| s-1
| El ministeri públic també demana una indemnització de 2.087.500 pessetes per a la víctima. |
| s-2
| El judici es celebrarà dimecres pròxim a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona. |
| s-3
| El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha dit avui que si se segueix la tendència dels primers quatre mesos de l'any, el nombre de viatges en els transports públics de la regió metropolitana de Barcelona s'incrementarà en 50 milions durant el 2001 respecte de l'any anterior. |
| s-4
| Macias, que és president de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), s'ha mostrat molt satisfet per la gran acollida que ha tingut en la societat la integració tarifària. |
| s-5
| El conseller també s'ha alegrat pel fet que avui s'incorporin a la integració tarifària les estacions de Renfe de la primera corona metropolitana que encara no ho havien fet. |
| s-6
| Pere Macias ha dit que avui és un dia significatiu perquè Renfe s'incorpora completament a la integració tarifària a la primera corona de la regió metropolitana. |
| s-7
| Macias s'ha mostrat satisfet perquè la incorporació total de Renfe 'va ser una batalla grossa que va haver de fer l'ATM'. |
| s-8
| El conseller ha afegit que és 'terriblement positiva' la notícia de la incorporació total de Renfe. |
| s-9
| Malgrat la significació de la jornada d'avui, el conseller ha manifestat que encara serà més important l'1 de juliol, ja que serà el dia en el qual s'incorporaran a la integració tarifària la totalitat dels transport de la regió metropolitana. |
| s-10
| Pel que fa a les xifres, si se segueix la tendència dels quatre primers mesos de l'any, el 2001 finalitzarà amb un increment de 50 milions de viatges i el número de cancel·lacions als transports públics de la regió metropolitana arribarà als 800 milions. |
| s-11
| Pere Macias ha recordat que segons una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona un 87 per cent dels ciutadans estan satisfets amb la integració tarifària. |
| s-12
| Segons el conseller aquesta és una xifra de satisfacció 'inaudita'. |
| s-13
| El conseller ha dit que l'únic negatiu en l'augment dels usuaris del transport públic és que se n'han de fer més, i en aquest sentit ha recordat que recentment la Generalitat ha hagut de fer cinc trens més per cobrir el servei de la línia de Sarrià dels FGC. |
| s-14
| L'exposició que alberga el Museu d'Història de Catalunya (MHC), 'Eivissa . Patrimoni de la Humanitat', explica per què l'illa d'Eivissa va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco el 1999 a Marràqueix. |
| s-15
| Mitjançant fotografies, textos, cites literàries i maquetes, es fa palesa 'la gran riquesa cultural, ecològica i històrica d'Eivissa'. |
| s-16
| A l'acte d'inauguració, l'alcalde de la ciutat d'Evissa, Xico Tarrés, va posar de relleu que no era bo limitar la imatge d'Eivissa a una sola fotografia: la de discoteques, sol, platja i marxa nocturna. |
| s-17
| 'A Eivissa tenim un patrimoni cultural únic al món i veient aquesta exposició queda demostrat', va dir . |
| s-18
| El Conseller de Cultura del Govern Balear, Damià Pons, per la seva banda, va destacar la necessitat de fer compatibles l'activitat turística amb la conservació del patrimoni natural i cultural. |
| s-19
| 'Ambdós aspectes són complementaris, si preservem el patrimoni natural, estarem potenciant també el turisme', va afirmar . |
| s-20
| L'exposició pot ser visitada gratuïtament fins el 24 de juny al Museu d'Història de Catalunya. |
| s-21
| Els propers mesos de juliol i agost l'exposició es presentarà a Palma de Mallorca. |
| s-22
| Frida Alimentaria ha invertit 1.565 milions de pessetes en la construcció d'una nova planta de producció de pa precuinat congelat. |
| s-23
| Aquesta empresa, especialitzada en masses congelades, té una fàbrica similar a Sarral (Conca de Barberà), en funcionament des de 1992. |
| s-24
| La nova factoria de Vallmoll compta amb una única línia de producció amb capacitat per fer 5.300 tones de pa a l'any. |
| s-25
| La previsió a mig termini és invertir 2.900 milions de pessetes en la instal·lació de dues línies més, amb la qual cosa es podria arribar a les 20.000 tones de pa precuinat a l'any. |
| s-26
| La fàbrica de pa, d'una superfície de 5.160 metres quadrats edificada sobre una parcel·la de 23.680 m2, inclou una línia de pa de 3.600 barres per hora i dues línies de 5.000 barres / hora cadascuna; una càmara de pa congelat de mil palets de capacitat; àrees de serveis, oficines, i vestidors; magatzem de farina; i un tanc d'aigües residuals. |
| s-27
| Frida Alimentaria es va crear l'any 1987. |
| s-28
| En deu anys ha multiplicat les vendes per deu i per aquest 2001 la previsió de facturació s'eleva als 10.000 milions de pessetes. |
| s-29
| Té actius industrials per valor de 7.454 milions, uns fons propis de 3.013 milions i una plantilla de 650 persones. |
| s-30
| En els darrers tres anys, Frida ha impulsat un pla d'inversions de 4.100 milions de pessetes. |
| s-31
| La nova planta de Vallmoll permetrà a Frida reforçar la seva posició de lideratge en masses congelades a l'Estat espanyol i a Portugal i complir amb les ambicioses perspectives de creixement de l'última dècada. |
| s-32
| El Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (FIMPT) augmentarà enguany la seva proposta musical i ampliarà la seva programació d'un a dos caps de setmana de juliol (del 14 al 26). |
| s-33
| Els gallecs Milladoiro, l'asturià Hevia i el mallorquí Biel Majoral seran algunes de les estrelles del certamen que gaudirà d'una important presència internacional. |
| s-34
| El pressupost d'enguany és de 46 milions de pessetes. |
| s-35
| Un grup de 14 estudiants de cinquè curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) dissenyen una embarcació a vela amb la qual intentaran batre el rècord del món de velocitat. |
| s-36
| El disseny i la construcció de l'embarcació forma part del treball de final de carrera d'aquests estudiants. |
| s-37
| El projecte, batejat amb el nom de '50 Kt', té com a objectiu aconseguir que l'embarcació arribi a navegar a una velocitat de 50 nusos, uns 90 quilòmetres per hora. |
| s-38
| El projecte compta amb el suport de l'Autoritat Portuària de Barcelona, l'Institut Català d'Energia de la Generalitat, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Federació Catalana de Vela, i les empreses Axson, Rücker Ibérica i CM Polaris. |
| s-39
| El director del projecte és el professor de l'ETSEIB, Josep Bordonau, i el coordinador és l'enginyer membre de l'equip espanyol que va participar a la Copa Amèrica 2000 i de l'equip olímpic, Leandre Sitjà. |
| s-40
| Tot i que la intenció dels estudiants és que l'embarcació assoleixi una velocitat de 50 nusos, per aconseguir el rècord haurà de superar els 46.52 nusos, la velocitat que en aquests moments és la més elevada aconseguida mai per un vaixell. |
| s-41
| El rècord de 46.52 nusos el va fer l'embarcació francesa 'Yelow Pages Endeavour' l'any 1993. |
| s-42
| Per intentar el rècord, l'embarcació catalana participarà en el rànquing 'World Sailing Record', l'entitat que estableix la legalitat de les marques. |
| s-43
| Segons aquesta entitat, per batre el record caldrà que l'embarcació superi la marca anterior durant 500 metres. |
| s-44
| Segons els estudiants de la UPC, per fer el rècord caldria recórrer aquests 500 metres en uns 19 segons. |
| s-45
| Els estudiants de la UPC faran tres prototips d'embarcació que s'adaptaran a diferents condicions de mar i vent. |
| s-46
| El primer dels prototips servirà per prendre mides i millorar les dues versions posteriors. |
| s-47
| L'equip de la UPC farà les primeres proves amb l'embarcació en aigües del Delta de l'Ebre o del Golf de Roses; i realitzarà l'intent definitiu a Fuerteventura, ja que aquí trobarà els vents de força 6 i 7 que faran falta per aconseguir l'objectiu. |
| s-48
| L'embarcació que construeixen els estudiants de la UPC és una barreja entre taula de windsurf i trimarà. |
| s-49
| Es tracta d'un aparell de tres metres de llargada, amb una alçada de planador de quatre metres i una superfície de vela d'entre sis i deu metres. |
| s-50
| La principal particularitat d'aquesta embarcació, que es farà amb resina i fibra de vidre, és que la vela és rígida i no es tracta de la típica vela de tela flexible. |
| s-51
| De moment encara no s'han concretat les dates en les quals es faran les proves i l'intent de rècord. |
| s-52
| Els estudiants continuen les tasques de realització i de recerca de finançament, ja que de moment encara han de trobar el 60 per cent dels 60-65 milions que costarà el projecte. |
| s-53
| Aquest percentatge del pressupost sortirà d'empreses privades amb les quals ja han contactat els impulsors del projecte. |
| s-54
| El que també es desconeix és qui serà el conductor de l'embarcació, tot i que segurament serà algun dels tres primers esportistes del rànquing espanyol de windsurf. |
| s-55
| La diputada socialista al Congrés Montserrat Palma ha presentat una proposició no de llei per la qual insta el Govern de l'Estat a declarar l'any 2004 com l'Any Dalí, i a plantejar en el marc de la Conferència General de la Unesco l'adhesió d'aquesta organització a la declaració i celebració de l'any 2004 com a Any Dalí. |
| s-56
| Lamenta que la figura i l'obra de Dalí s'han 'banalitzat' i considera que l'Any Dalí seria una ocasió per a estimular una nova lectura de l'artista i la seva obra. |
| s-57
| La proposició no de llei insta el Govern a declarar l'any 2004 com a Any Dalí en l'àmbit de les seves competències i jurisdicció governamental i a plantejar en el marc de la Conferència General de la UNESCO l'adhesió d'aquesta organització de Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura a la declaració i celebració de l'any 2004 com a Any Dalí. |
| s-58
| La proposició no de llei recorda que el dia 11 de maig del 2004 es complirà un segle del naixement de Salvador Dalí a Figueres i que, per aquest motiu, l'Ajuntament, en el marc d'un ple extraordinari, va acordar institucionalitzar l'any del centenari com a Any Dalí. |
| s-59
| Així mateix, la Corporació municipal va acordar dirigir-se al Consell Executiu de la Generalitat i al Consell de Ministres per tal que aquestes institucions secundin aquesta iniciativa en els seus respectius àmbits de govern. |
| s-60
| El consistori figuerenc també va decidir sol·licitar al Govern estatal que, amb el suport de la Generalitat, i en el marc de la Conferència General de la Unesco, plantegi l'adhesió d'aquesta institució a la commemoració. |
| s-61
| 'La iniciativa de l'Ajuntament de Figueres respon a la voluntat de donar-li a la celebració de l'Any Dalí una dimensió alhora local i universal, en consonància amb la trajectòria biogràfica i artística del més internacional i ecumènic de tots els figuerencs', diu la proposició. |
| s-62
| La proposició afirma que 'la nostra cultura està modulada pel calendari d'efemèrides i commemoracions', i que 'la dimensió simbòlica de la data en què se celebra el centenari d'un naixement té la virtualitat de fer possible la revisió, des d'una perspectiva actualitzada, de la figura i l'obra d'aquells artistes que formen part del nostre patrimoni cultural'. |
| s-63
| 'Per aquest motiu, l'any 2004 pot ser una magnífica ocasió per a rememorar la figura i obra de Dalí', afegeix . |
| s-64
| En aquest sentit, lamenta que 'la seva figura i la seva obra s'han banalitzat progressivament fins el punt d'enfosquir la il·limitada força inventiva que van tenir i que encara tenen, si se les sap rescatar a temps', i afegeix que l'Any Dalí, 'és un moment particularment oportú per a crear les condicions necessàries que estimulin la possibilitat d'aquesta nova lectura que requereix la figura i obra de Dalí. |
| s-65
| El portaveu parlamentari d'ERC, Josep Huguet, ha assegurat que l'important a l'hora de parlar de la reforma del finançament autonòmic és conèixer quant es redueix el dèficit fiscal que pateix Catalunya, perquè 'qualsevol traspàs d'impostos és important però no suficient'. |
| s-66
| Huguet ha assenyalat que caldrà veure si la capacitat normativa de la qual es dota és suficient per fer front a les despeses de l'administració catalana i considera necessari saber si s'està negociant un pla d'inversions plurianual de l'Estat a Catalunya que contempli no només el nombre d'habitants sinó també que 'recuperi el dèficit d'inversió dels darrers 20 anys', que ha quantificat en 14 bilions. |
| s-67
| El diputat d'ERC ha assegurat que perquè el nou model de finançament sigui vàlid s'ha d'eliminar una tercera part de l'actual dèficit fiscal, cosa que significa que Catalunya hauria de rebre mig bilió més del que rep actualment. |
| s-68
| Huguet considera que si es limita a traspassar els impostos per cobrir els mateixos ingressos que ara té la Generalitat, 'ens trobarem que haurà millorat la suficiència financera de la Generalitat però continuarà el robatori'. |
| s-69
| En aquest sentit, Huguet ha assenyalat que demanarà la compareixença al Parlament del conseller d'Economia, Francesc Homs, perquè expliqui el contingut de les negociacions amb el Govern de l'Estat i del pacte. |
| s-70
| El president del Comitè de Govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat nomenat president d'honor de la Cambra Oficial de Comerç de Xile a Espanya 'pel seu reconegut interès a fomentar i enfortir les relacions comercials i culturals entre Xile i Espanya'. |
| s-71
| El nomenament de Duran es produeix dies abans que comenci la visita oficial del president xilè, Ricardo Lagos, a l'Estat espanyol, que el portarà a Barcelona i Madrid la setmana vinent. |
| s-72
| Duran ja va rebre el maig de l'any passat la medalla de la Orden Bernardo O'Higgins en el grau de Gran Oficial de mans de l'aleshores president de la República xilena, Eduardo Frei. |
| s-73
| La Cambra Oficial de Comerç de Xile a España, fundada el 1930, compta actualment entre els socis amb empreses tan importants com Aguas de Barcelona, Antonio Puig S.A., Banco Popular Español, Banco Santander Central Hispano, Comsa, Endesa, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, Grupo Zeta, Iberdrola, Iberia, IZAR Construcciones Navales S.A., LanChile, Miguel Torres S.A., Obraseon Huarte S.A. Puerto de Barcelona, Puerto de Tarragona, Price Waterhouse Coopers, Renfe, Sacir o Telefónica. |
| s-74
| La Fundació d'Estudis Turístics de la Costa Daurada ha presentat un estudi sobre l'efectivitat de la promoció turística que revela la poca repercussió que tenen els mitjans de comunicació generals i les fires turístiques sobre els consumidors finals. |
| s-75
| L'enquesta fa referència als tres principals nuclis turístics de la Costa Daurada: Salou, Cambrils i La Pineda. |
| s-76
| Entre les conclusions més interessants d'aquest informe hi ha els canals d'informació que atreuen l'atenció dels turistes que finalment visiten la zona centre de la Costa Daurada. |
| s-77
| En primer lloc se situen les agències de viatges, seguides de prop pels amics i familiars (boca-orella) i el coneixement propi. |
| s-78
| Aquestes tres vies representen el 83 per cent dels canals utilitzats. |
| s-79
| En aquest mateix capítol es posa en evidència la poca repercussió que tenen els mitjans de comunicació generals i, especialment, l'escassa repercussió directa que tenen les fires turístiques sobre els consumidors finals. |
| s-80
| L'autor de l'estudi, Miquel Àngel Bové, ha precisat que aquestes dades confirmen que 'les fires han d'anar encaminades a fer contactes entre professionals, més que no pas a captar els visitants finals', mentre que les conclusions de l'estudi recomanen reorientar el seu paper. |
| s-81
| En el capítol de coneixement de la marca 'Costa Daurada', l'informe assenyala que és coneguda pel 89,3 per cent dels turistes, lleugerament per sota de la Costa Brava, que és coneguda pel 91,6 per cent. |
| s-82
| Per nacionalitats, la Costa Daurada és coneguda pel 97,5 per cent dels espanyols, mentre que pels estrangers és menor: el 87,3 per cent en els britànics, el 83,6 per cent en els francesos i el 78,6 per cent en els holandesos. |
| s-83
| El mercat alemany és qui menys coneixement presenta sobre la marca, un 63,3 per cent. |
| s-84
| L'estudi recomana potenciar les promocions al mercat europeu. |
| s-85
| El motiu de la visita continua sent el sol i la platja de manera majoritària, amb un 31 per cent dels casos. |
| s-86
| El segueixen el destí familiar (11,8 %), Port Aventura (10,5 %), la relació qualitat-preu (10,3 %) i la recomanació d'amics i familiars (9,9 %). |
| s-87
| En aquest sentit, l'informe proposa aprofitar el mecanisme del boca-orella per donar a conèixer la Costa Daurada fent que el visitant se 'n vagi content, i recomana mantenir la imatge de sol i platja, potenciar el turisme familiar i crear productes nous per allargar la temporada. |
| s-88
| Pel que fa als canals de contractació, l'estudi constata que l'agència de viatges és el més utilitzat (56,4 %), seguit de la contractació directa (40,2 %). |
| s-89
| Internet s'utilitza en el 0,7 per cent dels casos. |
| s-90
| La valoració de l'estada, finalment, ha estat força satisfactòria: un 8,05 de mitjana. |
| s-91
| Més de la meitat dels turistes repeteix estada a la zona. |
| s-92
| L'estudi es va fer l'estiu de l'any passat als municipis de Salou, Cambrils i La Pineda. |
| s-93
| Es van fer un total de 1.808 enquestes. |
| s-94
| Un jove de Cervià de Ter, Fèlix S.G., ha mort avui com a conseqüència de l'accident que s'ha produït en aquesta població del Gironès a les set de la tarda. |
| s-95
| Els fets han passat a la crta GI-633, al punt quilomètric 2, quan dos vehicles han sortit de la via en intentar evitar un xoc frontal, segons els Mossos d'Esquadra. |
| s-96
| S'hi han vist implicats un jaguar amb matrícula provisional S-5881-BBG, conduït per Fèlix S. G, i un Opel Astra amb matrícula GI-2909-AV. |
| s-97
| Dos ocupants d'aquest vehicle han resultat ferits greument i els han traslladat a l'hospital Josep Trueta. |
| s-98
| El títol del segon volum de la col·lecció Eines de Treball Juvenil és 'Els equipaments municipals de joventut . Programació , usos i potencialitats del treball en xarxa'. |
| s-99
| Es tracta d'un manual que recull les necessitats bàsiques i específiques dels joves i la manera que es poden cobrir, a més de reflexionar sobre temes tant importants com horaris, finançament i les noves tecnologies de la informació i la comunicació. |
| s-100
| El llibre es presentarà aquest dimarts 3 de juny a la Casa Gran de Gavà. |