| s-1
| Els 20 detinguts en l'operació Muga formaven part d'una xarxa que introduïa il·legalment a Espanya dones de parla hispana amb la promesa de proporcionar-los una feina diferent a canvi de pagar un deute d'1.200.000 pessetes, però després eren obligades a exercir la prostitució. |
| s-2
| A més a més, les víctimes havien de fer front al pagament d'hipoteques i crèdits que subscrivien al seu país d'origen, condició prèvia que els imposaven els captors per assegurar-se la seva obligació a prostituir-se . |
| s-3
| Les altres 10 persones detingudes en l'operació Turquesa, desenvolupada a Almeria, obligaven a prostituir-se dones sud-americanes i d'Europa de l'Est, que allotjaven amuntegades en habitacions de dimensions reduïdes i sense ventilació. |
| s-4
| Les dones eren obligades a treballar en horaris abusius i s'havien de pagar l'allotjament i el menjar. |
| s-5
| L'organització destinava els beneficis obtinguts al blanqueig de capitals mitjançant la creació de nombroses societats instrumentals. |
| s-6
| La Guàrdia Civil ha detingut des del mes de maig passat 162 persones relacionades amb el tràfic de blanques i la prostitució de menors, la majoria a Almeria i Barcelona. |
| s-7
| Si a qualsevol inversor li pregunten què faria amb les seves accions després d'anotar en una setmana l'alça més alta dels últims tres anys, la resposta seria vendre. |
| s-8
| Aquest comportament individual es va traslladar ahir a la lògica col·lectiva i a l'Ibex 35, que va baixar l'1,65%. |
| s-9
| A l'espera d'una possible retallada dels tipus d'interès als EUA, que seria la novena de l'any, i la imminència d'un conflicte armat obert a l'Afganistan, les ordres de compra van cedir el pas a les de venda. |
| s-10
| Si els grans bancs van ser els que van consolidar les pujades de la setmana passada, ahir van ser el llast indiscutible dels índexs. |
| s-11
| L'SCH va perdre el 3,33% i el BBVA, el 2,21%. |
| s-12
| Altres valors molt ponderats en el parquet espanyol van acabar amb pèrdues. |
| s-13
| Telefónica va baixar l'1,57%; Repsol YPF, el 2,22%; Endesa, l'1,35%, i Iberdrola va caure l'1%. |
| s-14
| El descens més important del mercat va ser el registrat per Zeltia, que, després d'haver-se revaloritzat la setmana passada un 57%, va perdre el 12,54%. |
| s-15
| Astèrix i Latraviata és el títol del pròxim àlbum dels irreductibles gals creats per Uderzo i Goscinny i fins ahir el secret més ben guardat d'aquests últims temps. |
| s-16
| Va ser el mateix Uderzo qui va revelar en roda de premsa (la primera en 25 anys) una part del misteri que pesa encara sobre les noves aventures dels herois més famosos del còmic. |
| s-17
| El llançament mundial del nou còmic d'Astèrix, Obèlix i els seus amics es produirà el 14 de març. |
| s-18
| Fins aleshores, el septuagenari Uderzo, que treballa sol des de la mort del seu còmplice Goscinny, només va donar algunes pistes. |
| s-19
| Latraviata que figura al títol 'és una senyora romana' amb qui, va dir , 'hi ha rumors de casament'. |
| s-20
| També va confirmar que l'acció transcorre a la Bretanya i més precisament a Condate (nom romà de Rennes). |
| s-21
| Els fans d'Astèrix i Obèlix coneixeran les seves respectives mares, 'cada un la seva, perquè no són germans', va precisar Uderzo, que va refusar donar més detalls. |
| s-22
| 'Si es parla abans del contingut, es desnaturalitza la sorpresa del lector', va dir . |
| s-23
| Després d'anys de sequera, la Generalitat s'ha decidit a donar un impuls a l'oferta pública de places universitàries en les titulacions vinculades a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), especialment les adreçades a formar enginyers informàtics i de telecomunicacions. |
| s-24
| El conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell, va anunciar ahir que en els dos pròxims cursos el sistema públic oferirà mig miler de places de nou ingrés en aquest tipus d'estudis per alleugerir el dèficit de professionals. |
| s-25
| Mas-Colell va admetre que 'la pressió' de les empreses que reclamen experts en aquestes disciplines havia contribuït a fer prendre aquesta decisió. |
| s-26
| L'ampliació de places que ara s'emprèn al sector públic té la mateixa envergadura que la realitzada els últims cinc anys per la suma d'universitats públiques i privades catalanes, que en aquest període han passat de 5.412 a 5.921 admissions anuals d'estudiants d'enginyeria superior, diplomatures i estudis parcialment vinculats a l'àmbit de les TIC. |
| s-27
| La decisió, que el que persegueix és que es produeixi un augment del nombre de titulats universitaris en aquestes especialitats a partir de l'any 2004, vindrà acompanyada de la creació de cursos de postgrau relacionats amb les TIC 'exigents i rigorosos', segons Mas-Colell. |
| s-28
| D'acord amb les seves estimacions, 3.600 titulats seguiran alguns d'aquests cursos durant els pròxims quatre anys. |
| s-29
| L'ofensiva per poder disposar de més professionals capacitats en les matèries de les noves tecnologies es vol complementar amb un pla per millorar els rendiments acadèmics, que actualment són 'excessivament baixos', segons reconeix la Conselleria d'Universitats. |
| s-30
| Els mals resultats 'limiten notablement el nombre de titulats en aquests estudis', argumenta la conselleria. |
| s-31
| Així doncs, només la meitat dels estudiants de diplomatures de l'àmbit de les TIC es graduen en el termini previst, encara que Mas-Colell va destacar els avenços efectuats els últims anys en la millora dels rendiments, especialment a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). |
| s-32
| Bargués segueix escalant llocs a la Mini-Transat. |
| s-33
| L'Escuela Náutica de Catalunya està protagonitzant la més espectacular de les recuperacions. |
| s-34
| Ahir ja figurava en l'11a posició en la travessia de l'Atlàntic en solitari en velers de menys de 6,50 metres, malgrat haver sortit amb 18 hores de retard. |
| s-35
| El català va optar per sacrificar dimecres un guany a curt termini i va navegar cap a l'oest, en recerca d'un canvi en la direcció del vent, fet que li ha permès millorar 17 posicions en un sol dia. |
| s-36
| Ahir va superar Finisterre i navega ara al llarg de la costa de Portugal, rumb a Lanzarote, fi de la primera etapa. |
| s-37
| Mil persones es manifesten a França amb símbols de Batasuna. |
| s-38
| Els participants van corejar crits a favor dels presos etarres. |
| s-39
| Els símbols i emblemes de Batasuna van desfilar ahir per Sant Joan Lohitzune (País Basc francès), on només unes 1.000 persones van respondre a la crida feta per expressar suport a la formació suspesa per Baltasar Garzón. |
| s-40
| L'eurodiputat Koldo Gorostiaga i el membre de la mesa nacional Xabier Larralde (resident a França) van presidir la manifestació, la primera que convoca Batasuna amb les seves sigles després de la suspensió de les seves activitats a Espanya. |
| s-41
| No obstant, en la protesta no hi va ser present cap dels habituals portaveus de la formació radical al País Basc espanyol. |
| s-42
| Una pancarta amb el lema No a la dissolució de Batasuna obria pas als manifestants, la gran majoria de l'organització del partit a França i d'Abertzaleen Batasuna (AB), formació que actua al País Basc francès i que es va desvincular d'Euskal Herritarrok quan es va transformar en Batasuna. |
| s-43
| 'Hem vingut a denunciar la il·legalització. |
| s-44
| Tenim desavinences amb Batasuna, però il·legalitzar un partit no és el que necessita Euskal Herria ', va afirmar Richard Irazusta, portaveu d'AB. |
| s-45
| La comitiva va desfilar durant 40 minuts corejant lemes a favor de Batasuna, de la independència i dels presos etarres. |
| s-46
| Es van sentir també crits contra Garzón i Aznar. |
| s-47
| Només al final de la marxa, un dels assistents va proferir un visca a ETA que va ser secundat pels manifestants. |
| s-48
| Bèlgica i Nicaragua esperen la rogatòria. |
| s-49
| Bèlgica i Nicaragua van anunciar ahir que estan a l'espera de la comissió rogatòria del jutge Baltasar Garzón sobre el tancament de les seus de Batasuna en aquests països. |
| s-50
| Didier Seeuws, portaveu belga d'Afers Estrangers, va dir que traslladarà la documentació, quan la rebi, al Ministeri de Justícia belga, que estudiarà el cas. |
| s-51
| El canceller de Nicaragua, Norman Caldera, va assegurar que donarà a conèixer la petició d'Espanya 'quan vingui, si és que ve'. |
| s-52
| José Ignacio Ormaetxe, director de la Policia Criminal de l'Ertzaintza, ha declarat al diari francès Le Monde que de la suspensió d'activitats de Batasuna decretada pel jutge Baltasar Garzón 'no en pot sortir res de bo'. |
| s-53
| Segons l'alt comandament de la policia autonòmica basca, les mesures adoptades contra la coalició proetarra són 'ineficaces i inútils' i, segons el seu parer, suposen 'una victòria d'ETA'. |
| s-54
| ETA va assessorar les FARC en una matança. |
| s-55
| ETA va assessorar la guerrilla colombiana en la fabricació dels morters que va utilitzar durant els atemptats del 7 d'agost amb motiu de la presa de possessió del president Álvaro Uribe, que van deixar un saldo de 21 morts, segons la policia de Colòmbia. |
| s-56
| La tecnologia correspon més a la que usa ETA que a la de l'IRA, com es va creure inicialment. |
| s-57
| Però, en aquesta ocasió, la novetat existeix, i consisteix precisament en el fet que, per primera vegada en els últims 25 anys de democràcia constitucional, ens trobem davant d'una iniciativa insòlita, que suposa una autèntica solució de continuïtat respecte al que la lluita antiterrorista havia estat en el passat. |
| s-58
| I és que intentar avançar en la solució del problema del terrorisme etarra mitjançant la supressió legal de la formació que ha estat considerada el seu braç polític representa, efectivament, una ruptura radical amb tots els esquemes pels quals s'ha regit fins ara qualsevol estratègia en aquesta matèria. |
| s-59
| No és sorprenent, doncs, en aquest sentit, que aquesta iniciativa, per dir-ho així, revolucionària hagi desencadenat un intens debat polític i social. |
| s-60
| Ni tampoc sorprèn que aquest debat, com tots els que estan provocats per esdeveniments insòlits de certa envergadura, estigui trigant un cert temps a trobar l'enfocament més adequat i a abordar el que realment importa de l'assumpte. |
| s-61
| El debat sobre la constitucionalitat. |
| s-62
| Així, fins ara, el debat que s'ha obert al voltant de la manera de procedir a la il·legalització de Batasuna s'ha centrat en aquells aspectes que tenen a veure amb la seva legitimitat democràtica, la seva legalitat constitucional i la seva consistència jurídica. |
| s-63
| Era, en certa manera, inevitable que fos així. |
| s-64
| D'una banda, la mateixa novetat de la iniciativa recomanava una reflexió política i social prèvia sobre l'ajust als procediments democràtics generals i sobre el seu acomodament en els requeriments particulars de la nostra Constitució. |
| s-65
| D'una altra, els partits que han promogut la mesura, el PP i el PSOE, al mirar de justificar la seva actuació, s'han estimat més fer-ho en termes de dignitat i ètica democràtiques, i no d'oportunitat política. |
| s-66
| Amb això han forçat, conscientment o inconscientment, els altres a pronunciar-se , gairebé en exclusiva, sobre aquestes mateixes qüestions de principis. |
| s-67
| Però, una vegada s'hagi esgotat aquest debat, en certa manera inevitable, sobre la democraticitat i la constitucionalitat de la nova mesura, i un cop s'hagi traslladat, com no podia ser menys, a l'únic fòrum en què es podrà i finalment s'haurà de substanciar, el judicial, els partits no podran eludir per més temps la pregunta que realment importa des de la perspectiva política i que no és cap més que la que versa sobre l'operativitat: ¿servirà de veritat la iniciativa per accelerar la derrota del terrorisme? |
| s-68
| Si es tenen en compte les tímides i evasives respostes que de moment s'han sentit, es diria que la pregunta produeix entre els partits més incomoditat i desconcert que seguretat i contundència. |
| s-69
| Fins i tot els promotors de la mesura han passat de les primeres declaracions entusiàstiques a respondre amb extremada prudència. |
| s-70
| 'Només es tracta d'un pas més' o 'encara queden moltes coses per fer' han estat algunes de les respostes més significatives. |
| s-71
| Com si, una vegada fet el pas irreversible, ara s'adonessin que amb la iniciativa de la il·legalització de Batasuna no només s'ha obert un nou curs polític, sinó que s'ha inaugurat a més a més, i sobretot, una nova època en l'estratègia de la lluita contra el terrorisme d'ETA. |
| s-72
| En realitat, ha estat així, i no és estrany, per tant, que s'extremin les cauteles davant el que encara és desconegut. |
| s-73
| L'estratègia que, més ben conduïda o més mal conduïda, se 'ns havia fet familiar en el passat era la de l'Acord d'Ajuria Enea, que partia del convenciment que era possible i desitjable superar el terrorisme mitjançant la progressiva integració de Batasuna en el joc democràtic i institucional. |
| s-74
| Posava l'esperança en la potencial racionalitat de Batasuna per comprendre ella mateixa, i fer comprendre a ETA, que la violència resulta inútil per assolir objectius polítics i que la democràcia ofereix, en canvi, possibilitats d'acollir en el seu si totes les sensibilitats que integren la pluralitat d'una societat moderna. |
| s-75
| Amb la decisió de procedir a la il·legalització de Batasuna, aquest convenciment anterior es declara inoperant. |
| s-76
| Es podria discutir molt sobre els errors que els uns i els altres partits democràtics han comès en la gestió de l'estratègia dissenyada a Ajuria Enea. |
| s-77
| Però el fet rellevant és que Batasuna no ha pogut, no ha sabut o no ha volgut desenvolupar el paper que aquella estratègia li assignava. |
| s-78
| Batasuna no ha actuat mai com a factor racionalitzador d'ETA, sinó que, contràriament, ha consagrat tota la seva existència a enfortir i, fins i tot, a endurir els postulats i les actituds de l'organització terrorista. |
| s-79
| En els moments més esperançadors de les negociacions que hi ha hagut a la recerca d'una sortida democràtica, com, per exemple, en les converses d'Alger o, fins i tot, en el procés de l'última treva d'ETA, Batasuna ha dimitit de les seves responsabilitats polítiques i s'ha remès sempre a ETA com a subjecte únic de tota interlocució amb l'Estat. |
| s-80
| Batasuna s'ha negat a assumir la seva pròpia existència com a força política representativa de l'anomenada esquerra abertzale, s'ha negat a si mateixa com a organització mínimament autònoma i ha dipositat tota la seva confiança en l'organització armada. |
| s-81
| En aquest sentit, la nova estratègia que ara s'inicia sense Batasuna no hauria de diferir gaire, en la pràctica, respecte a la que s'ha seguit fins ara. |
| s-82
| Batasuna no ha ajudat mai, per dir-ho així, a treure les castanyes del foc ni al sistema democràtic ni a la mateixa ETA. |
| s-83
| A efectes de solucionar el problema del terrorisme, Batasuna s'ha demostrat absolutament inútil i totalment prescindible, i en diversos casos, positivament perjudicial. |
| s-84
| Amb Batasuna o sense, el problema s'haurà de resoldre en els mateixos termes. |
| s-85
| ETA sempre ha cregut que la seva guerra era directament i immediatament contra l'Estat. |
| s-86
| No ha admès en cap moment intermediaris ni en la confrontació ni en la negociació. |
| s-87
| Amb la mesura de posar Batasuna fora de la llei, l'Estat sembla que ha decidit acceptar el repte d'ETA en els mateixos termes en què aquesta el planteja: de tu a tu. |
| s-88
| Llavors, la nova estratègia té de realment nou el fet que aclareix, una vegada per totes, els termes del conflicte, i ho fa precisament desposseint-la de tot aquell fullatge polític amb què Batasuna ha mirat sempre de revestir-la . |
| s-89
| Per més que Batasuna i ETA mateix protestin contra la il·legalització, i per més que mirin de fer-la servir per victimitzar i mobilitzar la seva clientela, no hi ha cap dubte del fet que, en el fons, la nova estratègia de l'Estat coincideix amb la que totes dues organitzacions han volgut i han buscat. |
| s-90
| En aquest sentit, l'operativitat d'aquesta nova estratègia respecte a la derrota final del terrorisme no serà ni superior ni inferior a la de l'antiga, entre altres coses perquè l'anterior no s'ha pogut aplicar mai per falta de voluntat d'ETA i de Batasuna. |
| s-91
| Una altra cosa és, i no de poca importància, quins seran els efectes, per dir-ho així, col·laterals que la nova estratègia produirà sobre la relació entre els partits democràtics i, més en concret, entre els d'àmbit estatal i el nacionalisme basc. |
| s-92
| De moment, estem assistint a una escalada de la tensió entre les formacions. |
| s-93
| I és que, si l'antiga estratègia de l'Acord d'Ajuria Enea va néixer del consens i de la concertació, aquesta d'ara ha vist la llum sota el signe de la confrontació entre les majories i les minories. |
| s-94
| Encara més. |
| s-95
| L'estratègia d'Ajuria Enea es va arribar a fer compartida per tots els partits perquè va sorgir d'un diagnòstic que també havia estat elaborat en comú. |
| s-96
| Ara, en canvi, la confrontació democràtica que s'ha produït o intensificat pel que fa a la nova estratègia obeeix a una altra que és més de fons i que resideix precisament en el fet que el fenomen terrorista etarra ja no rep el mateix diagnòstic per part de tots els partits. |
| s-97
| Sobre el diagnòstic, i no sobre l'estratègia, s'haurà de treballar si es vol aconseguir una actitud compartida contra el terrorisme. |
| s-98
| Ara com ara, el nacionalisme basc no es podrà sumar a una estratègia comuna que parteix d'un diagnòstic que despolititza radicalment el fenomen del terrorisme etarra. |
| s-99
| En aquest punt és on hi ha l'arrel de les diferències. |
| s-100
| La reforma de l'estatut del ministeri fiscal que està elaborant el Ministeri de Justícia no té previst atendre les demandes dels sectors de la judicatura i la política que reclamen que el fiscal general de l'Estat sigui escollit pel Congrés. |