| s-1
| El darrer número de l'Observatori del Mercat de Treball d'Osona inclou un informe especial sobre la contractació a través de les empreses de treball temporal, les ETT. |
| s-2
| Segons aquest informe, el pes d'aquestes empreses com a mitjanceres de la contractació va ser l'any 2000 el més baix dels darrers tres anys, amb la formalització de 1.782 contractes, un 19,4 per cent del total. |
| s-3
| Aquesta xifra indica una tendència a la baixa en el pes de les ETT iniciat l'any 1998. |
| s-4
| L'any 1996 aquestes empreses van gestionar el 21 per cent de la contractació. |
| s-5
| El 1997 la xifra va augmentar fins el 26,6 per cent i un any després es va reduir al 21,6 per cent. |
| s-6
| A partir d'aquest any, la incidència ha anat baixant, passant del 21,1 per cent l'any 1999 al 19,4 per cent de 2000. |
| s-7
| Les altres dades de l'informe constaten que la majoria dels contractes temporals que es fan a través d'empreses de treball temporal es fan per obra i servei i entre joves de menys de 25 anys, que són el 47,4 per cent del total. |
| s-8
| Els alumnes que vulguin acabar els seus estudis musicals a Reus o a Tortosa, ja no caldrà que es desplacin a Tarragona o a Vilaseca per cursar l'últim cicle de Grau Mitjà de Música. |
| s-9
| Per tant, les escoles de música de Reus i Tortosa passaran a ser conservatoris. |
| s-10
| Les escoles de Música de la Diputació de Tarragona, de Reus i la de Tortosa impartiran el proper curs escolar 2000/01, l'últim cicle de música, que engloba els cursos de 5è i 6è. |
| s-11
| Aquests cursos des d'aquest proper curs també s'impartiran al Conservatori de Tortosa. |
| s-12
| Fins ara els alumnes que ho desitjaven tan sols podien cursar fins el 4rt curs de música en aquests centres, i per tal d'acabar els estudis s'havien de desplaçar a Vilaseca o a Tarragona. |
| s-13
| Per aquest motiu tant l'Escola de Música de Reus com la de Tortosa passaran ara ja sí, a tenir el reconeixement de Conservatoris i no d'Escoles de Música. |
| s-14
| Josep Mariné, president de la Diputació de Tarragona, ha destacat per sobre de tot, la receptivitat de la consellera d'ensenyament, Carmè Laura Gil, que des del primer moment ha assumit aquest projecte. |
| s-15
| L'escola reusenca compta a l'actualitat amb un total de 205 alumnes, mentre que la de Tortosa en té 240. |
| s-16
| En principi no està previst incrementar el professorat, però sí que s'augmentaran les hores lectives. |
| s-17
| A la vegada el diputat i president delegat de les escoles de Música de la Diputació de Tarragona, Josep Fonts, ha destacat que, paral·lelament, també s'estan insonoritzant les aules de l'escola reusenca. |
| s-18
| Els responsables de comunicació de la Campanya contra el Banc Mundial (BM) han anunciat aquesta tarda que presentaran una querella per presumpta difamació i incitació a la violència contra el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Santiago Fisas, per les manifestacions que va fer aquest dilluns en què relacionava el moviment ocupa de Barcelona amb ETA. |
| s-19
| Les comissions legal, de comunicació i d'acció de la Campanya contra el Banc Mundial decidiran aquest vespre quan es presentarà aquesta querella. |
| s-20
| Des de la Campanya contra el Banc Mundial 2001 - en la qual participen milers de persones i més de 350 entitats - es denuncien les declaracions difamatòries sobre el moviment okupa que Santiago Fisas va realitzar en roda de premsa el passat dilluns 28 de Maig i han anunciat, a través d'un comunicat, que presentaran una querella contra ell i el seu partit, el Partit Popular. |
| s-21
| El moviment considera que el representant del Partit Popular ha protagonitzat un 'intent de criminalització de les persones i els moviments dissidents a través de la gastada idea que qualsevol col·lectiu que s'oposa radicalment a la política del PP està a favor d'ETA', segons diuen . |
| s-22
| En el comunicat s'assegura que 'la vinculació entre el moviment okupa i ETA no només és falsa, sinó que ja ha estat desmentida en repetides ocasions. |
| s-23
| Per aquest motiu, la intenció de Santiago Fisas només pot ser la difamació i la incitació explícita a la violència contra el moviment okupa, tal i com queda recollit als articles - codi penal - 205, 206 i 211 (calúmnies amb publicitat), 208, 209 i 211 (injúries amb publicitat) i l'article 510 (provocar discriminació, odi o violència contra grups o associacions per motius referents a la ideologia ... Amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu respecte a la veritat, difonent informacions injurioses sobre aquests grups o associacions en relació a la seva ideologia) |
| s-24
| El moviment denuncia l'especulació, els desallotjaments, les polítiques de criminalització i la violència policial exercida contra el moviment okupa. |
| s-25
| En la reunió d'aquest vespre, en què hi han de prendre part la comissió d'acció, la de comunicació i la legal, es decidirà quan es presenta la querella. |
| s-26
| La decisió de presentar-la es va prendre a l'assemblea de dimarts passat. |
| s-27
| La responsable de Política Lingüística d'ERC, Carme Forcadell, ha acusat el PP de fomentar 'una maniobra política per a trencar la unitat de la llengua catalana' a través de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua al País Valencià. |
| s-28
| Forcadell ha recordat que la unitat de la llengua catalana és un fet reconegut per la comunitat científica internacional i, en aquest sentit, la funció normalitzadora ja la fa l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que de fa anys ha adoptat la doble denominació català-valencià i ha acceptat incorporar a la normativa general les especificitats del País Valencià. |
| s-29
| Per aquest motiu, Forcadell ha qualificat l'actuació 'd'agressió a la unitat de la llengua' i demana a l'IEC que es pronunciï davant aquest fet. |
| s-30
| La responsable de política lingüística d'ERC també ha demanat que al País Valencià es reconeguin les titulacions de català de la resta del domini lingüístic dels Països Catalans. |
| s-31
| Finalment, Forcadell assegura que 'els interessos polítics no poden contradir veritats científiques' i ha demanat la derogació de la Llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. |
| s-32
| ERC també ha acusat CiU de 'connivència' amb la política secessionista del PP. |
| s-33
| El jurat de la tercera edició de la Biennal d'Arquitectura de les Comarques Centrals ha seleccionat 40 de les 92 obres presentades a aquest certamen, que pretén reconèixer les millors propostes arquitectòniques del Bages, El Berguedà, L'Anoia, Osona i les seves àrees d'influència. |
| s-34
| De les obres seleccionades en sortiran les guanyadores dels cinc apartats de la convocatòria, organitzada per les delegacions del Bages-Berguedà i d'Osona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. |
| s-35
| Els premis d'aquesta tercera edició es lliuraran el dia 6 de juny a Igualada. |
| s-36
| Segons els organitzadors, les 92 propostes rebudes posen de manifest la bona acollida del certamen, que en les dues anteriors edicions ha rebut entre 90 i 100 obres. |
| s-37
| Per apartats, el jurat ha seleccionat 33 edificis de nova planta d'ús privat, 23 obres de rehabilitació d'ús públic i privat, 15 edificis de nova planta d'ús públic, 13 propostes d'interiorisme i 8 d'espais exteriors. |
| s-38
| Per comarques, 35 treballs són del Bages, 33 d'Osona, 13 de L'Anoia, 7 del Berguedà, 2 del Solsonès, 1 del Baix Llobregat Nord i 1 del Vallès Oriental. |
| s-39
| També s'han seleccionat 4 projectes per al premi que convoca Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa per distingir la millor intervenció arquitectònica en l'àmbit del nucli antic de Manresa. |
| s-40
| Una part de les obres seleccionades pel jurat formaran part dels 1.300 exemplars del catàleg que s'editarà sobre la tercera edició de la Biennal. |
| s-41
| Aquest catàleg es distribuirà el dia del lliurament dels premis. |
| s-42
| Aquest catàleg contindrà 17 edificis de nova planta d'ús privat, 7 de nova planta, 4 d'espais exteriors, 4 d'interiorisme i 8 obres de rehabilitació, de les quals 19 són del Bages, 12 d'Osona, 7 de L'Anoia i 1 del Baix Llobregat Nord i del Berguedà. |
| s-43
| A més del catàleg, coincidint amb el lliurament dels premis, el dia 6 de juny s'inaugurarà a Igualada l'exposició que reunirà les obres seleccionades. |
| s-44
| Aquesta exposició es podrà visitar fins el 27 de juny al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. |
| s-45
| El mes de juliol l'exposició viatjarà a Vic i el mes d'agost a Manresa. |
| s-46
| La mostra també es podrà veure a Berga en unes dates encara per concretar. |
| s-47
| El jurat que ha escollit les obres està integrat per l'arquitecta Carme Ribas, en representació del president de la Demarcació de Barcelona del COAC; els delegats del Bages-Berguedà i Osona, Lluís Piqué i Albert Nebot; Salvador Pelfort, arquitecte representant de la comarca de L'Anoia; els arquitectes, Carles Díaz, Rafael Aranda, Olga Tarrasó; un representant del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Josep Soler; i Josep Armengol, com a representant de FORUM. |
| s-48
| Un home ha mort i un altre ha resultat ferit greu després que el vehicle en què anaven ha sortit de la via i ha bolcat a La Roca del Vallès avui a dos quarts de dues del migdia, segons han informat els Mossos d'Esquadra. |
| s-49
| Els fets han passat al punt quilomètric 5 de la BV-5105, i el vehicle és un turisme Seat Toledo amb matrícula de Barcelona. |
| s-50
| El conductor, Hassan C. de 28 anys i Said J. de 29 anys han resultat ferits greu i lleu respectivament i traslladats a l'Hospital General de Granollers. |
| s-51
| El tercer ocupant, Mostafa E., de 49 anys, ha estat evacuat amb helicòpter ferit molt greu a l'Hospital General de Catalunya. |
| s-52
| Posteriorment ha mort al mateix hospital. |
| s-53
| Els tres accidentats són de nacionalitat marroquina. |
| s-54
| La Diputació de Girona ha organitzat una exposició a la Casa de Cultura sobre l'obra pictòrica de Prudenci Bertrana. |
| s-55
| L'exposició, que romandrà oberta des del 3 fins al 27 de juny, porta per títol 'La presó de l'ànima' i ha comptat amb la col·laboració del Museu d'Art, la Biblioteca de la Universitat de Girona i Banesto. |
| s-56
| La Diputació de Girona, el Museu d'Art i la Biblioteca de la Universitat de Girona han organitzat una exposició sobre l'obra pictòrica de Prudenci Bertrana. |
| s-57
| L'exposició, que porta per nom 'La presó de l'ànima' serà a la Casa de Cultura i romandrà oberta des del 3 fins al 27 de juny. |
| s-58
| Aquesta exposició, segons ha manifestat el president Frederic Suñer, 'és el resultat d'una col·laboració entre la Diputació com a propietària de l'obra de Bertrana, el Museu d'Art que manté en dipòsit tot el fons i com a institució directament lligada amb la Diputació de Girona, la Universitat de Girona que guarda la biblioteca i altres elements literaris relacionats amb la família Bertrana i Banesto, entitat que participa de bell nou en una iniciativa cultural promoguda des de la Diputació, com ja ho va fer en el decurs de l'Any Pla'. |
| s-59
| L'obra pictòrica de Prudenci Bertrana va ser adquirida per la Diputació de Girona ara fa vint-i-cinc anys i forma part del patrimoni artístic de la corporació. |
| s-60
| La compra de l'obra de Bertrana va ser a iniciativa del llavors diputat-ponent de cultura Joan Tarrés i Vives i va comptar amb el suport unànime de tota la corporació. |
| s-61
| Per celebrar aquest quart de segle, la Diputació, segons ha manifestat el seu vicepresident, Joan Bagué 'vol posar a l'abast de tots els gironins i gironines aquesta mostra de l'obra de Bertrana, un escriptor i pintor molt vinculat amb les comarques gironines'. |
| s-62
| En aquesta iniciativa de mostrar l'obra de Bertrana hi han col·laborat diferents entitats públiques i privades de la ciutat, cosa que Joan Bagués ha valorat 'molt positivament'. |
| s-63
| Pel que fa a la Diputació Joan Bagué ha ressaltat que des de fa un temps s'intenta portar una política cultural de difusió del patrimoni artístic de la corporació gironina tant amb exposicions fixes com itinerants. |
| s-64
| Segons Bagué 'aquesta és una política cultural que esperem mantenir en el futur al servei dels municipis gironins i de la ciutadania'. |
| s-65
| Segons la Diputació 'la presentació d'aquest fons Bertrana ens permet analitzar novament la complexa personalitat d'aquest artista gironí' . |
| s-66
| Segons ha manifestat Frederic Suñer, president de la Diputació 'la mostra ens presenta Bertrana des dels dos vessants creatius que va practicar: el de pintor i el d'escriptor'. |
| s-67
| Per Suñer l'exposició que promou la Diputació té una finalitat: 'apropar la figura i l'obra de Prudenci Bertana especialment a les noves generacions'. |
| s-68
| Per la seva banda, Glòria Bosch, conservadora del Museu d'Art de Girona ha destacat 'l'oportunitat que suposa l'exposició de Bertrana per als estudiants universitaris pel fet que poden fer servir el Museu com a plataforma per a investigar i tirar endavant el procés de treball d'una mostra, amb el seguiment dels tècnics, l'encert en el plantejament, la cura a l'hora d'estudiar i posar al dia les dades'. |
| s-69
| Glòria Sala ha fet èmfasi en la importància de la iniciativa de la Diputació 'els objectius de la qual potencien no tan sols la producció d'una mostra de la pròpia col·lecció dipositada en el Museu, i la seva intinerança, sinó també l'edició d'un catàleg amb tota la documentació i la reproducció de les obres'. |
| s-70
| Les entitats que hi col·laboren i que han rebut l'agraïment de la Diputació són diverses entre les quals destaquen: la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, el Museu Comarcal de la Garrotxa i l'Arxiu Històric de Girona entre d'altres. |
| s-71
| Després de la presentació de l'exposició hi ha hagut la representació de diversos fragments d'una adaptació de l'obra de teatre 'El comiat de Teresa' de Bertrana, a càrrec de la companyia 'El vestidor'. |
| s-72
| En l'obra s'hi pot veure un cert paral·lelisme amb la vida de l'autor, s'hi veu reflectida la seva sensibilitat, les seves inquietuds i els seus dubtes. |
| s-73
| Els actors que hi han intervingut han estat Meritxell Faxedas, Imma Casanovas, Quim Noguera i Meritxell Yanes. |
| s-74
| Els responsables del Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO) de Manresa es reuneixen demà amb representants de la Generalitat i agents econòmics per fer balanç dels 10 anys de funcionament dels Plans de Transició al Treball i valorar els actuals projectes. |
| s-75
| La reunió inclourà una visita a les instal·lacions del CIO a l'edifici de Casa Caritat. |
| s-76
| L'Ajuntament de Manresa aprofitarà demà la reunió amb representants del departament d'Ensenyament de la Generalitat per fer balanç dels 10 anys de funcionament dels Plans de Transició al Treball per mostrar les instal·lacions del Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació de Casa Caritat. |
| s-77
| El CIO és l'organisme municipal que treballa per facilitar l'accés al mercat laboral de les persones aturades. |
| s-78
| En aquests moments està desenvolupant vuit programes per facilitar l'accés al treball adreçats a joves, es treballa en l'orientació a través del Club de recerca de feina i es duu a terme un servei d'informació i orientació professional. |
| s-79
| El Pla de Transició al Treball, l'Aula Jove i l'Escola Taller-Pla de formació ocupacional són alguns dels programes de formació que s'estan desenvolupant. |
| s-80
| Durant aquest curs hi han participat 77 joves. |
| s-81
| Els programes d'inserció consisteixen en la Borsa de Treball del Servei Català de Col·locació i els Plans d'Ocupació. |
| s-82
| La visita inclourà, a més de les instal·lacions que ja estan en funcionament, l'ala central de Casa Caritat, que s'està rehabilitant per transformar-la en la seu de l'Escola d'Adults de Manresa. |
| s-83
| Aquesta rehabilitació la duen a terme els alumnes de l'Escola Taller. |
| s-84
| Aquesta escola taller la finança el Departament de Treball de la Generalitat amb 150 milions de pessetes per pagar els sous dels alumnes treballadors i les despeses de l'escola. |
| s-85
| L'Ajuntament de Manresa hi aporta 25 milions de pessetes més en concepte de material d'obra. |
| s-86
| A la visita hi assistirà un equip del departament d'Ensenyament de la Generalitat, encapçalat pel director general de Promoció Educativa, Xavier Casares. |
| s-87
| També s'hi ha convidat el secretari general de CCOO del Bages, Josep Fuentes, el secretari general de la Intercomarcal Bages-Berguedà de la UGT, Miguel Espejo, el gerent de la Fundació Lacetània, Moisès Rojas, un representant de la patronal PIMEC-SEFES, Enric Medina, el president de la Federació Empresarial de la Catalunya Central, Jaume Fontanet, el president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa, Xavier Lanza i el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, Jordi Santasusana. |
| s-88
| La visita començarà a la una de la tarda i la guiaran l'alcalde de Manresa, Jordi Valls, i el regidor de Promoció Econòmica, Joaquim Collado. |
| s-89
| El president del PSC, Pasqual Maragall, ha presentat els seus compromisos per 'Una sanitat més humanitzada i de qualitat', un programa on destaca una nova gestió més transparent de les llistes d'espera. |
| s-90
| En aquest sentit Maragall ha assegurat que aquestes es reduiran quan els socialistes estiguin a la Generalitat amb el reforç de l'oferta d'especialistes. |
| s-91
| Així, ha promès que es trigarà com a màxim entre un i dos mesos per a les visites no urgents i sis mesos a operar pacients amb diagnòstic no greu. |
| s-92
| Una de les principals novetats del programa sanitari del PSC és l'expedició d'un 'certificat d'estar en una llista d'espera' perquè cada pacient pugui tenir constància del moment en què s'hi ha inscrit. |
| s-93
| El president del PSC ha parlat de la necessitat de millorar l'actual sistema sanitari català, el qual ha dit que està 'en certa crisi en qüestió de finançament i amb una certa incapacitat d'afrontar els nous reptes'. |
| s-94
| En l'àmbit del finançament, Maragall ha assegurat que s'ha fet 'molt malament' perquè s'ha 'canviat un sistema de revisió quinquennal amb retocs anuals' per un nou 'model de finançament autonòmic sense revisió'. |
| s-95
| Maragall ha dit que 'hi hem sortit perdent' i ha assegurat que s'haurà de revisar. |
| s-96
| 'Afortunadament', ha afegit, 'José Luís Rodríguez Zapatero també hi està d'acord'. |
| s-97
| El líder socialista ha proposat introduir millores als centres d'atenció primària, amb deu minuts de mitjana de visita per pacient, amb l'atenció abans de 24 hores dels malalts, i garantint una visita anual a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de fomentar activitats preventives i de protecció de la salut. |
| s-98
| A més, vol augmentar la cartera de serveis amb la inclusió de dentistes per a nens de fins a 14 anys i universalitzar l'atenció domiciliària. |
| s-99
| Per als socialistes, l'atenció de les persones grans i dels malalts crònics ha de ser prioritària. |
| s-100
| Per això, ha anunciat la creació d'una Agència Sociosanitària per la Dependència, que ha de garantir l'accés igualat a tot el territori i fomentar la cura dels pacients a la pròpia llar. |