| s-1
| El fet que la Generalitat interpretés la sentència com a favorable resultava inoperant; la Generalitat no disposa d'un País, ni tan sols d'una Efe, que arribi regularment als seus periodistes de TV3. |
| s-2
| Resultat: que el telenotícies de la televisió catalana interpreta la notícia d'acord amb El País, i en desacord amb la Generalitat. |
| s-3
| Dues casualitats: l'una, que una persona política amb poder se 'n va adonar a temps i ho va parar. |
| s-4
| L'altra casualitat, que aquesta mateixa persona política havia estat tocant un projecte d'agència de notícies catalana presentat, per iniciativa privada i particular, a la Generalitat. |
| s-5
| L'incident de TV3 es produí el migdia abans de la tarda en què la persona política en qüestió s'havia d'entrevistar amb l'individu particular portaveu del projecte d'agència. |
| s-6
| El projecte va rebre una acollida francament entusiasta. |
| s-7
| Entrevisió d'un projecte. |
| s-8
| La qualitat de confidencial del projecte impedeix de donar-ne massa detalls, juntament amb la paraula donada de callar al màxim. |
| s-9
| Tot el que se 'n pot dir és que, segons aquest projecte, la Generalitat de Catalunya pot diposar d'una agència de notícies prou decent. |
| s-10
| Que proporcionaria informació Catalunya endins i Catalunya enfora. |
| s-11
| Que, pesseta més, pesseta menys, li vindria a costar una desena part del que li costa anualment TV3. |
| s-12
| Que, possiblement, una agència de notícies catalana, i per tant en català, faria augmentar les publicacions i emissores catalanes i en català en una proporció espectacular - tan espectacular com espectacularment vergonyós és ara el nombre de mitjans de comunicació en espanyol. |
| s-13
| I que, del punt de vista legal, constitucional, estatutari i etcètera, la situació és incomparablement més fàcil que muntar una televisió o una emissora de ràdio municipal: és legalment tan fàcil com crear un diari. |
| s-14
| Les agències de notícies, tot i que de fet són un braç dels governs, de dret són una senzilla societat anònima per accions. |
| s-15
| Que les accions les subscrigui un organime públic o un particular, són coses en què el sistema establert no s'hi posa ... |
| s-16
| Dues vegades en la mateixa roca. |
| s-17
| El projecte, acollit amb tant d'entusiasme mercès a les excessives lectures dels periodistes de TV3, va patir una frenada igualment entusiasta i sobtada. |
| s-18
| Va ser entre Nadal i Cap d'Any de l'any passat, i coincidint, dia per dia, amb l'envol de l'Operació Roca. |
| s-19
| Si d'un punt de vista estrictament estratègic, frenar una agència de notícies sembla tan poc intel·ligent com haver frenat TV3 amb l'excusa que era il·legal, del punt de vista estretament tàctic, és a dir del punt de vista de la catalanització d'Espanya, era ben explicable: si un català volia arribar a manar a Madrid, Catalunya havia de fer bondat, no cridar, i no espantar Madrid amb una agència de notícies; perquè a Madrid, on els Luís Maria Anson sobren tant com a nosaltres ens falten, sabien molt bé que si TV3 els fa tant mal com a nosaltres bé, una agència de notícies és pitjor: és molt més barata, és molt més legal, i és molt més influent. |
| s-20
| Influeix tots els diaris, totes les ràdios i tots els informatius de televisió. |
| s-21
| 'Com podia, doncs, un català dir que volia catalanitzar Espanya, si amb l'altra mà catalanitzava Catalunya, a més d'internacionalitzar-la , que és la finalitat de qualsevol agència de notícies? |
| s-22
| Ara en aquesta precisa setmana, la cosa està com segueix - traient-ne tot allò que per paraula donada no es pot dir, i que com sempre passa amb aquesta mena de secretets no és essencial a l'afer: - l'operació Roca ha fracassat estrepitosament, i irremeiablement ja no cal, doncs, fer el bé davant de Madrid. |
| s-23
| - El govern central, en vista de la pujada del vot autonomista i nacionalista a Catalunya i a Euskadi, ataca autonomismes i nacionalismes: és l'acreditada tàctica de 'garrotada allà on fa bot'. |
| s-24
| - L'Associació de la Premsa Comarcal de Catalunya va decidir, fa unes setmanes, estudiar la creació d'una agència de premsa comarcal. |
| s-25
| - Qui pot ser decisiu en aquest afer és el client: concretament, els mitjans de comunicació del territori de llengua catalana interessats a rebre informació en català, l'opinió d'alguns dels quals vesteix aquest diguem -ne informe. |
| s-26
| Ramon Barnils El Temps, 7 de juliol de 1986. |
| s-27
| La taxa d'atur s'ha incrementat d'una mica més d'una dècima a la comarca del Garraf respecte del mes anterior, segons dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat corresponents al gener. |
| s-28
| Les cinquanta-nou persones que han entrat a l'atur al Garraf han situat la taxa actual en un 7'02%, 1'4 dècimes per sobre del 6'88 registrat durant el mes de desembre. |
| s-29
| Aquesta dada situa la comarca per sobre de la mitjana de la demarcació que és del 6'94% ja que ha pujat un 1'82%. |
| s-30
| Actualment a la comarca hi ha 2.861 aturats d'una població activa que supera les 40.700 persones. |
| s-31
| Els municipis del Garraf que tenen una taxa d'atur més elevada Canyelles i Cubelles que superen el 9% i el 8% respectivament. |
| s-32
| Aquestes poblacions se situen entre 1'5 i 2 punts per sobre de la mitjana comarcal. |
| s-33
| Entre els municipis amb una ocupació més alta hi ha Olivella amb una taxa d'atur per sota del 5'5%. |
| s-34
| Catalunya segueix sent el territori amb la taxa més baixa d'atur registrat a l'Estat espanyol amb un 6,6% de la població activa. |
| s-35
| No obstant això, al gener el nombre de desocupats va incrementar-se en 3.482 persones, de manera que la xifra total va arribar a les 177.656 persones. |
| s-36
| Per demarcacions, a Barcelona l'atur va pujar en 2.494 persones, un 1,82% més que el mes anterior. |
| s-37
| A Girona l'augment va concretar-se en 553 persones, amb un increment del 3,58%. |
| s-38
| A Lleida el col·lectiu d'aturats va registrar 274 persones més i un 4,47%, mentre que a Tarragona hi va haver 161 aturats més, amb un augment de l'1,04%. |
| s-39
| Ara la taxa d'atur de les quatre demarcacions se situa en un 6,94% a Barcelona, 6,2% a Girona, 4,47% a Lleida i 5,64% a Tarragona. |
| s-40
| L'asseguradora del Patronat esportiu de l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) ha indemnitzat amb 28 milions de pessetes un home que va resultar ferit amb greus lesions i seqüeles quan, gronxant-se en un pal d'una porteria de futbol instal·lada a la platja, aquesta li va caure a sobre. |
| s-41
| El perjudicat, juntament amb el seu advocat, ha denunciat avui públicament el risc que generen aquestes instal·lacions, l'ancoratge de les quals no està regulat, i que han causat quatre accidents similars en els darrers anys a Vacarisses (Vallès Occidental), Manresa (Bages) i Castelldefels. |
| s-42
| Gabi Ruiz Bernal, de 39 anys d'edat, ha explicat avui la seva experiència per mirar de sensibilitzar les administracions i els responsables directes de la fabricació i instal·lació d'aquestes porteries tant a escoles com a platges, ja que entén que una simple falca podria evitar el risc que suposen sobretot pels nens. |
| s-43
| L'home va resultar greument lesionat, i va necessitar un mes d'ingrés a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Bellvitge després que la nit del 19 de juliol de 1998, quan passejava amb la dona i uns amics per la platja de Castelldefels, va gronxar-se d'un dels pals de la porteria que hi havia instal·lada. |
| s-44
| La porteria, de més de 100 quilos de pes, va caure sobre Gabi Ruiz, de nacionalitat nord-americana, i li va causar un greu traumatisme cranial que li ha canviat la vida. |
| s-45
| La dona de Gabi ha explicat que quan va recuperar-se del coma va haver d'aprendre de nou a parlar, i va necessitar rehabilitació per superar els problemes de comprensió temporal que presentava: no podia recordar les coses que havia fet, coses tan bàsiques com si havia esmorzat o no. |
| s-46
| Actualment encara està en rehabilitació amb un psicologopeda que l'ensenya 'a pensar'. |
| s-47
| Gabi és llicenciat en Belles Arts i Arquitectura, i es dedicava a l'arquitectura paisatgística amb força èxit al seu país d'origen. |
| s-48
| El seu advocat, Sebastià Martínez Rey, ha explicat que van interposar una denúncia contra els responsables de la instal·lació de la porteria davant els jutjats de Gavà (Baix Llobregat) per entendre que els fets eren constitutius d'un delicte d'imprudència greu, però la Fiscalia va informar desfavorablement, per considerar que el denunciant havia fet 'un ús indegut' de la porteria. |
| s-49
| El jutge d'instrucció va estimar més adient seguir les diligències judicials per una falta d'imprudència lleu, però en haver passat ja tres anys des de l'inici del procediment, la família del lesionat va decidir desistir de la denúncia i arribar a un acord extrajudicial, que es va signar el mes passat. |
| s-50
| L'advocat ha lamentat, però, que l'Ajuntament de Castelldefels no va retirar ni falcar les porteries en passar els fets, que a més no era la primera vegada que es produïen: el juliol de 1997, un nen de 16 anys va patir importants lesions en caure-li a sobre també una porteria a la platja. |
| s-51
| Aquest estiu, però, ja no hi ha porteries a la zona de platges de Castelldefels. |
| s-52
| L'advocat ha explicat que no existeix cap normativa que obligui a la instal·lació de mesures de seguretat o falques en les porteries, i són pocs els ajuntaments i escoles que tenen cura d'aquests riscos, com per exemple sí que fa l'Ajuntament de Calella de Mar (Maresme). |
| s-53
| En aquest sentit, tant l'advocat com la família de Gabi ha reclamat que es prenguin mesures, tot i recordant que aquest tipus d'accident es repeteix cada any, i les víctimes acostumen a ser nens. |
| s-54
| En concret, la família ha recordat, a més a més dels dos casos de Castelldefels, la mort l'any 1995 del noi manresà Xavier A.A., que amb 9 anys d'edat, va patir les conseqüències de la caiguda d'una porteria de futbol al cap quan jugava al Club Gimnàstic Manresa; o la mort també d'un noi de 10 anys de Vacarisses l'abril de 2000 quan li va caure a sobre una porteria on s'estava gronxant a la urbanització el Ventaiol. |
| s-55
| El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha qualificat d''hilarants' les declaracions fetes pel conseller en cap, Artur Mas, en el sentit que CiU podria sortir reforçat del debat parlamentari sobre la seva acció de govern. |
| s-56
| Ridao ha dit que la renúncia de Mas a defensar el Govern en els debats de la tardor 'el desinfla com a candidat'. |
| s-57
| El dirigent republicà ha manifestat que 'si bé és possible que la moció de censura pugui resultar contraproduent per a Maragall, provoca certa hilaritat que Mas es mostri confiat que l'acció de govern de CiU li permetrà sortir reforçada dels debats de la tardor'. |
| s-58
| Per a Ridao, 'més valdria que després de tancar a zero l'equador del present mandat amb els dos objectius fonamentals - la millora de l'autogovern i del finançament - utilitzessin aquests debats per presentar els seus projectes de futur immediat i les potencialitats, si és que n'hi ha, de la seva col·laboració amb el PP'. |
| s-59
| Ridao també ha criticat la decisió del conseller en cap de no intervenir en els debats parlamentaris. |
| s-60
| 'Mas es desinfla com a líder de futur de CiU en no afrontar els reptes d'aquests debats', ha dit el portaveu d'ERC, i ha afegit que 'encara ha de demostrar que no només és un simple cartell electoral o el candidat preferit per Aznar a Catalunya, una mena de clònic de Piqué a CDC, i això no ho aconseguirà si no surt de la tutela de Pujol'. |
| s-61
| Joan Ridao argumenta que la llei permet a qualsevol membre del Govern contestar una moció de censura. |
| s-62
| El portaveu d'ERC ha rebatut tots els punts que Artur Mas considerava ahir com a positius de l'acció de govern de CiU. |
| s-63
| Així, qualifica de 'mal pacte' l'acord de finançament i s'acusa el Govern català d''impotent' per no poder elevar el sostre d'autogovern. |
| s-64
| Ridao també s'ha referit al PSC per qualificar de 'mera comparsa del PSOE' el paper assumit en l'àmbit del finançament i, en el terreny de l'autogovern, ERC considera que 'encara està per concretar fins on està disposat a arribar el PSC'. |
| s-65
| La Comissió de Control de la CCRTV i de les Empreses Filials del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei conjunta de tots els grups que encarrega al Consell de l'Audiovisual de Catalunya un informe sobre la viabilitat d'una Agència Catalana de Comunicació. |
| s-66
| Segons el text de la proposició no de llei aprovada 'al Parlament de Catalunya, d'acord amb la Llei 2/2000, de 4 de maig, insta el Consell de l'Audiovisual de Catalunya a elaborar i presentar a aquest Parlament un informe sobre la viabilitat de la creació d'una Agència Catalana de Comunicació i, en el seu cas, l'abast i les característiques d'aquesta iniciativa'. |
| s-67
| En tractar-se d'una proposició no de llei conjunta de tots els grups no l'ha debatuda i s'ha donat per defensada. |
| s-68
| La proposició no de llei és el resultat d'una iniciativa presentada el passat 24 de maig per ERC, a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya, on reclamava la creació d'una Agència Catalana de Comunicació. |
| s-69
| Finalment, ERC va retirar la proposta davant el compromís de tots els grups de plantejar la possibilitat que fos el CAC qui es pronunciés a través d'un informe. |
| s-70
| En aquella ocasió, Bargalló va assenyalar que la proposta inicial d'ERC 'és la necessitat de creació d'una agència catalana de notícies des de la concepció d'un servei públic', per tal de 'dotar el país d'una eina de transmissió de notícies d'un cantó a l'altre dels països de parla catalana, fet en català i des de perspectiva catalana', així com que sigui 'tant de consum intern pels mitjans comarcals com de consum extern pels altres mitjans d'informació d'arreu del món interessats en les notícies que esdevinguin a Catalunya'. |
| s-71
| La proposta dels republicans plantejava el traspàs d'Efe a la Generalitat i recollir altres iniciatives existents com Intra-ACN. |
| s-72
| Bargalló va insistir que ERC 'té en el seu programa i ho tindrà sempre la creació de l'espai comunicatiu català, d'un espai nacional arreu dels Països Catalans i en llengua catalana', en el qual creuen 'que l'existència d'una agència de comunicació és vital i que les administracions, o la creen, o ajuden a la seva creació'. |
| s-73
| La resta de grups parlamentaris van mostrar les seves reticències a aprovar la proposició no de llei, encara que van coincidir en escoltar l'opinió del CAC. |
| s-74
| El portaveu del grup d'IC-V, Joan Boada, va demanar una discussió molt més àmplia sobre si és necessària o no una Agència Catalana de Comunicació, mentre el diputat del PP Francesc Vendrell va considerar que no era convenient la creació d'una Agència Catalana de Comunicació partint del traspàs del servei d'Efe a Catalunya. |
| s-75
| El diputat de Socialistes-Ciutadans pel Canvi (SCC), Josep Maria Carbonell, va assegurar que la proposició 'hauria de portar a un debat en profunditat sobre el paper de les administracions públiques en el conjunt de la informació'. |
| s-76
| Carbonell va defensar el servei públic audiovisual però va afegir que 'no tenim clar exactament si aquest paper d'intervenció en el món de la comunicació implica a més que hi hagi una agència oficial de notícies'. |
| s-77
| Per la seva banda, la diputada de CiU Maria Eugènia Cuenca va assegurar que compartia la necessitat que existeixi un espai de comunicació català, però 'una cosa és parlar de la transferència dels recursos d'Efe i una altra la necessitat de crear una Agència Catalana de Comunicació'. |
| s-78
| En aquest sentit, la diputada de CiU va afegir 'el nostre grup es planteja si cal engruixir la presència pública en els mitjans de comunicació o bé incentivar que aquesta agència pugui ser privada'. |
| s-79
| Cuenca considera que transformar Efe 'no seria un bon camí' sinó que el que caldria és 'demanar recursos per tal de crear de bell antuvi una agència pròpia. |
| s-80
| La pràctica era tabú des que es va acusar un cirurgià d'accelerar una mort. |
| s-81
| El Japó va reprendre ahir la pràctica de trasplantar òrgans procedents de donants en situació de mort cerebral, una intervenció que va ser suspesa voluntàriament pels metges el 1968, després que el primer cirurgià que realitzava un trasplantament de cor fos acusat d'accelerar la mort del donant. |
| s-82
| Una llei regularà els trasplantaments que es realitzin a partir d'ara al Japó. |
| s-83
| La primera donant d'aquesta nova etapa va ser una dona d'uns 40 anys que va morir d'un infart de miocardi la nit de dissabte passat, a qui es van extreure el cor, el fetge i els ronyons. |
| s-84
| Els pulmons no estaven en bon estat i no seran trasplantats, malgrat que la Xarxa Japonesa d'Òrgans per a Trasplantaments havia seleccionat ja els receptors. |
| s-85
| La mort de la donant es va produir a l'Hospital Kochi de la Creu Roja, al sud de Tòquio, i des d'allà els òrgans van ser repartits a Nagano, Nagasaki i Tohoku per ser trasplantats a diferents persones. |
| s-86
| Aquesta intervenció havia creat una gran expectació, i des de fa uns quants dies nombrosos periodistes s'esperaven a les portes de l'Hospital Kochi. |
| s-87
| Fins i tot el primer ministre japonès, Keizo Obuchi, es va pronunciar sobre el fet que el Japó comenci a recuperar el retard que ha sofert en aquests 30 anys en matèria de trasplantaments. |
| s-88
| La impossibilitat de realitzar donacions i trasplantaments d'òrgans al Japó ha obligat els últims anys que molts malalts haguessin de buscar la solució en altres països d'Occident. |
| s-89
| Els cirurgians japonesos van quedar marcats durant molts anys després de la mort d'aquell primer receptor d'un cor, l'any 1968. |
| s-90
| El metge que va realitzar la intervenció va ser acusat d'haver extret l'òrgan d'un home la mort del qual no havia estat científicament confirmada. |
| s-91
| El trasplantat va morir, i aquesta pràctica va passar a ser tabú. |
| s-92
| En l'extracció d'òrgans feta ahir a l'Hospital Kochi hi van intervenir vuit cirurgians. |
| s-93
| La donant es trobava en situació de mort cerebral, equivalent a un coma irreversible. |
| s-94
| La mort va ser anunciada després d'haver aconseguit l'autorització de la seva família per procedir a les extraccions d'òrgans. |
| s-95
| La companyia teatral del Bages, Mite -les, presenta al Teatreneu del barri de Gràcia barceloní la seva adaptació de la popular novel·la de Lucia Etxebarria 'Amor , curiosidad , Prozac y dudas', després de l'èxit de públic i els bons auguris de la crítica en la seva presentació a la darrera Fira del Teatre de Tàrrega. |
| s-96
| L'obra s'estrena aquest dimecres , dia 23, amb la presència de l'autora, que la veurà per primera vegada. |
| s-97
| Després de Barcelona començarà una gira per Catalunya, que encara no s'ha concretat. |
| s-98
| 'Amor , Prozac i dubtes' és una adaptació lliure però 'molt fidel' de la popular novel·la de Lucía Etxebarria 'Amor , curiosidad , Prozac y dudas', que explica la història de tres germanes, a la trentena, que dubten i pateixen per tots els conflictes de la vida que els ha tocat viure i que volen canviar definitivament. |
| s-99
| La versió teatral, adaptada i dirigida pel barceloní Lluís Hansen, converteix les tres germanes de la novel·la en les protagonistes absolutes de l'obra, ja que, tal com ha explicat ell mateix a la presentació que s'ha fet aquest matí, a través de les tres dones es pot parlar dels diferents models de dones existents. |