitel per a la pel·lícula 'Lulu On The Bridge' amb guió de l'escriptor Paul Auster. |
| s-26
| Actualment, a més de continuar amb la seva carrera en solitari al front del seu quartet, Wilson és saxofonista regular del grup Origin, liderat per Chick Corea on comparteix estudis i escenaris amb músics com Jeff Ballard i Avishai Cohen. |
| s-27
| Les revistes més importants de jazz el citen constantment entre els millors músics de l'actualitat, destacant la seva freqüent presència en Jazz Times i Downbeat. |
| s-28
| La catedral de Barcelona ha estat aquest matí l'escenari de la presentació de l'espectacle amb què el pròxim 23 de novembre s'inaugurarà el nou Barcelona Teatre Musical, que transforma el Palau d'Esports barceloní en el primer gran espai del país per a musicals. |
| s-29
| El muntatge, amb música de Richard Cocciante i lletra de Luc Plamondon, arriba només en versió castellana i espera vendre, en 12 setmanes, les més de 200.000 entrades que es posaran a la venda. |
| s-30
| L'espectacle que incloïa un incendi fictici ha mobilitzat els bombers que s'han desplaçat a la catedral alertats pel fum que en sortia. |
| s-31
| El Centre de Paracaigudisme Costa Brava d'Empuriabrava va superar, el 30 de setembre de 2001, la xifra de 100.000 salts, i es van convertir així en el primer del món, per davant de les mítiques 'Drop Zones' de Skydive Arizona, als Estats Units, o Texel, d'Holanda, segons han assenyalat fonts d'aquest centre altempordanès. |
| s-32
| El Centre d'Empuriabrava ja va efectuar durant l'any 2000 uns 95.000 salts, xifra que el convertia en un dels millors centres de paracaigudisme del món, però durant aquest any 2001, ja s'han comptabilitzat 100.000 salts en només 9 mesos. |
| s-33
| Això fa preveure que per a finals d'any la xifra de salts pot apropar-se als 125.000 salts, el que suposaria un fet sense precedents en la història del paracaigudisme mundial. |
| s-34
| Per celebrar aquesta fita, els responsables del Centre gironí s'han plantejat que per primera vegada els equips nacionals de paracaigudisme afincats a Empuriabrava intentin la consecució d'una formació, en caiguda lliure, representant el guarisme 100.000, formació considerada d'altíssima dificultat. |
| s-35
| És per aquesta raó que durant els dies 10 i 11 d'octubre, els saltadors gironins faran diversos intents, saltant des de 4.500 metres i disposant d'un minut de caiguda lliure per aconseguir dibuixar la figura sobre els cels d'Empuriabrava. |
| s-36
| El jutge José Ramon Manzanares, a qui la Fiscalia demana 17 anys d'inhabilitació i per tant, l'expulsió definitiva de la carrera judicial en relació al retard en la tramitació dels permisos de Nadal de 1998 de presos, ha justificat la seva actuació en el fet que els informes que li aportava l'administració penitenciària 'eren inversemblants'. |
| s-37
| El jutge, que és acusat de prevaricació, ha explicat que la seva desconfiança va fer-lo decidir a sol·licitar més documentació sobre els interns afectats, la qual cosa va conduir a un retard en els tràmits. |
| s-38
| El judici segueix aquesta tarda amb l'interrogatori de l'advocat defensor, Cristóbal Martell, després que una amenaça de bomba ha obligat aquest migdia a ajornar la declaració del processat. |
| s-39
| El judici ha començat aquest matí a la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'interrogatori de la fiscalia ha durat més de tres hores. |
| s-40
| El fiscal li imputa dos delictes de prevaricació que hauria comès durant les festes de Nadal de 1998 i quan ostentava el càrrec de magistrat titular del Jutjat de Vigilància Penitenciària de Catalunya. |
| s-41
| Segons l'escrit d'acusació del fiscal, que li demana multa i un total de 17 anys d'inhabilitació, el jutge va retardar sense motiu aparent la concessió de permisos penitenciaris a reclusos del centre de Quatre Camins de la Roca del Vallès, i només va resoldre 95 de les 242 sol·licituds. |
| s-42
| José Ramon Manzanares ha explicat que va retardar la resposta als permisos penitenciaris perquè la Junta de Tractament del centre penitenciari li enviava informes favorables que contenien dades 'preocupants', com ara el fet que es concedien els permisos tot i admetre situacions de risc de reincidència, o en casos d'interns molt impulsius i amb antecedents de comissió de delictes durant altres permisos previs. |
| s-43
| A més a més, el jutge estava 'esverat' pel fet que alguns dels informes de tractament emesos pel centre eren idèntics, 'coma a coma, punt a punt, canviant només els marges i la lletra d'ordinador, bimestre a bimestre'. |
| s-44
| Paral·lelament, el jutge ha relatat que rebia queixes dels interns conforme no havien estat visitats. |
| s-45
| En aquest context, Manzanares ha explicat que va decidir sol·licitar mitjançant una providència que li aportessin 700 Plans Generals de Tractament (PGT), això és, l'expedient penitenciari complet, amb extensa documentació, que va suposar un important retard en la tramitació. |
| s-46
| Manzanares, que ha recordat que 'el jutge de vigilància està per a vigilar', ha comentat que va demanar el PGT perquè 'tenia bàsicament quatre fonts d'informació que em deien que els interns no estan essent visitats pels especialistes'. |
| s-47
| El jutge també ha recordat que el director del centre, Josep Font, i el sotsdirector de Règim del centre, Carlos Garcia Tarruella, li havien 'prohibit' comunicar-se amb alguns dels funcionaris que hi havia a la secció de tractament i que són els que presumptament van posar-lo sobre avís de les irregularitats que ha denunciat. |
| s-48
| Segons Manzanares, el causant directe d'aquesta situació va ser el 'desgovern' de l'Administració, que a finals de 1998 va portar el jutjat de vigilància penitenciària on estava al límit del col·lapse: va dictar més de 25.000 providències, prop de 8.000 interlocutòries, mentre patia dues inspeccions del Consell General del Poder Judicial a instàncies de les queixes de l'Administració. |
| s-49
| Manzanares ha comentat que dedicava cinc hores diàries només a contestar queixes de l'Administració de Justícia, estava 18 hores diàries al despatx, i estava 'físicament esgotat' i amb un volum de treball al jutjat 'extraordinari'. |
| s-50
| L'any 1998, Manzanares va concedir més de 1.600 permisos, 600 dels quals van ser en el darrer trimestre. |
| s-51
| Amb aquestes dades, el jutge ha volgut deixar clar que no volia perjudicar els interns, ans al contrari, ha explicat que 'els interns no tenien la culpa de la situació' i per això, va acordar atorgar alguns dels permisos 'amb por' i assumint els riscos que no fossin justificats. |
| s-52
| El jutge també ha justificat que no es queixés als responsables del centre perquè entenia que podia tenir comunicacions amb l'Administració en el sentit de donar ordres o recriminar actituds, i ha recordat que, anys enrere, quan s'havia permès formular suggerències, mai no li havien fet cas. |
| s-53
| En el marc de les complicades relacions que tenia amb la direcció del centre, el jutge ha recordat un incident l'octubre de 1998, quan el director de Quatre Camins va enviar-li un fax avisant que una gran quantitat de permisos acordats per Juntes de Tractament no havien estat tramitats. |
| s-54
| Després d'hores i hores de verificació de les dades, consultant les fitxes una a una, el jutge va descobrir que molts dels interns en qüestió estaven a altres centres, en tercer grau o fins i tot en llibertat definitiva. |
| s-55
| El tribunal ha acordat que avui també declaren dos testimonis de l'acusació, entre ells, el director de Quatre Camins l'any 1998, Josep Font. |
| s-56
| La Generalitat ha aprovat avui destinar una subvenció de 302.115.472 pessetes a l'Ajuntament de Gavà per col·laborar en el finançament del Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de la ciutat. |
| s-57
| El cost total estimat del projecte és de 886.230.994 pessetes. |
| s-58
| L'Ajuntament de Gavà aporta 302 milions més i és previst que la Diputació de Barcelona aporti els 282 milions restants. |
| s-59
| El projecte del Parc Arqueològic preveu construir un edifici superposat al solar de propietat municipal que conté diverses mines prehistòriques, millorar la seva conservació preventiva i, alhora, dedicar espais expositius als diferents aspectes dels grups miners neolítics: habitatge, activitats agropecuàries i aspectes socials, religiosos i funeraris. |
| s-60
| L'edifici constituirà un centre d'interpretació amb dues zones diferenciades, una destinada a centre d'acollida, de serveis i àrea docent i una altra de caire expositiu i museogràfic. |
| s-61
| El Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà té com a objectiu esdevenir un servei cultural i de lleure que doni a conèixer el neolític i, especialment, la mineria d'aquest període. |
| s-62
| Les primeres mines del complex miner prehistòric de Can Tintorer de Gavà van ser descobertes l'any 1978 i des d'aleshores s'han dut a terme treballs de recerca, consolidació i adequació al públic. |
| s-63
| Les mines prehistòriques de Gavà són el complex miner soterrani més antic conegut en l'actualitat a Europa i un jaciment d'interès excepcional, únic a Catalunya. |
| s-64
| El 12 de juny de 1996, el Govern de la Generalitat va declarar el conjunt bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica. |
| s-65
| El Consell Comarcal del Solsonès ha iniciat els treballs d'arranjament i millora dels camins i accessos al Pla de Busa, al terme municipal de Navès. |
| s-66
| La intenció del Consell és que les obres es puguin acabar en el termini de quinze dies. |
| s-67
| La finalitat de la intervenció és facilitar l'arribada de visitants a aquest indret, que suposa un dels principals atractius turístics del Solsonès, especialment durant la temporada de bolets. |
| s-68
| Les obres es duen a terme a través del Pla Únic d'Obres i Serveis i hi col·labora el departament d'Agricultura de la Generalitat. |
| s-69
| La inversió per a la millora és de 3 milions de pessetes. |
| s-70
| La intervenció contempla la cobertura de forats al camí per evitar que es converteixin en bassals de fang en època de pluges, la col·locació de formigó en un pujador del camí principal a Coll d'Arques i l'obertura de cunetes. |
| s-71
| A més d'aquesta obra i també per a millorar l'accessibilitat a Busa s'han refet les trencades i s'han canalitzat les aigües pluvials d'alguns trams, a més d'eixamplar una de les corbes més pronunciades del camí. |
| s-72
| Aquesta intervenció, que va començar a finals de setembre, es completarà d'aquí a una setmana, segons les previsions del Consell Comarcal del Solsonès. |
| s-73
| L'escriptora catalana Rosa Regàs ha guanyat la 50a. edició del Premi Planeta, dotat amb 100 milions de pessetes, amb l'obra 'La canción de Dorotea', presentada amb el pseudònim Brandon B i el títol inicial de 'Secretos del amor oscuro'. |
| s-74
| L'obra finalista és 'Lo que está en mi corazón' de l'escriptora xilena Marcela Serrano. |
| s-75
| L'acte de lliurament del premi s'ha fet aquesta nit en el decurs d'un sopar al Palau Nacional presidit pels reis Joan Carles I i Sofia. |
| s-76
| Rosa Regàs és llicenciada en Filosofia i lletres. |
| s-77
| Va fundar l'editorial La Gaia Ciència i les revistes 'Arquitectura Bis' i 'Cuadernos de la Gaya Ciencia'. |
| s-78
| Ha publicat novel·les, relats, contes, articles i llibres de viatges. |
| s-79
| Va guanyar el Premi Nadal 1994 amb 'Azul', la seva segona novel·la. |
| s-80
| 'Luna Lunera' és la seva novel·la més recent. |
| s-81
| La novel·la guanyadora tracta d'una professora universitària que viu a Madrid i que contracta una dona per tenir cura del seu pare, que està malalt en una casa de camp. |
| s-82
| Aquest serà l'inici d'una llarga sèrie de misteris i tenebrosos enigmes. |
| s-83
| La decisió del jurat s'ha conegut a mitjanit. |
| s-84
| En el transcurs de les successives votacions, l'obra de Rosa Regàs ha anat superant les successives eliminacions fins a quedar proclamada com a guanyadora. |
| s-85
| La finalista ha estat la xilena Marcela Serrano. |
| s-86
| L'acte ha tingut la dimensió que requereix l'esdeveniment, perquè a més de comptar amb la presència dels reis espanyols també ha congregat la flor i la nata de la cultura. |
| s-87
| A l'acte hi han assistit la ministra de Cultura , Educació i Esports de l'Estat espanyol, Pilar del Castillo, i el ministre espanyol d'Exteriors, Josep Piqué, el conseller de cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana i l'alcalde de la ciutat, Joan Clos. |
| s-88
| L'editor José Manuel Lara Bosch ha tingut, en la seva intervenció al final de l'acte, un emotiu record per al seu pare, José Manuel Lara, fundador de l'editorial i del premi que per raons de salut no ha pogut assistir a la cerimònia. |
| s-89
| També ha agraït la presència dels reis d'Espanya a l'acte, recordant que les dues vegades que va veure emocionar-se el seu pare van ser quan els monarques li van concedir el títol de marquès i ara recentment quan van confirmar que assistirien a la cerimònia dels cinquanta anys del premi més important de les lletres espanyoles. |
| s-90
| És la primera vegada que la cerimònia s'ha retransmès en directe per Internet, a través de vídeo. |
| s-91
| La realització de la retransmissió, que s'ha pogut seguir en directe des del portal de Planeta, ha anat a càrrec de Temalia (www.temalia.com (portal de comunitats del Grup Planeta. |
| s-92
| El Grup Municipal de CiU a la Paeria de Lleida ha criticat avui l'increment de la pressió fiscal de l'Equip de Govern de l'Ajuntament de Lleida sobre els ciutadans com a conseqüència del greu endeutament que pateix. |
| s-93
| El grup convergent ha presentat al·legacions a l'expedient d'ordenances fiscals per al 2002, de les quals s'ha de destacar la petició de rebaixar el criteri general de l'IPC del 4 per cent - previst per la Paeria - al 3 per cent, a més d'altres propostes molt innovadores pel que fa a pagaments de zones blaves i a l'impost sobre vehicles. |
| s-94
| Segons el portaveu de CiU, Josep Giné, l'IPC tendeix a baixar - actualment és del 3,4 per cent - i ha afegit que si s'aplica finalment aquest tres per cent d'IPC l'Ajuntament no deixa d'ingressar menys diners sinó que la capacitat de recaptació està igualment per sobre de la inflació ja que al tres per cent cal afegir-hi el dos per cent que aplica l'Estat per l'IBI (Impost de Béns Immobles). |
| s-95
| Segons el grup convergent, amb les propostes de CiU sobre ordenances fiscals la Paeria pot superar la recaptació de l'any 2001 en un tres per cent. |
| s-96
| Entre les al·legacions de CiU destaca la que presenta referent a l'impost sobre vehicles de tracció mecànica on proposa una bonificació del 90 per cent a aquelles persones que acreditin haver adquirit un número determinat d'abonaments de 10 viatges de transport públic segons el turisme de què disposi. |
| s-97
| Per exemple, en els casos de tarifes de menys de 8 cavalls fiscals seria de 10 abonaments i entre 8 i 12 cavalls fiscals, 20 abonaments, i així successivament. |
| s-98
| Una altra al·legació fa referència a les zones blaves. |
| s-99
| El grup de CiU considera que les actuals 90 pessetes que paga un resident en zona blava ha de baixar a 45 pessetes ja que no hi pot haver afany recaptatori pels residents i només s'han de cobrir les despeses per controlar-les . |
| s-100
| També proposa afegir un nou punt consistent en una nova targeta per la persona que es desplaça a un altre barri per treballar de 90 pessetes diàries. |