| s-101
| I ha parlat de la necessitat de desenvolupar un nou model per la salut mental. |
| s-102
| Aquest, segons els socialistes, ha de passar per una nova llei, així com per la integració dins la xarxa de salut del sistema de salut mental i el d'atenció a les drogodependències. |
| s-103
| Maragall ha promès establir un nou Institut Català de la Salut que ha de ser més modern i de més qualitat, crear una agència de la salut pública de Catalunya i fomentar un sistema sanitari més participatiu, garantint, per exemple, el dret a escollir el professional i el centre d'atenció en cas que el pacient no quedi satisfet o poder optar a una segona opinió quan es tracti de malalties de pronòstic greu. |
| s-104
| A part d'aquests compromisos, ha remarcat que s'han d'oferir serveis sanitaris més confortables, com ara: uns serveis d'urgència amb més recursos, habitacions d'hospitals més còmodes i amb més intimitat, una atenció telefònica o per internet adequada, i la promoció del transport urgent arreu de Catalunya. |
| s-105
| Aquest, segons preveu el decàleg del PSC, ha d'estar diferenciat del programat. |
| s-106
| Finalment, ha anunciat que es consensuarà un nou model retributiu bàsic homogeni per a tots els professionals de la xarxa sanitària, d'aplicació entre quatre i vuit anys, que ha de comportar un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tots els treballadors del sector. |
| s-107
| I ha assegurat que es reformarà l'administració catalana, creant un nou Departament de Salut que substituirà l'actual Departament de Sanitat i Seguretat Social. |
| s-108
| El seu objectiu serà el manteniment de la salut i no només el tractament de la malaltia, segons Pasqual Maragall. |
| s-109
| La Zona d'Activitats Logístiques del Prat de Llobregat, segona fase de l'actual ZAL de la Zona Franca de Barcelona, podria registrar plena ocupació en el termini de cinc o sis anys, segons ha explicat el conseller delegat del Centre Intermodal de Logística (CILSA), Santiago Bassols. |
| s-110
| Aquest dilluns s'ha signat el primer contracte d'instal·lació d'una empresa a la ZAL-Prat, que correspon a la multinacional alemanya Schenker, un dels líders mundials en serveis logístics. |
| s-111
| De fet aconseguir l'establiment de tots els líders mundials és un dels objectius que es planteja CILSA per a la nova ZAL-Prat, 'que per fi ens permet saltar el Llobregat', ha dit Bassols, que esdevé la més important d'Europa i la Mediterrània com a multimodal ja que integra carretera, port, aeroport i xarxa ferroviària. |
| s-112
| En total s'hi podran ubicar 90 empreses, una de les quals podria ser la cervesera Damm, en una superfície de 120 hectàrees amb 400.000 metres quadrats de magatzems i 100.000 més d'oficines. |
| s-113
| Es calcula que hi treballaran unes 8.000 persones sumades a les 4.000 que ja treballen a l'actual ZAL que es va inaugurar el 1993 i que ja és plena. |
| s-114
| El municipi de Castelldefels acull entre demà i dimecres les II Jornades universitàries sobre mobilitat estudiantil i llengua. |
| s-115
| L'objectiu d'aquestes Jornades, organitzades pel DURSI, és avaluar la situació de la llengua catalana a les universitats i valorar les actuacions fetes des de la celebració de les I Jornades ara fa tres anys a Tarragona. |
| s-116
| Des de llavors, les universitats, en coordinació amb el DURSI, han posat en marxa una sèrie d'actuacions per fer compatible la creixent mobilitat universitària amb el respecte a la realitat lingüística de Catalunya. |
| s-117
| En són una mostra els programes d'acolliment cultural i els diferents recursos per aprendre català i donar a conèixer la realitat social i cultural del país. |
| s-118
| Per reflexionar sobre aquestes qüestions, al llarg de les Jornades hi haurà una àmplia representació del món universitari català, des de responsables dels serveis lingüístics i dels programes de mobilitat i acollida fins a docents, voluntaris lingüístics i estudiants estrangers. |
| s-119
| Claudi Alsina, director general d'Universitats, i Jordi Roigé, director general de Política Lingüística de la Generalitat, seran els encarregats d'inaugurar les Jornades demà a les 9.30 del matí, i el conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, hi intervindrà demà al vespre, a les 20.30. |
| s-120
| També hi prendran part una professora de la Universidade de Santiago de Compostela, que explicarà la situació de Galícia, i el viceconseller de Política Lingüística del País Basc. |
| s-121
| Un cop finalitzades les jornades, es redactaran unes conclusions que es faran públiques. |
| s-122
| El conseller del Departament d'Universitat , Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, ha lamentat avui la mort del científic David Cardús, de qui ha dit que era 'un científic i un metge eminent, amb una gran obra feta'. |
| s-123
| El conseller considera que amb la seva mort 'perdem un gran científic i un gran català' i ha destacat la seva preocupació per enfortir els llaços entre Catalunya i Els Estats Units i per articular la petita comunitat científica catalana que hi ha a Nordamèrica. |
| s-124
| David Cardús va morir a la ciutat de Houston (Texas) la matinada passada, als 80 anys d'edat. |
| s-125
| El conseller ha recordat les activitats de catalanística del 'grup de Houston' que encapçalava Cardús, com ara una revista que aquest grup publicava i que ell mateix llegia en els anys que va passar als Estats Units. |
| s-126
| Cardús va fundar el 1979 l'American Institute for Catalan Studies i va impulsar la Federació d'Entitats Catalanes de Nordamèrica. |
| s-127
| Segons Mas-Colell, 'Catalunya té la sort de tenir una comunitat exterior que és un gran actiu per al país i David Cardús n'era un exemple perfecte'. |
| s-128
| David Cardús va morir a la ciutat de Houston (Texas) la matinada passada, als 80 anys d'edat. |
| s-129
| Vivia als Estats Units des de 1957 i era conegut sobretot per haver participat en la selecció de la primera tripulació nord-americana que va viatjar a l'espai, a principis dels anys 60. |
| s-130
| Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona, era especialista en rehabilitació cardíaca, en les condicions de vida de l'home a l'espai i en l'aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina. |
| s-131
| Premiat arreu del món, la Generalitat li va atorgar l'any 1984 la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. |
| s-132
| El diputat d'ERC Xavier Vendrell ha anunciat que ERC presentarà al·legacions als set estudis d'impacte ambiental del total d'obres previstes al PHN que el Govern espanyol ha presentat avui. |
| s-133
| El conjunt d'al·legacions plantejaran 'la incompatibilitat entre el projecte de transvasament i la preservació del Delta de l'Ebre, tant des d'un punt de vista d'espais naturals com de la continuïtat sostenible dels diferents aprofitaments econòmics de la zona'. |
| s-134
| Després que el Ministeri de Medi Ambient presentés avui l'estudi d'impacte ambiental del transvasament de l'Ebre, Vendrell ha afirmat que 'és incompatible un transvasament amb la continuïtat del Delta'. |
| s-135
| El diputat republicà ha manifestat que ERC continuarà la lluita perquè Brussel·les 'no financi cap de les obres projectades'. |
| s-136
| ERC presentarà les al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental del transvasament en el termini de dos mesos, i les enviarà també a la Comissió Europea que està estudiant el projecte. |
| s-137
| El diputat d'ERC i responsable de política mediambiental del seu partit ha reiterat que un dels punts centrals de cara a un possible pacte de govern en el qual participin els republicans passa per 'una oposició frontal del nou govern de la Generalitat a l'execució de qualsevol obra de transvasament prevista al PHN'. |
| s-138
| L'Aula d'Humanitats del Centre Cultural La Mercè i el Col·legi de Psicòlegs de Girona han organitzat un seminari sobre l'educació de la persona en l'entorn quotidià del segle XXI. |
| s-139
| El seminari, que porta per títol 'Ètica domèstica' es portarà a terme el proper dimecres a la Mercè. |
| s-140
| Psiquiatres, psicòlegs i educadors socials analitzaran els aspectes sobre l'entorn emotiu i d'educació en valors que viu el nen en la societat actual. |
| s-141
| El seminari vincula àmbits com l'educació, la psicologia i els nous hàbits socials i familiars en relació amb el creixement de la persona i va adreçat a professionals de diferents àmbits relacionats amb la formació i el creixement interior de la persona i al públic en general. |
| s-142
| La jornada es tancarà amb una conferència oberta a la ciutat, a càrrec del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, que analitzarà la importància de la comunicació en el procés de creixement emocional. |
| s-143
| La matrícula al seminari és oberta i costa 30 euros, amb preu reduït per alguns grups i els col·legiats del Col·legi de Psicòlegs. |
| s-144
| L'assistència al seminari es convalida per un crèdit de lliure elecció a la UdG. |
| s-145
| Modest Cuixart exposa a la Sala Verdaguer del Departament de Cultura, a Barcelona, 23 obres creades els últims deu anys sota el títol de 'Cuixart , ara'. |
| s-146
| La mostra, que es podrà visitar fins al pròxim 7 de setembre presenta especialment set obres de gran format que l'artista va pintar sense cap esbós previ en paper. |
| s-147
| Segons la directora del Taller Cuixart, Raquel Medina, la selecció d'obres 'constitueix un particular i sentit homenatge al surrealisme i a aquell esperit magicista que va néixer amb Dau al Set, aquell subtil sentit del misteri que de fet ha mantingut sempre com una constant inalterable en la seva obra al llarg de més de mig segle'. |
| s-148
| En motiu de la mostra el Departament de Cultura ha editat un catàleg de l'exposició amb textos del conseller de Cultura; del comissari; de Mònica Pagès, biògrafa de Cuixart, i de Raquel Medina. |
| s-149
| La mostra servirà també per presentar el pròxim 19 de juny, a les set de la tarda, la biografia de Modest Cuixart escrita per Mònica Pagès. |
| s-150
| Modest Cuixart (Barcelona, 1925) va ser un dels fundadors del grup artístic Dau al Set, l'any 1948, data a partir de la qual comença a dedicar-se plenament a la pintura. |
| s-151
| Ha conreat diversos estils com l'informalisme, el collage i la figuració màgica. |
| s-152
| Ha treballat també a París i a Lió i la seva obra ha estat exposada a galeries i museus d'Europa i Amèrica. |
| s-153
| Entre les distincions de Cuixart es troba la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, que va rebre el 1982. |
| s-154
| La companyia elèctrica Fecsa Endesa i l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro han signat recentment un conveni de col·laboració mitjançant el qual la companyia elèctrica es compromet a soterrar cinc trams d'una línia aèria que passa per l'Avinguda de la Llum de la població. |
| s-155
| Els treballs suposaran una inversió superior als 565 mil euros que seran sufragats al 50 % per les dues parts. |
| s-156
| L'actuació es complementarà amb la reforma de la xarxa de baixa tensió de l'espai del Mercat Setmanal. |
| s-157
| Els treballs, que han començat fa poc i es preveu que s'allarguin durant les properes setmanes, consisteixen en la modificació de la xarxa de mitjana tensió que transcorre per l'Avinguda de la Llum. |
| s-158
| L'actuació es tradueix en convertir en subterrani cinc circuits aeris de 620 metres cadascun. |
| s-159
| D'aquesta manera, no només es guanya en seguretat, sinó que es millora l'impacte visual de les instal·lacions elèctriques al municipi. |
| s-160
| Paral·lelament, Fecsa Endesa ha reformat també la xarxa de baixa tensió de l'espai del Mercat Setmanal, on s'ha eliminat un tram de línia aèria ubicada dins de l'aparcament d'aquest sector de Castell-Platja d'Aro. |
| s-161
| Aquesta actuació, que s'ha dut a terme aprofitant la reforma del centre de distribució i de la xarxa de la zona, ha permès soterrar aquesta línia elèctrica i augmentar-ne la capacitat de transport, la qual cosa suposarà una millora en la qualitat del subministrament. |
| s-162
| Aquesta acció, que ha tingut un pressupost de 61 mil euros, elimina el risc elèctric que podria ocasionar la caiguda d'un fil o el trencament d'algun suport, així com la reducció de l'impacte ambiental en suprimir el doble circuit que travessava tota la plaça remodelada recentment. |
| s-163
| La contrarrellotge pels drets humans no ha passat de llarg de la ciutat de Lleida. |
| s-164
| El ciclista italià Willy Mulonia ha parat aquest vespre a la Universitat de Lleida (UdL) per explicar la seva particular lluita pels drets humans que va començar des de Barcelona dissabte passat juntament amb Amnistia Internacional. |
| s-165
| Es tracta d'una contrarrellotge de 3.000 quilòmetres que farà per bona part del territori de l'estat espanyol demanant signatures a favor de causes concretes per a la lluita dels drets humans que s'extrapolen a causes més generals. |
| s-166
| El Govern de la Generalitat va acordar ahir el cessament de Jordi-Joan Rosell i Selvas com a director general de Política Hidràulica, segons ha informat a través d'un comunicat de premsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. |
| s-167
| Rosell ocuparà ara el càrrec de director general d'Obra Civil de l'empresa GISA. |
| s-168
| Jordi-Joan Rosell deixarà el càrrec de Director General de Política Hidràulica, que comporta també la presidència de la Junta d'Aigües, després que ahir el Govern de la Generalitat acordés el seu cessament. |
| s-169
| Rosell ocupava el càrrec des del maig de 1995, i, segons fonts de la Generalitat, 'la seva activitat s'ha caracteritzat per una intensa cooperació amb els grans usuaris de l'aigua com són els ajuntaments i les comunitats de regants del nostre país, a més d'haver-se compromès amb la transformació de l'administració hidràulica de la Generalitat'. |
| s-170
| Els departaments de Política territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient reconeixen 'la tasca realitzada per Rossell i també la seva aportació al procés que va conduir a la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua el passat 31 de desembre i que va culminar el 20 de maig amb l'aprovació dels Estatuts que inicien el procés d'adscripció de la Junta d'Aigües i la Direcció general de Política Hidràulica al Departament de Medi Ambient' . |
| s-171
| Jordi-Joan Rossell es reincorporarà a les tasques d'execució d'obra pública i ocuparà el càrrec de Director General d'Obra Civil de l'empresa GISA. |
| s-172
| La Capitania Marítima de Palamós fa una crida perquè 'la gent del mar i els usuaris de la marina de lleure' utilitzin el català com a llengua habitual, i per primera vegada ha publicat en llengua catalana les Instruccions de Navegació per a les aigües marítimes de la demarcació de Girona. |
| s-173
| La Capitania Marítima 'per primera vegada i en un esforç per normalitzar la nostra llengua' ha confeccionat les Instruccions de Navegació en català, 'estenent-la a l'ús oficial de l'Administració Marítima', segons un comunicat que ha fet públic el capità marítim, Josep Marsal. |
| s-174
| El mateix comunicat assenyala que 'la formació de la nostra gent de mar i dels usuaris de la marina de lleure ha estat sempre en castellà i existeix una mena de temor a expressar-se en català'. |
| s-175
| Marsal afegeix: 'Voldríem esperonar la utilització del llenguatge mariner català', ja que 'més sovint del que es creu, moltes paraules i expressions castellanes són d'arrel catalana' i 'la Capitania Marítima opina que els neologismes anglesos cal traduir-los directament d'aquesta llengua al català, sense passes intermitges en castellà'. |
| s-176
| El Butlletí de la Província de Girona publica precisament la Resolució de Capitania Marítima de Palamós, per la qual s'aproven les Instruccions de Navegació per a les aigües marítimes de Girona. |
| s-177
| Les instruccions són un resum de les principals normes que regulen les activitats de lleure marítim: la navegació esportiva, el bany, els abalisaments de platges i els serveis marítims de temporada. |
| s-178
| A més, precisa les condicions i restriccions de navegació, adaptant la reglamentació general a les particulars característiques de la costa gironina, en tot allò que fa referència a la seguretat marítima i la protecció del medi marí. |
| s-179
| Aquest any s'han incorporat les darreres modificacions en matèria de titulacions nàutiques, la regulació de les motos nàutiques, les normes de seguretat de les activitats subaquàtiques, la utilització de pictogrames per a les autoritzacions i prohibicions a indrets concrets de la costa i l'assegurança de subscripció obligatòria per a bastiments i motos nàutiques. |
| s-180
| El jutge ha donat la raó al Futbol Club Barcelona i el jugador brasiler Geovanni en el litigi que els va plantejar l'empresa 'Millenium Foot-bol' i el mitjancer Pedro Martínez Massip, en reclamació d'una comissió per les seves suposades gestions com a representants del futbolista abans de ser traspassat al Barça. |
| s-181
| La sentència, a la qual ha tingut accés Intra-ACN, ha estat dictada pel jutjat de primera instància número 48 de Barcelona, i desestima la demanda presentada per Millenium Foot-bol i Pedro Martínez per entendre que no només no s'ha demostrat que tingués cap relació contractual amb el futbolista, sinó que a més a més de la prova practicada, s'ha observat que alguns documents aportats eren falsos. |
| s-182
| La resolució, en atenció a aquestes falsedats i mala fe, imposa les costes del procediment als defensors per 'temeritat'. |
| s-183
| Els demandants van reclamar als jutjats ' la quantitat que resultés d'aplicar el 10 per cent del valor brut de la negociació del traspàs del jugador Geovanni, més interessos legals, des de la formalització del contracte definitiu '. |
| s-184
| Segons la sentència, però, 'no s'ha practicat cap prova que permeti assolir la conclusió ni tan sols presumptiva, de l'existència d'una relació contractual de comissió mercantil entre els demandants i el Futbol Club Barcelona'. |
| s-185
| El jutge recorda que els demandants mai no han estat representants del Barça, i es van presentar davant el club català com a representants exclusius a l'Estat Espanyol del jugador Geovanni Deiberson. |
| s-186
| El cas és que durant les negociacions entre el Club Cruceiro, on pertanyia el jugador, i el Barça, l'abril de 2001, es va arribar a un principi d'acord per 18.000 dòlars nord-americans. |
| s-187
| Els demandants van aparèixer llavors en escena i van contactar amb Anton Parera, que representava els interessos del Barça, i van manifestar-li que podien aconseguir el fitxatge per 11.000 dòlars en base a un document presumptament signat pel director esportiu del Club Cruceiro que autoritzava Millenium a negociar el traspàs del jugador. |
| s-188
| El document, però, 'va resultar en definitiva fals', assenyala la sentència. |
| s-189
| El traspàs finalment es va fer per 18.000 dòlars, per la qual cosa no té cap sentit la reclamació de comissió al club blaugrana. |
| s-190
| Els demandants també van fer una reclamació respecte el jugador i el seu representant pel mateix motiu, i el jutge igualment ho desestima perquè la prova cal·ligràfica practicada ha demostrat que el suposat document que autoritzava els demandants a representar el jugador en aquesta negociació del traspàs contenia una signatura falsa. |
| s-191
| El PSC de Lleida ha comunicat que lamenta la suspensió de pagaments de Copaga i espera que el Govern català aclareixi els punts 'obscurs' d'aquesta situació. |
| s-192
| 'Aquest fet constata la feblesa d'una entitat de la qual havien sorgit notícies ja molt preocupants en els darrers temps', segons el PSC. |
| s-193
| Els socialistes de Lleida esperen que d'aquesta situació no se 'n derivi un retrocés per part del món cooperatiu agrari i que, per tant, es prenguin les accions oportunes per assegurar primer la continuïtat de la cooperativa Copaga i, segon, que aquesta situació no signifiqui la pèrdua per part del món cooperatiu de les activitats que Copaga realitzava. |
| s-194
| El PSC insta el Govern de la Generalitat a aclarir les garanties que va requerir en el seu moment per l'atorgament d'un crèdit de 6 milions d'euros, per acord del Consell Executiu, quan ja es tenien prou indicis de la situació econòmica que travessava la cooperativa. |
| s-195
| Des del PSC també s'espera per part dels òrgans corresponents de la Generalitat l'execució de les accions oportunes per a verificar la responsabilitat dels actuals i dels anteriors gestors de Copaga en aquesta situació. |
| s-196
| La delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes inaugura demà a Manresa l'exposició 'L'Estructura a l'Arquitectura . L'experiència'. |
| s-197
| La mostra es completarà amb un cicle de conferències ofertes per l'arquitecte de Mollerussa. |
| s-198
| El Col·legi d'Arquitectes Bages-Berguedà dedicarà una exposició a l'obra del reconegut arquitecte especialitzat en estructures Robert Brufau (Mollerussa, 1946). |
| s-199
| Brufau ha col·laborat sovint amb grans arquitectes catalans com a projectista de les estructures dels edificis i ha treballat en algunes de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura catalana dels darrers anys. |
| s-200
| A més ha participat en una trentena d'obres guardonades amb el Premi FAD. |