| s-1
| L'Audiència de Barcelona ha absolt l'alcalde de les Masies de Voltregà (Osona), Estanislau Criballés (CiU), i dos grangers de la localitat a qui el fiscal acusava d'un delicte ecològic. |
| s-2
| Segons el tribunal, durant el judici no es va demostrar que hi hagués una 'provocació' o intenció de causar cap dany al medi ambient en els abocaments de purins que van fer i que ni tan sols no s'ha provat que contaminessin la riera Talamanca, afluent del Ter. |
| s-3
| La sentència, a la que ha tingut accés Intra-ACN, ha estat dictada pel tribunal de la secció vuitena de l'Audiència i considera que l'abocament de purins de la granja Mas Ordeig va ser accidental, per la qual cosa, no cal ja entrar a considerar la responsabilitat criminal de l'alcalde en la comissió d'un presumpte delicte de prevaricació mediambiental, tal i com sostenia l'acusació pública. |
| s-4
| El tribunal ha acceptat així els arguments de l'advocat defensor del granger Raul Casadevall Burgaya, Manuel González Peeters, que durant el judici va sostenir que l'abocament de purins havia estat totalment aïllat i fortuït. |
| s-5
| La sentència també entén que la fiscalia no ha demostrat que l'alcalde tingués coneixement dels abocaments; de fet, durant el judici, l'alcalde va dir no saber ni tan sols que la masia tenia una activitat agrària. |
| s-6
| El fiscal va demanar dos anys de presó, vuit anys i sis mesos d'inhabilitació i una multa d'1,8 milions de pessetes per a l'alcalde, i cinc anys de presó i multa de 4,5 milions de pessetes per als grangers Raul Casadevall i Javier Subiña Aumatell, que explotaven la granja de porcs Mas Ordeig, al Paratge de la Farga de Vinyoles de les Masies de Voltregà. |
| s-7
| Els fets es remunten a l'any 1996 quan els grangers desenvolupaven la seva activitat agrària a la masia. |
| s-8
| La Policia Judicial va personar-s'hi el 9 de març de 1998, quan van ser informats que s'estava produint un abocament a les aigües públiques des de les dues basses d'emmagatzematge de la granja, que arribaven presumptament a la riera Talamanca i la contaminaven. |
| s-9
| Les mostres que es van agafar, un cop analitzades, van indicar que les aigües contaminades contenien elevats índexs de demanda química d'oxigen, amoni, coliformes i estreptococus fecals, però la Sala assenyala en la seva resolució que no s'ha pogut determinar que l'abocament arribés a la riera, 'ja que el vessament va ser controlat al poc temps i no consta que s'agafessin mostres d'altres granges instal·lades al llarg de la riera'. |
| s-10
| A més a més, la Sala recorda que el delicte contra el medi ambient requereix com a requisit una intencionalitat en l'acció, i dóna per bones les explicacions dels grangers, que van relatar que l'abocament es va originar la nit dels fets quan un dels treballadors va obrir d'un cop la porta d'un dels dipòsits, per la qual cosa va vessar els purins emmagatzemats a l'altre dipòsit, que es va omplir fins a vessar a l'exterior. |
| s-11
| Els grangers van insistir durant el judici, però, que els abocaments no van arribar ni molt menys a la riera, que està a 400 metres de distància, ja que de seguida van anar a buscar una cuba per aspirar els purins abocats, que ells utilitzaven per a abonar els seus camps. |
| s-12
| Els Mossos d'Esquadra que van participar en la intervenció van declarar que els vessaments van arribar a la riera, i que havien calculat que el volum d'abocament era d'un litre per segon. |
| s-13
| El cas és que, a preguntes de González Peeters, van haver de reconèixer que van fer una medició 'a ull', i que no van agafar mostres de l'aigua de la riera Talamanca 'perquè no portaven recipients'. |
| s-14
| La tesi de González Peeters, compartida pel tribunal, és que no hi ha proves que els abocaments arribessin a la riera, i de fet, la mostra estudiada podria ser perfectament la d'un purí d'un dipòsit. |