Precisament, l'any 1996 va rebre un FAD honorífic en reconeixement a la seva trajectòria professional i l'any 1997 va rebre un dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat per la recuperació de les Golfes de la Pedrera i la rehabilitació dels seus Terrats.
L'exposició organitzada pel Col·legi d'Arquitectes presentarà 27 obres escollides per Robert Brufau com les més importants o satisfactòries de la seva trajectòria.
Alhora, Brufau serà l'encarregat de pronunciar el cicle de conferències sobre la seva obra, en les quals repassarà els aspectes més destacats de les obres escollides.
La primera de les conferències, que es farà demà, tractarà de la 'Resposta de l'estructura davant de plantejaments arquitectònics plurifuncionals : L'edifici Frègoli , al Carrer Madrazo , i la nova Facultat de Ciències de la Informació . Universitat Ramon Llull'.
En aquesta primera sessió també parlarà del tema 'Els límits del que és raonable en la consolidació d'edificis . Resposta desesperada davant d'un problema aparentment impossible : recuperació estructural d'un edifici d'apartaments a Cerler'.
En la segona de les conferències, programada per al dia 9 de juny, Robert Brufau, parlarà dels edificis en què l'estructura juga un paper decisiu en l'arquitectura a partir d'obres diverses.
La tercera de les sessions del cicle, que es farà el 16 de juny, es dedicarà a les estructures d'instal·lacions i complexos esportius, del Pavelló Olímpic de bàsquet de Badalona i dels edificis pont de la Vila Olímpica de Barcelona.
En aquesta mateixa sessió parlarà de la consolidació estructural de l'antiga Col·legiata de Santa Maria de Balaguer i d'altres tres esglésies amb tècniques de post-tesat dels elements petris.
En la penúltima de les conferències, programada per al 30 de juny, Brufau parlarà de les intervencions en el Patrimoni Arquitectònic, que il·lustrarà amb la recuperació estructural de les Golfes de La Pedrera i amb la rehabilitació del Teatre Metropol de Tarragona.
Les conferències es clouran el dia 7 de juliol amb la recuperació del Patrimoni Arquitectònic Industrial Català i la reconversió del Vapor de L'Escapçat de Sabadell en centre escolar.
Aquest dia parlarà també de les estructures d'edificis més interessants que no s'han arribat a construir, que il·lustrarà amb els pavellons de venda del cotxe MCC Mercedes-Swatch.
L'exposició es podrà visitar a la Torre Lluvià de Manresa a partir de demà i fins el 7 de juliol, de dilluns a divendres de les nou a la una i de les quatre a les set de la tarda.
Òmnium Cultural delegació del Segrià i el segell musical Satchmo Records de Lleida han convocat el primer premi Pentagrama de composició, obert a tots els estils i per a músics, sols o en conjunt, de les comarques de Lleida i de La Franja de Ponent no professionals, és a dir, que no tinguin obra editada i distribuïda en els circuits comercials habituals.
Òmnium Cultural delegació del Segrià i Satchmo Records convoquen aquest primer premi de composició musical Pentagrama amb l'objectiu de reconèixer el treball de creació realitzat per músics no professionals de Les Terres de Lleida i de la Franja de Ponent.
Donada la dificultat d'establir un premi especialitzat en un sol estil musical l'organització ha optat finalment per obrir la convocatòria a tots els gèneres i prioritzant la qualitat de la composició.
D'aquesta manera, el premi consistirà precisament en l'edició del treball musical guardonat en format CD a càrrec de Satchmo Records, que en farà una tirada de 1.000 exemplars, la seva distribució per l'Estat espanyol i els drets d'autor.
El jurat està format per Antònia Forrellad, Joan Miquel Ballesté, Manuel Fernàndez, Antoni Pujol, Marc Vicens, Tonet Rufié, Dolors Alió i Melitó Camprubí.
Aquesta iniciativa s'emmarca en un projecte que va iniciar l'any passat Òmnium Cultural de crear tres premis especialitzats en col·laboració amb entitats de Lleida, que s'aniran convocant alternativament cada tres anys.
El 99 va ser el torn del premi per a joves arquitectes; enguany, s'ha creat el Pentagrama i ja es treballa en el de l'any vinent que podria estar relacionat amb les arts plàstiques.
El Centre Català de la Qualitat, adscrit al Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament d'Indústria , i Turisme de la Generalitat, ha lliurat els 'Reconeixements a la millora de la qualitat' a 52 treballadors i treballadores i a 6 empreses de les comarques de Les Terres de l'Ebre.
Les empreses guardonades han estat Automóviles Tortosa , SA (Autorsa), de Tortosa (Baix Ebre), empresa concessionària de vehicles de la marca Opel, per la millora en l'atenció i gestió de la satisfacció del client, amb la col·laboració de sis treballadors.
Dertofred , SL, de Tortosa (Baix Ebre), empresa dedicada a la manipulació d'aliments congelats, pel seu esforç en millorar la productivitat mitjançant l'anàlisi dels procediments i planificació de la producció, amb la col·laboració de tres treballadors.
Horta Confecció , SCCL, d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), empresa del sector tèxtil dedicada a la confecció, per la millora en la gestió de la producció mitjançant la implantació de sistemes informàtics de planificació i control, amb la col·laboració de quatre treballadors.
Plasticos Castellà , SA, de Tortosa (Baix Ebre), empresa dedicada a la injecció de plàstic, per la millora en la gestió productiva i reducció de les reclamacions dels clients dins la implantació d'un sistema de gestió de la qualitat ISO 9000, amb la col·laboració de cinc treballadors.
Sinfines Miralles , SL, de Camarles (Baix Ebre), empresa del sector metal·lúrgic dedicada principalment a la fabricació de rosques helicoïdals en continu, per millorar l'atenció al client dins del marc d'un sistema de gestió de la qualitat ISO 9000, amb la col·laboració de set treballadors.
I Subirats Berenguer , SA, de Tortosa (Baix Ebre), empresa del sector immobiliari i de la construcció, per la millora realitzada en el control de costos operatius, amb la col·laboració de disset treballadors.
L'acte de lliurament dels guardons, s'ha desenvolupat al Parador Nacional de Tortosa, i l'ha presidit Jaume Femenia, delegat territorial a Tarragona del Departament d'Indústria , Comerç i Turisme, acompanyat pel president de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, Rafel Lluís, i pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa, Joaquim Fabra.
Els guardons 'Reconeixements a la millora de la qualitat' premien les empreses que han millorat la gestió de la seva qualitat gràcies a la implicació del seu personal.
Una millora que pot anar des de la reducció de costos fins a la disminució del cicle logístic, passant per l'optimització dels recursos productius, l'augment de la flexibilitat o les millores en el manteniment i en el servei al client.
Segons el CIDEM, la finalitat d'aquests premis és la millora de la competitivitat del teixit empresarial català mitjançant la implantació sistemàtica de les noves tecnologies i dels models d'organització de la producció i de la qualitat, així com afavorir el canvi de cultura necessari dins de les empreses.
Aquest programa serveix per donar suport a unes altres accions, també impulsades pel CIDEM, que intenten fomentar el reequilibrament territorial, ajudant les zones més desfavorides de Catalunya i, alhora, aconseguir un efecte beneficiós i multiplicador sobre el teixit empresarial català.
El jurat d'aquests premis ha estat format per una Comissió d'Avaluació, integrada per un representant del Departament d'Indústria , Comerç i Turisme de la Generalitat, un representant del CIDEM, i un altre del Centre Català de la Qualitat.
També hi ha estat present, en nom de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, l'empresa Lear Corporation i un representant de l'empresa Agustín Barral , SA, que va ser guardonada en l'edició anterior.
La Federació d'Organismes i Entitats de Ràdios Locals de Catalunya (FOERLC) celebrarà aquest dissabte a L'Escala una assemblea general ordinària per aprovar els pressupostos de l'any 2000 i presentar el projecte de servei de programació.
La Federació d'Organismes i Entitats de Ràdio Local de Catalunya celebrarà aquest dissabte 3 de juny una assemblea ordinària per debatre, entre d'altres qüestions els pressupostos de l'any 2000.
L'assemblea tindrà lloc a la sala de plens de l'Ajuntament de L'Escala a partir de les 10.00 hores, tot seguint la línia de descentralització que s'ha imposat la Federació a l'hora de celebrar les seves assemblees.
L'assemblea s'iniciarà amb la lectura de l'informe de presidència i continuarà amb l'exposició de l'estat de comptes de l'exercici 1999 i el pressupost de 2000.
El president de la FOERLC, Manel Ramon, explicarà durant l'assemblea els principals projectes de futur de la Federació, així com l'estat de les actuacions que s'han portat a terme fins ara.
El Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, integrat per més de 50 entitats i administracions, s'ha posicionat, per unanimitat, en contra de la construcció del túnel d'Horta.
El Consell és contrari a la construcció del túnel tant si el seu traçat s'ajusta a una de les tres propostes fetes per l'empresa TABASA com si s'opta per tirar endavant el projecte que figura en el Pla General Metropolità de 1976.
El Consell considera que el projecte del túnel d'Horta és 'totalment irracional', ja que 'no reduirà el trànsit rodat sinó que en provocarà un progressiu augment, que s'afegirà al col·lapse que ja en hores punta pateix la ronda de Dalt'.
D'altra banda, el Consell creu que el túnel 'suposarà un important impacte negatiu pels barris de Barcelona, especialment pels més propers al túnel, ja que circularan pels seus carrers 20.000 cotxes diaris en les dues direccions'.
A l'impacte ambiental s'hi afegirà, segons el Consell, 'la pressió urbanística als seus voltants', degut a la 'construcció de benzineres i grans superfícies comercials a les entrades dels túnels, a la pèrdua de sòl públic per equipaments en benefici de l'especulació immobiliària, així com a la contaminació acústica i atmosfèrica, amb els seus efectes sobre la salut'.
Des del punt de vista de la mobilitat, el túnel és, segons el Consell, 'absolutament innecessari, ja que s'hi poden trobar moltes i molt bones solucions com ara la potenciació del transport públic i l'augment de les freqüències de pas dels trens metropolitans'.
Ecologistes en Acció de Catalunya, que participa activament en el Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, ha valorat 'molt positivament' que entitats d'àmbits tan diferents 'diguin no al túnel', i espera que la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona i Cerdanyola del Vallès 'escoltin la veu ciutadana i desestimin definitivament aquest projecte propi d'altres temps'.
'Quitança' (en castellà, finiquito) i 'independent' (en anglès freelance) són alguns dels més de 700 termes en català que recull el 'Diccionari de la negociació col·lectiva', editat pel Departament de Treball de la Generalitat i el TERMCAT, centre de Terminologia participat pel Departament de Cultura i l'Institut d'Estudis Catalans.
La nova publicació ha estat presentada aquest migdia al Palau de la Generalitat pels consellers de Treball i de Cultura, Lluís Franco i Jordi Vilajoana, respectivament.
A aquests termes s'hi afegeixen paraules com 'bestreta' (anticipo), 'clàusula de desvinculació salarial' (cláusula de descuelgue salarial), 'treball no declarat' (trabajo negro o trabajo sumergido), 'accident en el trajecte' (accidente in itinere), 'assetjament sexual' (acoso sexual) o 'acomiadament' (despido).
La terminologia tractada s'inclou en els àmbits del sindicalisme i la representació col·lectiva, els conflictes laborals, l'organització i les condicions de treball (com ara retribucions, seguretat o règim disciplinari) i la gestió dels recursos humans (selecció de personal, contractació, formació, avaluació o mobilitat, entre d'altres).
El 'Diccionari de la negociació col·lectiva', segons una nota difosa avui pel Departament de Cultura de la Generalitat, ha estat publicat amb l'objectiu que 'resulti una eina eficaç per a la redacció en català dels convenis i acords presents en tots els sectors i en totes les empreses'.
Altres diccionaris elaborats pel Servei de Terminologia TERMCAT de l'àmbit de l'economia i l'empresa són el Diccionari d'economia i empresa, el Diccionari de comunicació empresarial de Publicitat , relacions públiques i màrqueting, el Diccionari d'auditoria i comptabilitat i el Diccionari d'assegurances : terminologia i fraseologia, aquests dos últims editats en suport electrònic.
El riu Ebre, el patrimoni natural i cultural de les terres ebrenques, i les infraestructures i plantejament són els grans blocs temàtics del darrer número de la revista 'Espais', publicada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i dedicada monogràficament a Les Terres de l'Ebre.
'Dels 46 números editats fins ara, aquesta és la primera vegada que la revista Espais té un tema monogràfic', ha explicat el director de la publicació, Francesc Vilaró, durant la presentació de la publicació que ha tingut lloc a la seu de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, en un acte presidit pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias.
Un nombrós grup d'alcaldes i regidors dels ajuntaments de les comarques de l'Ebre, els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre, La Ribera d'Ebre, El Montsià i La Terra Alta, i representants de diversos organismes oficials han participat a l'acte de presentació de la revista.
Es tracta d'una publicació de 84 pàgines, de gran qualitat fotogràfica i d'impressió, que ha comptat amb la col·laboració redaccional de moltes personalitats de Les Terres de l'Ebre i del propi departament, sota la coordinació tècnica de la directora de l'IDECE, Teresa Moya.
La publicació inclou articles signats, entre d'altres, pel director del Museu Comarcal del Montsià, Alex Farnós; la presidenta del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Imma Juan; el president de la Confraria de Pescadors de l'Ampolla, Josep Molina; el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Francesc Martí; i la pràctica totalitat d'alts càrrecs del departament, començant pel propi conseller Pere Macias.
La revista també inclou articles del secretari per a les Actuacions Concertades , l'Urbanisme i l'Habitatge, Ramon Roger; del cap del Servei de Programació i Avaluació, Joan Torredeflot; del responsable de projectes de la direcció general d'Actuacions Concertades , Arquitectura i Habitatge, Jordi Segura; del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Joan Llort; del director general de Ports i Transports, Enric Ticó; del director general de Carreteres, Jordi Follia; i del director del Programa de Planejament Territorial, Joan Antoni Solans.
Durant la presentació d'aquest número monogràfic de la revista Espais, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha manifestat que la publicació 'és com una carta de presentació de l'autoestima de Les Terres de l'Ebre'.
La Universitat de Vic va fer ahir el lliurament de la segona edició del Premi Universitat de Vic de Recerca de Batxillerat, amb què es pretén estimular la investigació dels alumnes.
Els reconeguts amb la menció honorífica de Ciències Experimentals són José Luís Caro, Isabel Fernández, Martina Ferrer, Sara González, David Marcuello, Jordi Ribera i Marta Ribot.
Des de la Universitat s'ha destacat l''èxit rotund' de la convocatòria, ja que s'hi han presentat 138 treballs des de 45 centres de les demarcacions de Barcelona, Girona i Lleida, procedents de 12 comarques, vuit més que l'any passat.
El fiscal demana inicialment un any de presó i tres d'inhabilitació per a l'exercici de la medicina per a un metge de guàrdia i dues infermeres de l'Hospital Sant Jaume de Calella (Maresme) als quals acusa d'una imprudència en la mort d'una pacient a qui presumptament van atendre de forma deficient quan va caure del llit que ocupava al centre mèdic i que va morir poc després.
Els fets es remunten a la tarda del 30 d'agost de 1994, quan la víctima, Antonia de Santiago Martínez, va ser traslladada al servei d'urgències de l'hospital Sant Jaume de Calella després de sofrir un accident de trànsit.
Tot i que les lesions que presentava eren de poca entitat, el seu estat de nerviosisme va aconsellar els metges que estigués sota vigilància i amb control per a la curació de les ferides.
Aquella mateixa nit, que estava de guàrdia Lluís B.B. i la infermera Montserrat H., ja van haver d'administrar-li medicació per reduir la seva excitació, però tot i així, la dona va acabar caient del llit 'en no estar degudament acomodada amb les mesures de protecció pertinents', segons el fiscal.
La dona va sofrir un traumatisme craneo-encefàlic i un hematoma cerebral, que no li va ser valorat ni tractat fins 8 o 9 hores després, assenyala l'acusació, quan va entrar en coma.
La pacient va ser llavors immediatament traslladada a l'hospital Germans Trias i Pujol, on va morir després de ser intervinguda l'1 de setembre de 1994.
L'homenatge es farà al monestir de Sant Pere de Casserres i inclou l'edició d'un llibre amb la bibliografia de la pràctica totalitat de l'obra de Pladevall, que és autor d'un miler de monografies i articles especialitzats en història.
El Centre d'Estudis Socials d'Osona, el Patronat d'Estudis Osonencs i L'Albergueria de Vic retran homenatge el dia 10 de juny a Mossèn Antoni Pladevall i Font.